Els illencs surten al carrer perquè el turisme entra dins ca seva

PalmaLes Balears són una de les comunitats de tot l’Estat que més s’ha mobilitzat per preservar el territori. Fins i tot abans de la democràcia es varen encetar campanyes que varen servir per evitar destrosses d’espais concrets. Aquelles victòries vinculades a topònims com la Dragonera convivien amb una acceptació més o menys generalitzada del turisme com a mal menor de l’economia i del model de vida. Ara, quan falten uns dies per a una nova gran mobilització de la societat illenca, que diu prou a la saturació, el lema fa veure que alguna cosa ha canviat.‘Menys turisme, més vida’ no parla d’una cala, ni d’una autopista concreta, sinó d’un model que un nombre cada vegada més gran de persones qüestiona. Com hem arribat fins aquí?Per què les Balears diuen prou?

La portaveu del GOB –entitat que fa mig segle que denuncia els abusos sobre el territori i que és un dels convocats de la protesta del 21 de juliol–, Margalida Ramis, diu que aquesta entitat “ha pogut constatar una mena de colonització”. “Amb el primer i el segon boom es varen conquerir espais litorals, i després urbanitzacions residencials més elitistes i amb gran consum de recursos. A poc a poc es va anar entrant a l’entorn rural i els pobles, per diversificar oferta turística. Però amb el lloguer vacacional, els turistes han entrat dins ca nostra”, explica la portaveu ecologista, qui remarca que “ara ja estam competint per defensar els nostres habitatges i poder-hi accedir”. “Abans eren un dret, i ara han esdevingut un objecte de mercantilització turística”, lamenta.

L’habitatge ha escalat el conflicte

Molts experts coincideixen a assenyalar que la sensació angoixant de no poder comprar o llogar un pis, especialment per part del gruix de la població que es veu amb dificultats per accedir a l’habitatge, ha estat un dels desencadenants que han “escalat molt el canvi i el qüestionament més generalitzat del sistema actual”, segons assenyala l’assessora immobiliària Mónica Salas. “El que era una resistèdencia d’una part de la societat que no tenia relació directa amb el turisme, ara és una confrontació molt més transversal, que ha arribat quan la gent ha vist que no pot pagar un pis de cap manera. És comprensible i no hi veig una solució a curt termini”, afegeix. En la seva opinió, “basta senzillament fer una volta per qualsevol de les illes". "Els mesos d’estiu es percep una saturació enorme, que ofega la població local”, afegeix.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) no nega que hi ha un problema sobre la percepció del turisme, fa un temps considerat inqüestionable i avui sotmès a revisió. Però la presidenta dels hotelers considera que cal afinar l’anàlisi per veure què ha provocat aquesta desavinença cada vegada més transversal, motivada “pel creixement descontrolat, però no en places hoteleres”. “Vuit de cada deu places noves s’han destinat al lloguer turístic i això ha fet que es reduís el parc residencial, a més de generar problemes a causa de la barreja d’usos turístic i residencial. A més a més, sense tenir en compte el descontrol de l’oferta del lloguer turístic il·legal”, afegeix.

L’empresari hoteler Jaume Horrach està d’acord en el fet que el creixement desbocat de l’oferta els darrers anys ha generat la sensació de carregament, però també fa una crida a “no caure en la hipocresia”. “No podem estar tot el dia criticant el lloguer turístic, com si el fes algú inconcret, indefinit. El lloguer turístic el fan illencs i moltes famílies hi viuen. Per tant, el primer que hem de fer és parlar clar i definir quin model econòmic i de turisme volem, i després començar a treballar-hi seriosament”, assegura. Horrach creu que, “eliminant l’oferta il·legal i fins i tot una petita part de l’oferta legal, potser s’assoleix una millor qualitat de vida”. “També hem d’assumir que moltes empreses petites tenen marges ben prims i que serien les primeres que ho pagarien. No es pot improvisar. Això sí, estic d’acord que algú s’hi ha de posar al davant i revisar el model”, conclou.

