L’illa del Toro i les illes Malgrats han quadruplicat la seva biomassa en 17 anys

PalmaL’illa del Toro i les illes Malgrats, de Calvià, compleixen enguany 18 anys com a reserves marines d’interès pesquer, una protecció que ha permès quadriplicar la quantitat de peixos que viuen a la zona, segons les dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Amb 227 hectàrees, són de les reserves més petites de l’Arxipèlag (totes juntes sumen 63.700 hectàrees). Malgrat això, desperten interès pels resultats de la recuperació i la productivitat, sobretot a l’illa del Toro, que és el principal punt calent, perquè té la més alta concentració de biomassa.

A partir d’aquest setembre, la Conselleria preveu ampliar i unificar les dues reserves, de manera que la superfície protegida passarà a ser de 2.952 hectàrees, 13 vegades les dimensions actuals. A més, s’endurirà la protecció en alguns indrets, de manera que les àrees actualment protegides passaran a ser zones d’“extracció zero”, és a dir, hi estarà prohibida qualsevol modalitat de pesca, a excepció de la moruna i la jonquillera a les dues illes, a més del curricà de fons i potera per a cefalòpodes a les Malgrats. Seran “reserves integrals, on no es farà gairebé cap extracció”, ha concretat el biòleg Benjamí Reviriego. 

“Hi ha hagut una recuperació de recursos pesquers, amb uns resultats, en alguns casos, espectaculars”, assegura. En els darrers temps la quantitat d’espècies ha augmentat i, a més, “són més grans i es veuen espècies rares amb major freqüència”, diu, i especifica que l’increment de la productivitat ha causat també l’augment de “la biomassa i la seva riquesa específica i abundància”.

Així i tot, els efectes de la pesca encara persisteixen. De fet, aquest va ser un dels principals motius pels quals es va decidir posar límits a les extraccions que s’hi feien, perquè “Mallorca està arrasada per la pesca i la pesca submarina”, explica un bussejador recurrent a l’illa del Toro, Nando Darder, que assegura que, avui en dia, pots trobar ploms o fil de pescar que han quedat per damunt les roques. 

Característicament diferents

De la reserva de l’illa del Toro, la zona més propera a la terra és la que més biodiversitat té: els valors de la biomassa (37 kg/250 m2) són cinc vegades més grans que en altres llocs de la mateixa reserva, segons el darrer informe de seguiment fet per la Direcció General de Pesca i Medi Marí. Tant el Toro com les Malgrats es caracteritzen per tenir un fons marí ample, espaiós i abrupte, fet que permet tenir varietat de paisatges submarins, d’hàbitats i de comunitats d’organismes. Per altra banda, el fet que les illes combinin freus estrets i caps provoca que es formin corrents marins que potencien el sustent de la cadena tròfica. Un altre tret destacable és que l’anfós i l’escorball han substituït el sard i la variada com a espècies dominants, els quals solen ser les dues espècies més abundants a totes les zones estudiades arreu de les Balears. 

Per ara, a les Illes hi ha al voltant d’1,1 milions d’hectàrees marines protegides, 89.478 de les quals són les aigües del Parc Nacional de Cabrera després de l’ampliació, 63.000 ha a partir del Decret de posidònia –Decret 25/2018 de 27 de juliol– i 63.700 ha en reserves marines. També, però, es compten les parts marines dels espais naturals protegits com es Trenc (2.225 ha), l’Albufera del Grau (1.735,5 ha), ses Salines (13.610,58 ha), diferents paratges naturals de la serra de Tramuntana (1.123,00 ha) i la Xarxa Natura 2000 d’àmbit autonòmic (78.812,43 ha).

Per ara, el Govern no té un objectiu clar quant a la superfície marina a protegir. Això sí, els partits que formen el Govern de les Illes Balears varen fixar una sèrie de mesures per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 14 de l’ONU: continuar amb la protecció de la posidònia oceànica, mantenir la gestió del Parc Nacional de Cabrera i obrir negociacions amb l’Estat per establir mecanismes que afavoreixin major sostenibilitat en l’arribada de creuers. A més a més, han demanat a l’estat espanyol que declari la mar balear com a zona especialment sensible (ZMES), que no és una figura de protecció en si mateixa, però permet desenvolupar algunes actuacions de protecció. Així i tot, cal recordar que la legislatura passada el corredor de cetacis es va declarar Zona Especialment Protegida d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM).