Les obres il·legals proliferen a Eivissa durant l’estat d’alarma

PalmaLa Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern balear ha detectat durant els darrers mesos, coincidint amb el període de l’estat d’alarma, una proliferació de possibles obres il·legals en zones costaneres d’Eivissa. Aquest augment es va detectar entre finals d’abril i el mes de maig. En total, l’Executiu va trobar 14 edificacions sospitoses de ser il·legals que s’haurien fet durant aquest període. Cinc es varen identificar al municipi de Santa Eulària del Riu, en una ronda d’inspecció, i les altres nou a Sant Josep de sa Talaia, en dues batudes més. La Direcció General de Territori s’encarrega de fer aquests controls a la costa que és de la seva competència, la coneguda com a zona de servitud, un tram d’uns cinc metres que comença just on acaba la platja, que és responsabilitat de l’Estat. Aquestes àrees es consideren de pas i per això no es permet construir-hi.

Les 14 troballes es varen fer, justament, dies abans que l’Executiu autonòmic aprovàs el Decret llei 9/2020 de protecció del territori. El Govern va aprovar la nova normativa el 25 de maig, al mateix temps que es feien algunes de les darreres inspeccions a Eivissa, la qual -juntament amb Formentera- va quedar exempta dels punts de l’acord que afecten el sòl rústic. El decret prohibeix a totes les illes, excepte les Pitiüses, construir noves cases en sòls rústics que siguin Àrees de Prevenció de Riscos (ARP), és a dir, zones de perill potencial d’inundació, erosió, esllavissament o incendis.

El motiu que va defensar el Govern per excloure Eivissa era que les dues illes ja havien modificat els seus Plans Territorials Insulars (PTI) fa menys de dos anys. El fet de quedar fora d’aquesta protecció a escala autonòmica no va rebre el suport de totes les forces polítiques. La coalició Ara Eivissa ha criticat la decisió. Un dels seus regidors a l’Ajuntament de Sant Josep , Josep Antoni Prats, reconeix que “el Partit Socialista i el mateix Consell no varen estar d’acord” amb la “proposta inicial de protecció de zones de risc per a totes les illes”. Prats assenyala que els que es consideren “proteccionistes”, com els membres del seu partit, veien com “un error” no haver-hi inclòs Eivissa. Segons l’edil, el fet que hi hagi un PTI no suposa cap assegurança, perquè el pot modificar cada nou equip de govern insular. De fet, recorda, el PP “portava com a bandera eliminar aquesta protecció, malgrat que de moment no ho ha fet”. Aquesta mateixa setmana el conseller del Partit Popular Mauricio Rovira, paradoxalment, es va erigir com a defensor del territori i va assegurar al Consell de Mallorca que el PSIB “no volia” protegir el sòl rústic d’Eivissa.

Sant Josep

On més construccions il·legals s’han detectat durant els dies previs a l’acord ha estat a Sant Josep, municipi del qual és batle Josep Marí Ribas Agustinet, que també ocupa el càrrec de líder del PSIB a Eivissa. Allà, s’ubiquen dues de les quatre obres que ja ha paralitzat la Direcció General del Territori. Una es va detectar al restaurant Es Savinar, molt a prop de Cala Jondal, on es va construir un porxo sense autorització. L’altra, situada al carrer de la Canal, a l’àrea de Porroig, es tracta d’una casa de grans dimensions on es va fer una reforma integral a la zona de servitud sense autorització i, a més, es varen abocar les aigües residuals de la neteja d’obres directament a la mar.

Així mateix, la Conselleria va aconseguir precintar dues obres irregulars més, del total de 14 notificades, a Santa Eulària. Ambdues, localitzades a Cala Mastella, tenien sancions prèvies per reforma o ampliació d’habitatge unifamiliar. En un dels casos, el promotor ja havia pagat voluntàriament la multa però, a banda d’això, havia de demolir una part de l’edifici que no només no va arribar a esbucar, sinó que va continuar fent-hi obres. La segona construcció paralitzada en aquest municipi acumulava ja un expedient, iniciat el gener per no haver aportat la declaració responsable, de manera que a finals d’abril es va ordenar precintar-la.

Per ara, resten sense intervenir encara deu construccions, tres a Santa Eulària i set a Sant Josep. Fonts del Govern expliquen que aquests processos solen torbar-se un temps, atès que la Conselleria no té competències per precintar cap edificació. És per això que ho han de notificar, en primer lloc, a l’ajuntament corresponent, i aquest avisar la Policia Local perquè actuï. Territori no descarta que aquesta llista d’infraccions es pugui ampliar, atès que encara no s’ha revisat al complet la costa de l’illa i que les edificacions que s’han trobat fins ara eren les més visibles.