Les Illes Balears també són una destinació per a les pseudoteràpies

Palma“M. i A. ofereixen banys sonors curatius que connecten els mantres himalaians amb l’antiga saviesa mexicana a través de l’amor d’alta freqüència d’Eivissa per la música... Comparteixen coneixements personals i experiències d’alguns tipus de teràpia i els combinen a les sessions de so, fet que ho converteix en una experiència única individual”. Aquest anunci és ben fàcil de trobar. De fet, està a Airbnb, una de les plataformes més importants dels turistes que lloguen cases per viatjar i que també té un apartat dedicat a activitats de benestar. El taller de meditació i vibració en el bany sonor de l’Himalaya es du a terme tots els dimecres en un agroturisme eivissenc i els participants paguen 33 euros per una hora.

De fet, l’illa pitiüsa és un dels epicentres de les pseudoteràpies a les Balears, on empreses i individus aprofiten l’aura de la seva herència hippy per fer negoci amb el benestar. “Les Balears tenen un factor d’atracció indubtable per al turisme que consumeix aquesta classe d’activitats. El seu efecte és molt seductor, perquè ofereixen contacte amb la natura, el mar i desconnexió de l’entorn urbà”, explica el psicòleg expert en Sectarisme Miguel Perlado. “Hi ha un ventall de motivacions per acudir a aquestes pràctiques: des d’un moment de dificultats personals fins a cercar una experiència chic, perquè anar a Eivissa està molt bé. També hi pot haver atracció per temes espiritualistes i esotèrics”, afegeix.

Malgrat que l’oferta de pseudoteràpies es pot trobar amb facilitat, sobretot a les xarxes socials, el Govern no té cap registre d’empreses, entitats i persones que practiquen aquests serveis, segons han assenyalat fonts de la Conselleria de Salut a l’ARA Balears. De fet, l’única informació que Salut ha remès a aquest setmanari és d’àmbit estatal i no inclou dades segregades per comunitats autònomes –es tracta del Pla de Protecció de la Salut de les Persones davant de les pseudoteràpies dels ministeris de Sanitat i de Ciència i Innovació i de l’Observatori de l’Organització Mèdica Col·legial. D’altra banda, tampoc no ha estat possible parlar amb algun responsable de la Conselleria sobre com opera l’oferta de pseudoteràpies i quins mecanismes de control aplica l’Executiu, malgrat les peticions reiterades de l’ARA Balears.

Xamanisme, descodificació biològica, constel·lacions familiars, teràpia bioenergètica i quàntica, flors de Bach, teràpia regressiva, sanergia, transformació conscient, registres akàshiks, biomagnetisme, boles tibetanes, teràpia craniosacral, cerimònies amb cacau, ayahuasca... La veritat és que es pot trobar de tot, fins i tot retirs de luxe. Per exemple, una pàgina web anomenada Aloha Books Retreats ofereix vuit dies de sanació holística a Mallorca per 6.400 euros –aquest preu és per a dues persones. “Es crea un programa individual per a l’estructura de la ment, l’ànima i el cos. El nostre objectiu és una regeneració profunda i duradora del client (...). El sistema ment-cos-ànima es torna a dur a un estat de confiança bàsica, en el qual a partir d’ara la intuïció en lloc del control mental pot prendre el relleu. La vida se sentirà molt més fàcil i suau, a més de més alegre”, diu la promoció del retir.

Aquesta mena d’activitats es dirigeixen a un públic objectiu de nivell socioeconòmic alt. “És un sector que toca molt les Balears, amb certa aparença d’importància i persones que venen de molts països. Té una aurèola de sofisticació”, diu Perlado. Però l’oferta s’adapta a les característiques de cada persona, sigui d’alt poder adquisitiu o no, visitant o resident.

El component sociològic

“Aquestes pràctiques també es barregen amb formats culturals i alternatius. Si s’analitzen més a fons, hi ha una recerca a escala social de formes espirituals diferents de la religiositat més estàndard”, diu el psicòleg. De fet, el professor de Sociologia de la UIB David Abril parla de “noves formes de creença o fe”. “Amb la crisi de la religió cristiana, la gent cerca noves maneres de creure”, diu, i assenyala alguns trets comuns d’aquestes pràctiques: “Ofereixen sortides una mica individualistes, on la comunitat pinta poc, tot i que hi ha grans comunitats. També hi ha una lectura fins i tot política, perquè a la gent li resulta més fàcil creure en aquestes coses que pensar un món alternatiu a aquesta distopia de capitalisme tecnofeudal [el tecnofeudalisme és un concepte encunyat per l’economista grec Yanis Varoufakis] que vivim”.

A més, moltes pseudoteràpies ofereixen una mena d’institucionalització, amb cursos de formació, titulacions i seus. Com els que ofereix Constelaciones Palma Institut: el juny va acabar una formació en xamanisme sistèmic i a hores d’ara està en marxa un curs sobre constel·lacions familiars –la formació completa dura tres anys, cadascun dels quals costa uns 2.000 euros. “Venen terapeutes amb una formació qüestionable. No saps la seva professió ni si són a un col·legi professional”, apunta Perlado i remarca la vulnerabilitat de moltes persones que acudeixen a les pseudoteràpies. “La gent s’apropa per patiment i aquestes propostes que es venen com a meravelloses poden desencadenar respostes de desequilibri”, diu el psicòleg, a més de reivindicar la necessitat d’una ciutadania ben informada i amb esperit crític. “Les solucions impliquen educar en la salut personal i ajudar a pensar”, diu.

Tampoc no s’ha de caure en certs errors: no és el mateix una activitat dirigida al benestar que una pseudoteràpia, i no hi ha pseudoteràpies innòcues –segons l’Organització Mèdica Col·legial, una pseudoteràpia és “una proposta de cura de malalties, alleugeriment de símptomes o millora de la salut, basada en criteris sense el suport de l’evidència disponible”. “La innocuïtat, que hom no hi té res a perdre, és un dels grans arguments que utilitzen les pseudoteràpies”, assenyala el president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Carles Recasens, qui remarca que l’esforç que una persona fa per acudir a una pseudoteràpia el deixa de fer amb “un tractament que té una evidència científica”.

Recasens és psiquiatre, i a la seva consulta atén habitualment pacients que “han passat per un rosari de pràctiques”. “Quan una persona pateix, és vulnerable i fràgil i pot ser influenciable i suggestionable. Molta gent se’n lucra perquè es venen expectatives màgiques, fantàstiques i pseudomiraculoses, amb aparença d’innòcues”, sentencia.

La pandèmia, benzina per a la pseudociència

La pandèmia ha fet aflorar posicionaments pseudocientífics que, malgrat que existien abans, “estaven més soterrats”, diu el psicòleg Miguel Perlado. A més, hi ha hagut “interaccions paradoxals”, perquè el món de les teràpies alternatives s’ha relacionat amb la ufologia, les teories de la conspiració, el negacionisme i ideologies extremes.

“Aquestes propostes cerquen personatges famosos per difondre la seva narrativa. Això dona una pàtina de seriositat i més bombo”, continua Perlado, en referència a la jornada ‘Llibertat d’expressió i llibertat terapèutica’, on varen participar el gurú de la pseudociència Josep Pàmies i el cantant Miguel Bosé. Aquest acte es va organitzar gairebé dos anys després del congrés que va agrupar centenars de terraplanistes a Menorca.