Societat17/11/2016

Dels dos metres de llargada als mascles amb dos penis: 10 coses que (potser) no saps de les iguanes

L'escena viral d'un documental de natura de la BBC ha situat aquest rèptil a les pantalles de milions d'usuaris. Els últims anys ha proliferat com a animal de companyia a les llars catalanes

Ara
i Ara

BarcelonaHa estat, amb tota probabilitat, un dels vídeos més vistos dels darrers dies. L'escena d'un documental de natura –emès per la BBC– en què una iguana aconsegueix escapar de l'atac massiu d'un grup de serps acumula més de 5 milions de visualitzacions des que el clip va ser publicat a YouTube, fa poc més d'una setmana. Àgil i veloç, aquest rèptil –de la família dels llangardaixos– que habita a les zones tropicals de l'Amèrica Central, Sud-Amèrica i el Carib, ha proliferat els darrers anys com a animal de companyia a les llars catalanes. T'expliquem 10 coses que (potser) no saps d'aquest animal:

1. Fins a 2 metres i 15 quilos

Les iguanes verdes ('Iguana iguana'), les més comunes en captiveri, poden arribar als dos metres de llargada a l'edat adulta i el seu pes pot oscil·lar entre els 7 i els 15 quilos. De color verd intens quan són joves, la seva pell es va enfosquint amb el pas dels anys i, de més adultes, solen tenir ratlles fosques al llarg del cos. Tenen una cresta que els ressegueix el dors, des del cap fins a la cua, i que en el cas dels mascles és més pronunciada, igual que la papada. Solen utilitzar la cua com a fuet per defensar-se dels enemics.

2. Dependents de la llum del sol

Les iguanes necessiten la llum del sol com l'aire que respirem els humans. Els rèptils són animals de sang freda i, per tant, no tenen un sistema propi per regular la temperatura corporal. Això significa que la temperatura ambient determina la del seu cos. Per aquest motiu, els rèptils busquen la llum del sol directa quan fa fred, de la mateixa manera que se'n resguarden quan la temperatura ambient és molt alta. Per això, les iguanes criades en captiveri necessiten la radiació ultraviolada artificial per mantenir-se vives i sanes.

Cargando
No hay anuncios

3. Abandonades o amb una mort prematura

Segons dades del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), cada any es recuperen, de mitjana, una vintena d'iguanes abandonades. La despesa en llum que requereix tenir-ne una bona cura, que inclou mantenir la cambra de l'animal a una temperatura constant i elevada –entre 28 i 32 graus– tot l'any, és una de les principals causes d'abandonament, segons assenyala una font del centre a l'Ara.cat. I és justament aquesta falta d'atenció, juntament amb una mala alimentació –ja sigui per desinformació o negligència–, la principal causa de mort prematura d'aquests animals fora del seu hàbitat natural. Així, l'esperança de vida d'aquests rèptils pot disminuir dràsticament dels 12 anys als entre 2 i 3 en unes males condicions de captiveri.

4. Excel·lents bussejadores

En el seu hàbitat natural, les iguanes passen la major part del temps enfilades als arbres. Tanmateix, els agrada estar prop dels rius, perquè quan se senten amenaçades se solen llançar a l'aigua i fugen nedant. De fet, són excel·lents bussejadores: poden arribar a profunditats considerables fàcilment i mantenir-se submergides durant més de 15 minuts. També són àgils en terra ferma i, a més de ser veloces, són bones escaladores i poden llançar-se d'altures de més de 10 metres i caure a terra sense fer-se mal.

Cargando
No hay anuncios

5. Mascles amb dos penis

Els mascles d'algunes espècies de serps i de llangardaixos, com les iguanes, tenen dos òrgans reproductors, anomenats hemipenis. Aquests òrgans funcionen de forma independent, de manera que els mascles només n'utilitzen un durant la còpula, i solen alternar-los.

6. Rutines molt marcades

Les iguanes són animals amb una rutina diària gairebé inalterable –quan no es troben amb cap imprevist–. Són diürnes, és a dir, només estan actives durant el dia i aprofiten la nit per dormir. Així, se solen despertar amb els primers rajos del sol i busquen un bon lloc per prendre'l fins que assoleixen la temperatura adequada per desplaçar-se i buscar menjar. Després d'alimentar-se, tornen a tombar-se en un lloc assolellat per fer una bona digestió, i quan el sol es pon es resguarden en un indret segur per passar-hi la nit.

Cargando
No hay anuncios

7. Determinació del sexe per la temperatura d'incubació

Les iguanes arriben a l'etapa adulta als 36 mesos, moment en què mesuren, aproximadament, 70 centímetres de llarg. Tanmateix, assoleixen la maduresa sexual als 16 mesos. Després de la fase d'aparellament i de còpula, les iguanes femelles ponen els ous: fan un forat i els enterren durant uns tres mesos. La temperatura en què siguin incubats els ous determinarà el sexe de la descendència. De manera que, en general, les iguanes mascles neixen d'ous que es dipositen al fons del niu, on les temperatures són superiors.

8. Una alimentació estricta

La iguana és un animal herbívor. Quan es troba en el seu hàbitat natural, la seva dieta consisteix, bàsicament, en fulles i flors, i de forma accidental, algun insecte amagat entre la vegetació. En captiveri, aquests animals poden menjar verdures com escarola, espàrrecs o pastanagues, i en menor proporció, algunes fruites que no siguin cítriques. Tampoc els és sa menjar cap aliment que contingui proteïna animal, com la carn o els ous. Una alimentació poc ajustada a les seves característiques els poc ocasionar greus problemes, fins i tot la mort.

Cargando
No hay anuncios

9. Espècie amenaçada...

Per causa de la seva popularitat com a animal de companyia i que, en alguns països de l'Amèrica Central, s'hagi popularitzat la seva carn com a element gastronòmic, la iguana verda està considera una espècie amenaçada i consta com a tal al llistat del Conveni Internacional sobre Tràfic d'Espècies (CITES), que en regula el comerç. El negoci pelleter és una altra de les seves amenaces.

10. ...menys a Puerto Rico

Per contra, la sobrepoblació d'aquest animal a Puerto Rico s'està convertint, els darrers anys, en un problema d'estat: s'estima que el nombre d'iguanes –més de 4 milions– sobrepassa la població del país, i la 'invasió' d'aquest animal, introduït majoritàriament com a mascota, està causant danys severs en l'agricultura i les infraestructures del país.