El president de la patronal del lloguer turístic (Habtur), Antoni Barceló, creu que “s’ha d’anar molt alerta amb criticar ara el turisme, i més encara fent una manifestació”. “Això no impedeix que sigui cert que hi ha punts de les Illes massificats, però també d’altres que no. Estam completament d’acord que la primera mesura per atacar aquesta sensació d’excés de turisme és posar fi a l’oferta il·legal”, comenta. De fet, Barceló considera que s’està trobant dos models d’oferta il·legal: “La dels pisos de Palma, i una altra que creix i que són cases comprades per alemanys i altres nacionalitats, que en teoria lloguen a amics i coneguts, però que en realitat estan comercialitzant i són competència deslleial. Saturen sense complir la normativa”, assegura.

Sensació de desplaçament

Els problemes per accedir a l’habitatge i la sensació de saturació són una realitat. Però la problemàtica que influeix en el creixement de l’antiturisme també inclou “la progressiva ocupació d’espais públics, de pobles i ciutats, llocs que sentim nostres”, segons assenyala Margalida Ramis. Aquesta situació es fa palesa, per exemple, quan els residents intenten accedir, per exemple, a platges conegudes.

Agustin Cocola-Gant, de l’Institut de Geografia i planificació espacial de Lisboa, ha analitzat la realitat de les ciutats turistitzades, i dels efectes sobre la població, que van fins i tot més enllà del greu problema de l’habitatge. “La turistització desintegra els llocs als quals pertanyen les persones i hi fan la seva vida diària, cosa que du les comunitats a experimentar alteracions, a més de sentiments de despossessió, ràbia i frustració”, explica.

En la mateixa línia, el portaveu de la Fundació Palma XXI, Jaume Garau, assenyala que l’enuig ciutadà “és degut al fet que els illencs ens sentim desplaçats”. “Sobretot aquella immensa quantitat de persones de 40, 50 i 60 anys que han viscut una altra època, en una altra situació, on no hi havia tant de turisme. La gent podia anar una mica per tot. Se sentia Mallorca seva. Si anaves a Santanyí, Sóller o Pollença, tenies certa sensació que allò era ca teva i que podies anar sense grans problemes i sense grans preparatius. Avui dia no és així, i deixes d’anar-hi” comenta.“Ja no vas a llocs com el centre de Palma o determinades platges. No se t’ocorr perquè no saps què et pots trobar. Això s’estén a altres àmbits: tampoc pots usar la teva llengua perquè ni t’entenen, i has de renunciar a canviar-te de casa si tens una nova situació, perquè senzillament és impossible”, afegeix.

Segons la patronal hotelera, la sensació de saturació i d’aclaparament no només és a causa de la gran quantitat de persones que visiten les Balears, sinó també “pel creixement de la població, un 42% en 20 anys”. “Sense gestió ni dimensionament de les infraestructures, fet que ens ha conduït a l’escenari en el qual som a Mallorca”, assegura Maria Frontera, qui té molt clar que per enfocar solucions al problema cal implicar la població local. “Com he dit en diverses ocasions, no es pot deixar la població local fora de l’equació”.

El desencís i l’esgotament de la població local augmenten any rere any, i aquest fet no només passa a les Balears, ben al contrari. Molts estudiosos parlen del fenomen ‘Airbnb’, que és com una taca d’oli que s’ha anat escampant a les ciutats i que ha transformat els seus racons i la seva manera de vida. La professora de Filologia de la UIB Mercè Picornell ha fet un treball sobre els poetes i escriptors de les Balears i les Canàries i ha comparat com, en ambdós casos, les seves obres “reflecteixen una nostàlgia important del paradís perdut”. “Crec que hem de pensar que aquest concepte de paisatge, de meravella natural, es va concebre també per atreure l’interès dels visitants, i ara l’empram per defensar-nos. És la contradicció que ens acompanya”, conclou.

Les claus de la crítica a l’actual model turístic