Els illencs, els segons que més es volen divorciar a Espanya

Barcelona/PalmaCom qui lloga un pis o s’estrena en una feina, el matrimoni és un contracte amb un mínim de compromís que, en aquest cas, és de tres mesos. Abans d’aquest temps, si no s’acredita una situació excepcional com la violència de gènere, no et pots treure l’anell. L’esperança de vida màxima dels matrimonis s’allarga tant com ho fa la pròpia vida, però n’hi ha molts que acaben malament i tenen una durada molt més curta. A Espanya, de mitjana, 16 anys i mig. Una fotografia dels divorcis que és tan heterogènia com la societat actual: des de parelles que no aguanten ni un any fins a gent gran que decideix separar-se 50 anys després d’haver-se casat. La realitat balear és la de la segona comunitat amb major índex de demandes de dissolució matrimonial, amb 71 casos per cada 100.000 habitants registrats durant el primer trimestre del 2024, mentre Madrid, per exemple, no passa dels 46,3 casos, tot segons dades del Consell General del Poder Judicial.

Pel que fa a la ràtio de separacions, divorcis i nul·litats matrimonials per cada 100.000 habitants, les 2.134 de l’any 2022 –el darrer any complet del qual hi ha dades oficials­­– fan que les Balears assoleixin un índex de 188, que és també dels més alts de l’Estat. En termes absoluts, Catalunya és el segon territori de l’Estat amb més divorcis, només superat per Andalusia. Si parlem de percentatge de separacions per habitant, però, és una comunitat de mitja taula amb una taxa de 195 divorcis per cada 100.000 habitants.

De fet, la classificació dels divorcis a l’Estat la lideren (i fa anys que ho fan) les Illes Canàries, amb fins a 247 divorcis per cada 100.000 habitants. La llista continua amb el País Valencià, amb una taxa de 223 divorcis.

Per divorciar-te, primer t’has de casar. Però, en les últimes tres dècades, la societat espanyola ha anat perdent l’interès en la institució del matrimoni: si el 2006 més de 207.000 espanyols es van unir en matrimoni, el 2022 ho van fer 172.871. Això suposa un 17% menys de noces, en un any en què es van haver de recuperar molts casaments suspesos per la pandèmia, tal com apunta Ramon Quintano Ruiz, vicepresident de la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF) i vocal de la mateixa entitat a Espanya. I, igual que els matrimonis, l’evolució dels divorcis també va a la baixa (-35%): l’any 2022 es van registrar 81.302 divorcis a tot l’Estat, però fa 16 anys aquesta xifra arribava gairebé als 127.000. Així, a Espanya hi continua havent més gent que es casa que persones que es divorcien.

Ara bé, això no impedeix que “s’hagi normalitzat divorciar-se”. Ho diu Elena Crespo Lorente, advocada de família i fundadora del despatx Crespo Law. Afegeix que avui dia “es divorcia tothom”. Hi coincideix Cristina Moyano, secretària de l’SCAF: “Hi ha divorcis de gent gran, de 70 anys, que abans no ho veiem mai”. I ho demostren les dades: segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2010 els homes se separaven, de mitjana, a 46 anys i les dones als 43. Ara els homes ho fan a 49 anys i les dones als 46. Quintano apunta que això va estrictament lligat a l’esperança de vida dels humans i al context social, gens reticent al divorci. “Ens trobem casos que a 70 anys diuen «Me’n vaig. Tinc salut, tinc diners, marxo a fer la meva vida»”, explica. Concretament, el 2022, el 32% dels divorcis es van produir després de 20 anys de matrimoni. La segona posició és per als que porten entre cinc i nou anys, que representen el 20%. A més, el 2022 més de 1.500 persones van decidir divorciar-se en menys de dos anys de matrimoni, la qual cosa representa el 2,5% de les separacions.

Pel que fa a les separacions, nul·litats i divorcis entre persones del mateix sexe, les dades de 2022 a escala estatal situen la xifra en els 1.822 casos en total.

Els motius

Fins al 2005, les parelles estaven obligades a justificar un divorci, però des de llavors no cal donar explicacions. La figura de l’advocat sovint és la que sap la casuística que ha portat aquella parella a trencar i l’associació de Quintano i Moyano ha elaborat un rànquing amb els principals detonants. Els advocats recorden que són problemàtiques que es toquen entre elles. Per exemple, el primer detonant és la criança dels fills. “Hi ha un desgast, un allunyament, una manca de comunicació”, reflexiona l’advocat.

El segon motiu és el desenamorament, que podria haver vingut donat perfectament pel primer allunyament. I el tercer? Una infidelitat. “Moltes vegades un desenamorament ve acompanyat de l’inici d’una relació amb una tercera persona”, diu el lletrat. La quarta problemàtica és l’econòmica i Quintano ho resumeix tot en una frase: “Quan els diners marxen per la finestra, l’amor se’n va per la porta”.

Segons els advocats, hi ha alguns motius que els últims anys creixen especialment, com la violència de gènere o les addiccions, no només a les drogues, sinó també a la pornografia o al joc. I un altre detonant que apareix al rànquing: que un dels dos expliqui que té una altra orientació sexual. “Cada cop ens hi anirem trobant més. El que no era normal és que abans no sortissin aquests casos”, comenta Quintano.

Els acords

L’objectiu dels advocats (i de la majoria de les famílies) és arribar a un divorci de mutu acord, i això s’aconsegueix en el 80% dels casos. Els problemes, expliquen els lletrats, són sobretot els fills i els diners. L’any passat, segons les dades estatals, el 45,5% dels matrimonis divorciats no tenien fills o aquests ja eren majors d’edat i independents. El 43% tenia fills menors i el 4,1% fills majors però dependents econòmicament. Les negociacions es poden eternitzar i l’advocada Lorente en recorda alguna que ha durat més d’un any.

Al final, si s’arriba a un contenciós, la mateixa advocada explica que la jurisprudència prioritza les custòdies compartides, sobretot els últims anys. Ho demostren les dades: l’any 2022 el 3,5% de les custòdies van ser per als pares, el 50,6% per a les mares i el 45,5% compartides. El 2017, però, de compartides només se’n van dictar un 30%. Tot ja és prou complicat i Moyano apunta una nova problemàtica al debat que cada cop puja amb més força: els divorcis internacionals. Ella cada vegada té més clients estrangers i en aquests casos s’han d’aplicar algunes normatives dels països d’origen i també de l’estat on s’han casat.

Una altra de les problemàtiques és la pensió. En el 55% dels divorcis de l’any 2022 es va assignar una pensió alimentària i en el 57% dels casos li va tocar pagar al pare. Lorente explica que les dones solen ser les més “perjudicades” dels divorcis, perquè normalment són elles les que s’han demanat una reducció de jornada o una excedència per cuidar els fills. Després, afegeix, la pensió ajuda a alimentar els fills, però no a “refer una nova vida”.

Aquest és un element clau en els divorcis d’avui en dia. “Divorciar-se no només és el cost de l’advocat. Són dos habitatges, dues vegades la llum, l’aigua...”, apunta Quintano. En aquest sentit, Moyano afirma que s’ha trobat amb diversos clients que, tot i divorciar-se, encara han de conviure junts per poder sobreviure econòmicament, i això encara ho complica tot més. I Lorente exemplifica que té clients que després del divorci han hagut de tornar a casa els pares o que comparteixen pis. “Si abans arribaven justos amb dos sous, ara es dobla tot i es fa impossible. Hi ha gent que no es divorcia per això”, conclou Quintano.