L'infrahabitatge es dispara a les Illes mentre que les immobiliàries es dupliquen

PalmaL'infrahabitatge augmenta a les Illes al mateix temps que els negocis immobiliaris es dupliquen. D'una banda, un 9,3% de les cases de les Illes tenen manca d'espai (al conjunt de l'Estat, un 6,6%), mentre que un 1,7% són de menys de 30 metres quadrats (a l'Estat, un 0,9%) i en un 10% pateixen amuntegament (un 7,4%, a l'Estat). D'altra banda, en canvi, el negoci de les immobiliàries s'han duplicat: han passat de 3.775 el 2008, a l'inici de la Gran Recessió, a 7.732 el 2022. Aquestes són algunes de les xifres i conclusions que desprenen de la publicació Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears, elaborada per l'Observatori Social de les Illes Balears i presentada aquest dimecres.

Es tracta d'un estudi pioner a la Comunitat Autònoma, que per primera vegada demostra que l'habitatge ha esdevingut el principal factor d'exclusió social a partir de dades i d'entrevistes amb persones afectades per aquesta realitat. Els seus coordinadors, Isabel Nadal Amengual i David Abril –membres de l'OSIB– van presentar els resultats a l'edifici de la Riera de la Universitat de les Illes Balears acompanyats del director tècnic d'EAPN (European Anti Poverty Network), Andreu Grimalt, qui també ha participat en l'elaboració.

"El sensellarisme és només la punta de l'iceberg", va advertir David Abril. La publicació aprofundeix en els indicadors que evidencien que l'habitatge ha esdevingut el principal factor d'exclusió social, i els infrahabitatges en són la prova. Entre els indicadors que l'estudi ha pres per estudiar la situació de l'habitatge a les Illes, la sociòloga Isabel Nadal va subratllar que "les Balears se situen entre les comunitats autònomes on es venen més cases de menys de 40 metres quadrats". És a dir, que l'Arxipèlag lidera, amb les Canàries, Catalunya i la Comunitat de Madrid, la compravenda "d'habitatges petits o destinats a habitatge ocasional –apartaments d'estiueig– a un preu molt alt i amb una elevada concentració en mans de persones estrangeres", tal com recull l'estudi.

Aquestes condicions es donen alhora que els preus no deixen de créixer. "A les Balears compram a un preu molt més elevat que a la resta d'Espanya. Només estam per sota de Madrid", va alertar Nadal, qui també va vincular aquesta tendència amb la demanda estrangera. "La compra per part d'estrangers és molt més elevat que a la resta de l'Estat", va afegir l'experta. Ara bé, Nadal també va recordar que es produeixen "dos processos claus", que són "la gentrificació i la turistificació", que fan xocar les "dues dimensions de l'habitatge: d'una banda, com a bé de mercat i, d'una altra, com a dret".

Un 30% de la població illenca viu de lloguer

Un altre dels factors que dona lloc a la crisi de l'habitatge a les Illes és el percentatge de persones que viuen en règim de lloguer. En el cas de l'Arxipèlag, un 30% de la gent viu a una casa de lloguer, el percentatge més elevat de l'Estat, on la mitjana és del 18%. La situació de vulnerabiltiat que suposa això per a la població illenca es veu reflectida en el nombre de desnonaments, tal com revela l'estudi. Segons les dades del 2022, les Balears van ser una de les comunitats amb major volum de desnonaments practicats per cada 100.000 habitants (115,2), just darrera Múrcia (147,4), Canàries (127,2), València (122,2) i Catalunya (121,1) (CGPJ, 2023a), la majoria per impagaments de lloguer. Per exemple, dels 1.209 desnonaments registrats el 2022, 1.036 van ser per impagament de lloguer, i 113 per impagament d'hipoteca.

"La població que està subjecta al lloguer està en una situació de major vulnerabilitat. Moltes vegades, el fet de tenir un contracte no suposa una seguretat. De cada vegada veim més casos de persones que, tot i això, reben pressions per deixar casa seva, perquè els propietaris volen fer negoci", va insistir Abril en aquest sentit. Davant això, el sociòleg va lamentar la insuficient acció política i administrativa. "Les polítiques d'habitatge han estat el pilar dèbil de l'estat del benestar. No hi ha garanties. L'ambivalència entre bé de mercat i dret ha suposat una pèrdua de benestar i d'inseguretat per a moltíssimes llars", va continuar.

A efectes pràctics, l'expert va anomenar la llei autonòmica de l'habitatge i la mesura d'expropiació a grans tenidors, la qual "no ha resultat massa efectiva". No obstant això, Abril va subratllar com a bones pràctiques l'Oficina Antidesnonaments de l'Ajuntament de Palma, l'Oficina Insular d'Habitatge de Menorca o de l'Ajuntament de Vila. Finalment, el professor de la UIB i membre de l'OSIB va concloure que "l'habitatge ha esdevingut el principal factor d'exclusió social de les Illes, fet que no hauríem cregut fa 10 anys, quan ho era el treball: ara, el fet que hi hagi treballadors pobres està relacionat directament amb aquesta problemàtica".