L’any 2000 varen arribar a les Balears 11 milions de visitants. Poc més de dues dècades després, aquesta quantitat va arribar als 17,8 milions (2023), xifra que suposa un increment del 54%. Bona part d’aquests visitants nous han anat a ocupar l’oferta de lloguer vacacional que ha pujat un 200%, sense tenir en compte la il·legal –es quantifica en desenes de milers de places. Cases i pisos es lloguen bona part de l’any i generen uns ingressos molt importants per als seus propietaris. “En el cas dels pisos, l’ús turístic provoca importants problemes de convivència pels renous, i les activitats que s’hi duen a terme”, critica la vicepresidenta hotelera Maria José Aguiló. La sensació de saturació a diferents punts del litoral illenc i també al centre dels pobles i ciutats s’ha disparat.
Els illencs diuen ‘basta’ i clamen per una mobilització contra la massificació turística
Després d’anys de compartir espai amb milions de visitants, embossos, la turistització de tot l’entorn i un accés a l’habitatge impossible han fet que creixi el sentiment de pèrdua de llocs, drets i opcions d’una vida digna. Ja es cou una resposta ciutadana a aquest model
PalmaUns veïns de Sóller tenen un grup de WhatsApp a través del qual s’avisen quan algú mou un cotxe per si un altre membre del grup necessita aparcar al seu lloc. Una autoorganització per sobreviure a l’allau de cotxes de lloguer que cada dia omplen les places d’aparcament disponibles al terme i que col·lapsen la circulació. “Mai no ens hauríem pensat que empraríem un grup de WhatsApp per a això, però és una jungla. Si surts, ja no tornes a aparcar. Hem donat unes setmanes al batle per començar a activar solucions. No podem viure així”, explica Sió Bauzá, portaveu de SOS Sóller que, sense voler-ho, ha canalitzat el malestar de centenars de persones del terme i que d’alguna manera representa milers de ciutadans de les Balears que han començat a manifestar sense embuts indignació per la pèrdua de qualitat de vida que provoca la massificació.
Els veïns de Sóller acorralaren el batle i dos regidors dimarts a la sala de plens de la ciutat i reclamaren solucions urgents “i menys estudis”. “L’estudi és la realitat que ens topam cada dia”, va etzibar un dels assistents. Un altre va pronunciar una frase que més d’un dels presents va subscriure amb entusiasme: “Jo ja no sé si vull viure aquí”.
La sessió va servir per copsar el grau d’indignació ciutadana derivat de l’ocupació creixent dels espais públics, els serveis i l’augment de les limitacions que els locals s’han d’anar autoimposant. “Ens està afectant a tots els àmbits. Arribam tard a la feina i renunciam a la vida social”, va dir Sió Bauzá al batle, qui en conversa amb l’ARA Balears insisteix que els ciutadans han arribat a “una situació insostenible”.
“La gent està cansada, esgotada”, assegura. Aquesta frase la repeteixen integrants de petits i grans moviments ciutadans, que a les xarxes socials es mostren indignats i que ja han començat a organitzar debats i trobades que s’aniran repetint durant aquest mes de maig per canalitzar la frustració cap a una mobilització al carrer. “La turistització ha donat lloc a una creixent frustració social, que concentra en el turisme la percepció de pèrdua de drets i de possibilitats d’una vida digna”, explica Ernest Cañada, investigador postdoctoral de la UIB i membre d’Alba Sud, i coautor precisament d’un llibre recent sobre aquest malestar.
Què ha provocat una explosió que ja comença a fer sonar els tambors de manifestació?“És una suma de factors: no pots circular en cotxe, els centres de les ciutats perden la seva tradició i tot és una franquícia, no pots ni caminar ni anar a una platja a partir de juny i, sobretot, el que jo crec que ho ha fet desbaratar tot és l’encariment de l’habitatge, perquè ara mateix a Eivissa tu pots treure el que vulguis per un pis, i això significa que els locals en queden exclosos. Ara ha esclatat a les mans dels polítics”, explica des d’Eivissa Neus Prats, portaveu del GEN-GOB i que té una llarga experiència en mobilitzacions ciutadanes. “N’hi haurà perquè no hi ha resposta ni solució política, ni de l’esquerra ni de la dreta, i la gent no pot més”, comenta.
La tempesta perfecta
Històricament, quan a les Balears es parlava de creixement turístic i se cercaven culpables per a la desfiguració del territori i per a la pèrdua de qualitat paisatgística, es feia referència als hotelers. Però avui les coses han canviat i les dades ho confirmen: en els darrers deu anys a Mallorca, les places de lloguer turístic legal han crescut un 204% i les hoteleres, un 7%, expliquen els responsables de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM). “Sense comptar l’oferta il·legal, que cap administració ha sabut o pogut controlar. Tot plegat ha provocat un increment inassumible, que perjudica els residents i també els turistes que arriben a través de l’oferta reglada. Fa temps que avisam que aquesta allau de persones, sense les infraestructures ni la gestió necessària, ens passarà factura, i així ha estat”, explica Maria José Aguiló, vicepresidenta de la FEHM.
En dues dècades el nombre de vehicles a les Illes ha pujat un 70%. La pèrdua de pes del paquet turístic (vinculat als turistes que anaven d’excursió en autocar) ha fet desbocar les xifres de cotxes de lloguer que omplen carreteres i saturen aparcaments de platges i també de pobles i ciutats. Això i milers de ciclistes han provocat un important caos circulatori.
Hi ha una coincidència entre tots els sectors socials i els agents econòmics que el preu de l’habitatge ha desencadenat aquesta tempesta perfecta. “Hem de pensar que tot l’aprofitament turístic que es fa de cases i pisos sense llicència són habitatges que no fan la funció per a la qual varen ser concebuts. Es treuen milers de places del mercat d’habitatge per passar al turístic i, per tant, a més d’una irregularitat, és un greu perjudici que ha fet apujar encara més els preus”, explica Aguiló.
Un portaveu de la cadena RIU recorda en conversa amb l’ARA Balears que l’empresa, a través de les opinions de Carmen Riu, ha assegurat més d’una vegada que “les Illes Balears estaven al límit, i que augmentar la capacitat anava en contra del mateix negoci turístic però també dels residents”. “Fa cinc anys que vàrem començar a parlar d’això”, assegura aquesta font.
Les Balears han experimentat el major creixement del preu de l’habitatge de tot l’estat espanyol, amb una pujada superior al 100% en només una dècada. Segons els experts, l’explosió del model Airbnb, amb la rendibilització d’habitatges mitjançant un ús turístic, és una de les principals causes d’aquesta escalada de preus, a la qual se suma l’eclosió dels vols de baix cost, que arrodoneixen l’equació. Aquest increment “ja no es basa en el turisme de sempre, sinó a aconseguir que tothom pugui tenir aquesta experiència”, diu Ernest Cañada. Es popularitza la idea que tothom pot anar per tot, i que l’important és poder mostrar on has estat i què has fet. Es turistitza la vida quotidiana, i això entra en conflicte amb la gent local”, afegeix.
L’investigador Ernest Cañada recorda que el fenomen de desplaçament dels locals ve d’enrere:“Es va voler sortir de la crisi immobiliària turistitzant-ho tot, i ara la gent ha dit prou”, conclou.
Mentre els inconvenients de la turistització de les Illes es fan palesos any rere any, els beneficis no arriben al gruix de la població, un fet que genera frustració. Segons les dades que recull el Consell Econòmic i Social de les Balears (CES), les Illes han passat del segon lloc a l’Estat en renda per càpita fa 20 anysa ocupar la desena posició.
