Els illencs que compren cases al nord per fugir de la calor i la massificació

PalmaMentre que els estrangers venen a comprar cases a les Illes –durant el 2022 en van adquirir 700 cada mes–, els illencs que poden ho fan a la Península. I és que els mesos d’estiu a les Illes són cada vegada més complicats per als residents. Unes temperatures que no deixen de pujar i unes xifres de pressió humana que baten rècords any rere any generen una sensació de rebuig a molts ciutadans.

Sense anar més enfora, en els mesos centrals de l’estiu passat (juliol i agost), les Balears van patir una saturació més que notable: se superaren els dos milions de persones que es trobaven de manera simultània a l’Arxipèlag. I no només això, sinó també el gener, l’abril, el maig, el setembre, el novembre i el desembre –mesos que solien ser de temporada baixa– van marcar màxims històrics de persones que eren alhora en territori illenc.

El mateix any va tancar amb ni més ni menys que 1,6 graus per damunt de la mitjana establerta per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que a les Balears és de 16,9 graus. De fet, les dades del sistema de monitoratge de la mortalitat de l’Instituto Carlos III recullen que a les Illes han mort fins a 139 persones a causa de la calor, en només un any i mig.

Tot plegat ha provocat un auge de residents illencs que, per fugir de la calor i la massificació, opten per comprar una casa a la Península en comptes de les Balears i passar-hi, principalment la temporada estiuenca. I és que cada dia s’adquireixen gairebé quatre habitatges (3,8) a altres comunitats autònomes per part de residents a les Illes, segons les dades del Ministeri de Foment.

La taxa suposa que el 2022 els residents van comprar 1.409 immobles a la Península, una xifra significativament superior a anys enrere. De fet, des de fa cinc anys, el total de transaccions s’ha gairebé duplicat, ja que el 2018 van ser 806. “La gent a l’estiu se’n vol anar del bullici que hi ha aquí”, explica la sollerica Xisca Casasnovas.

Té 62 anys i ja en fa quatre que va decidir comprar-se no un, sinó tres habitatges en un petit poble de Costa da Morte, a Galícia, que només té 17 habitants. Casasnovas rebutja la calor extrema i valora la tranquil·litat. Com ella, el també mallorquí Manolo Reaño, de 61 anys, el 2018, va comprar una casa en un poble al nord de Burgos: “Des del mes d’octubre i fins al maig, Mallorca és inigualable, però durant els altres mesos em costa molt viure-hi”. Casasnovas hi va “cada vegada que pot”.

El seu marit hi viu gairebé tot l’any, però ella treballa de temporada i hi sol anar un pic al mes. També Reaño procura anar-hi un pic al mes. Quan no hi són, en alguns casos, la lloguen a gent coneguda o l’aprofiten els seus familiars.

Ara bé, la calor i la saturació no són els únics motius que han empès molts residents a comprar fora, sinó també el fet que les Balears ja són la segona comunitat autònoma amb els preus d’habitatge més cars de tot l’Estat. “Amb els doblers que em van costar les tres cases a Galícia, a Mallorca no tenc ni un pis”, explica Casasnovas. De fet, els tres immobles no li van costar més de 400.000 euros, un pressupost insuficient per comprar-los a les Balears.

El preu també va ser un incentiu en el cas de Manolo Reaño: “Una casa de deu habitacions i cinc banys, llesta per entrar-hi a viure, em va costar 60.000 euros”, comenta. Pel que fa a l’economia, s’han trobat amb un avantatge afegit i és que l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), entre altres tributs, és molt més barat. Mentre que per la seva casa de Sóller, Casasnovas paga 1.000 euros anuals, una de les de Costa da Morte li suposa una despesa que no supera els 130 euros a l’any.

Els indrets preferits: pobles petits

En realitat, el tema econòmic no és prioritari, ja que el que cerquen aquestes persones és poder gaudir d’una vida amb menys calor, menys gent i també, de passada, amb uns preus més assumibles. Per això, solen comprar a pobles petits enmig de la natura i que estan mitjanament connectats amb alguna capital. “Estic a una hora en cotxe de Santander i de Bilbao, però estic envoltat de natura i no tenc enrenou”, explica Reaño.

Casasnovas, en canvi, ha optat per la costa, però està a una hora de A Corunya i a una hora i mitja de Santiago de Compostel·la. “M’agrada anar-hi tot l’any, tenir la possibilitat de fer senderisme i també de menjar molt bé”, explica. Per això, no és d’estranyar que –deixant de banda les comunitats més poblades com Andalusia, Catalunya, Madrid i València– allà on més compren els residents és a Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Castella - la Manxa i Múrcia, per ordre d’abundància.