Els illencs diuen no als creuers, però són el ‘top 1’ de les seves vacances

PalmaEls ciutadans de les Balears varen fer gairebé quatre milions de viatges el 2023. Els creuers, el nord d’Espanya, les capitals europees, els Estats Units i el sud-est asiàtic estan entre les destinacions preferides dels illencs. Ara que les protestes per la massificació turística són un fet transversal que comparteixen bona part de la societat i de la classe política, es pot recordar que els balears també viatgen a destinacions que pateixen saturació.

“Les Illes són un territori saturat, però els residents també contribuïm a massificar altres llocs”, assegura el professor de Sociologia de la UIB David Abril. Paradoxalment, una de les imatges més representatives de la massificació a l’Arxipèlag estan relacionades amb els creuers, però són precisament aquest el viatge que més contracten els illencs, segons ha explicat a l’ARA Balears el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears (Aviba), Pedro Fiol. A més, la contradicció és doble perquè les destinacions que més agraden als illencs per anar de creuer són la mar Mediterrània i les illes gregues. “Ens queixam, però quin és el producte més venut?”, ironitza Fiol.

Encara que l’Enquesta de Condicions de Vida del 2022 de l’Institut Nacional d’Estadística demostra que una de cada tres famílies espanyoles no es poden permetre viatjar fora de casa una setmana, actualment els viatges són molt més accessibles per a bona part de la població occidental. Abans, viatjar “era una cosa que només feien les elits”, recorda el filòsof i membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, Raül Valls. “Fa 40 anys, per anar a Indonèsia havies de tenir molts de doblers”, insisteix. La globalització, la tecnologia i la diversificació de les ofertes de transport i d’allotjament, entre d’altres, han provocat la generalització dels viatges i han posat l’oportunitat de viatjar a només un clic de distància. “Ara que tot està disponible i a l’abast de molta gent, qui és el llest que diu que es quedarà a casa per no contribuir a la massificació d’altres territoris? Ningú”, lamenta.

Igual que els turistes que visiten les Illes, els seus residents cerquen destinacions populars que ofereixen una gran varietat d’activitats culturals i oportunitats per relaxar-se. “Hem copiat la tendència dels països que ens donen turisme a nosaltres”, constata Fiol. Tot plegat es vincula amb els canvis culturals imposats pel sistema capitalista. “Hem convertit el consum en una cosa general i desproveïm de contingut polític tot el que feim i l’impacte que això té en els entorns locals”, ratifica Abril.

A aquest fet, s’hi afegeix que des de la pandèmia de la Covid-19, la població “no vol deixar res per a demà i vol gaudir de tots els recursos disponibles”, explica Fiol. Això fa que molts de viatgers no puguin consentir trepitjar una ciutat sense visitar-ne tots els racons més emblemàtics, la qual cosa provoca que la rotació de persones s’incrementi i els espais s’acabin massificant.

Que les platges i els llocs amb més encant de les Balears sempre estiguin copats de turistes és un fet que indigna la població resident. De fet, s’han arribat a difondre a les xarxes i a penjar cartells a l’entrada de segons quines platges que n’anuncien el fals tancament o alerten de taurons a les costes perquè els visitants no hi vagin. També s’han fet pintades de ‘tourist go home’ a llocs per on passen cada dia milers de viatgers, com els nius de metralladora del Trenc. I s’han convocat manifestacions on centenars de residents que han denunciat que la massificació de les cales, com el Caló del Moro, no els permet banyar-se dins la seva mar.

La indignació social pel col·lapse turístic que pateixen les Illes creix de cada vegada més i queda en un segon pla que els balears també contribueixen a massificar llocs on els residents també conviuen amb les conseqüències de la saturació. “És la creença del ‘jo no’. Jo no molest quan vaig de viatge, jo no massific. Els turistes són els altres, els que venen a ca meva i m’expulsen de certs espais”, assegura Valls.

Massificar-se en pròpia

Des que es va aprovar l’Estatut d’Autonomia el 1983 fins a l’any 2023, la població de les Balears s’ha incrementat un 82%, una xifra que evidencia que “tenim un 82% més de capacitat de massificar altres destinacions i que no necessitam els turistes per col·lapsar el nostre propi territori”, assenyala Abril. Però a les festes de Sant Joan, segons dades d’Aviba, 12.500 mallorquins es varen desplaçar en vaixell i 3.600 en avió a Menorca. Per evitar que les festes locals amb més ressò siguin massificades pels mateixos illencs, molts de municipis ja prenen mesures per reservar lloc a la gent del poble, perquè puguin gaudir de les festes.