Un de cada quatre illencs no pot pagar el lloguer o la hipoteca a temps

PalmaLes Illes són una de les comunitats que surten més malparades en alguns dels indicadors de pobresa presentats aquest dilluns de la xarxa EAPN (European Anti Poverty Network), amb dades comparatives del 2022 i el 2021. Concretament, de la taxa que es fa servir per calcular els incadors, l'AROPE (At risk of poverty and/or exclusion), l'Arxipèlag treu els pitjors resultats en l'indicador de retards en el pagament de la hipoteca o del lloguer i en el pagament de les factures d’electricitat, aigua i gas. El primer indicador ha pujat d'un 17% a un 25,8% entre el 2021 i el 2022, la taxa més elevada de tot l'Estat. En el cas dels subministraments, el percentatge no és el més alt, però sí que ha experimentat la crescuda més forta, en passar d'un 11% a un 13%.

A més, les Balears també han registrat la major crescuda a escala estatal quant a privació de menjar proteïnes. El 2021 un 2,9% dels illencs no es podia permetre una menjada de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, mentre que aquesta xifra el 2022 es va més que duplicar, i passà a un 7,4%. Amb tot, les dades presentades per Carlos Susías, president d’EAPN-España i EAPN-Europa, i Juan Carlos Llano, director de l‘estudi, revelen que a les Illes hi ha 263.000 ciutadans en situació de pobresa o exclusió.

Un altre dels indicadors que es tenen en compte és el de dificultats per afrontar despeses. En aquest cas, apareixen com a ítems el fet de no poder mantenir la casa a una temperatura adequada, xifra que es manté pràcticament igual que l'any passat, amb un 14,4% de població afectada; no poder-se permetre anar de vacances una setmana l'any, amb un 33% de ciutadans (un 2% menys que l'any passat), o no poder fer front a despeses imprevistes, amb un 36,4% d'afectats, un 6% més que el 2021.

Dins l'indicador de dificultats per disposar de béns materials, només s'incrementa un ítem: un 5,1% de la població no pot tenir un cotxe, mentre que el 2021 la dada era d'un 4,6% el 2021. En canvi, un 27,7% que no pot substituir els mobles (un 30,7% el 2021); un 8,1% no es pot permetre substituir roba (un 9,1% el 2021) i un 1,6% no es pot permetre tenir dos parells de sabates en bones condicions (un 2,1% el 2021).

Finalment, en l'apartat de dificultats per a l'oci i les relacions socials totes les dades milloren. Així, la proporció d'illencs que no poden reunir-se amb amics o família una vegada al mes ha passat de ser un 4,8% el 2021 a un 3,6% el 2022; els que no poden participar regularment en activitats d'oci ha passat d'un 9,1% a un 6,9%, i els que no poden permetre's una connexió a internet d'un 3,8% a un 1%.

Indicadors de millora

A l'altra cara de la moneda s'hi situen els indicadors en què les Balears han presentat millores. De fet, les Illes han estat el territori on més s'ha reduït la taxa AROPE des del 2008, amb una davallada del 6,8%, mentre que la mitjana estatal ha estat d'una pujada de 10,5%. Concretament, el risc de pobresa ha davallat un 0,7% entre el 2021 i el 2022, situant-se en un 16,19%, mentre que el percentatge de població en situació de pobresa severa, un 0,9%, amb un 8,4% de població en aquesta situació.

Així mateix, en el cas de les pensions, destaca una lleugera davallada respecte de l'any passat: el 2021 hi havia un 38% de pensions sota el llindar de la pobresa i enguany, un 37,5%. No obstant això, la xifra continua per damunt de la mitjana estatal, que és d'un 34,6%. L'indicador més extrem és el de Privació Material Severa, que també s'ha reduït lleugerament, en passar d'un 8,5% de la població en aquesta situació a un 8,3%.

D'altra banda, quant a nivell de renda les Illes són la comunitat on més ha crescut en proporció la renda per persona, tot i que encara estigui per sota de la mitjana estatal. També ha millorat lleugerament la taxa de pobresa, amb un punt menys que l'any passat, la baixa intensitat de treball a la llar i la privació material i social severa.