Les illes de calor urbanes

PalmaLes ciutats tenen tendència a assolir una temperatura ambiental més alta que les zones del seu voltant no urbanitzades, un fenomen anomenat illa de calor urbana, principalment a causa de la major absorció de la radiació solar que fan els materials artificials dels edificis, de la xarxa viària asfaltada o de diferents infraestructures com aparcaments exteriors o pistes d’aeroports, entre d’altres.

Aquest fenomen s’ha vist agreujat pel creixement continuat de les ciutats durant les darreres dècades, deteriorant-ne l’habitabilitat, sobretot durant l’època estival. La sensació d’escalfor és especialment notòria de nit, quan les diferents superfícies que durant el dia han absorbit la radiació provinent dels rajos solars l’emeten en forma de temperatura, com si fossin radiadors.

Una manera de contenir l’efecte d’illa de calor urbana consisteix a treballar per configurar un mosaic de cobertes artificials i naturals més equilibrat: augmentant la proporció de superfícies poroses, amb capacitat per acollir gotes d’aigua; de colors clars, que reflecteixen la llum solar com a les cases eivissenques, juntament amb cobertes naturals amb presència de vegetació o d’aigua.

A l’hora de mesurar la temperatura sobre grans extensions de territori, com per exemple una ciutat, la mirada de lluny dels satèl·lits artificials aporta les dades necessàries per disposar d’una visió de conjunt i saber a quines zones cal actuar. A l’exemple d’avui s’han utilitzat imatges del satèl·lit Landsat-8 de la NASA. El satèl·lit, equipat amb un sensor tèrmic, pot enregistrar la temperatura emesa per diferents elements de la superfície terrestre des de la seva òrbita a 800 km de la Terra. El satèl·lit passa sobre Mallorca a les 10.30 h UTC.

Per a l’anàlisi s’han agafat punts de temperatura de cinc cobertes diferents de Palma: una coberta de color obscur d’una nau industrial, una àrea d’aparcament amb superfície d’asfalt lleugerament interrompuda per uns pocs arbres esquifits, un sector del pinar de Bellver, un tram de sa Riera al passeig de Mallorca i una illeta arbrada del parc de les Estacions.

Aquesta mostra ha permès generar la gràfica que acompanya la figura i que, més enllà de dibuixar l’evolució de la temperatura de l’any passat en funció de les estacions, descobreix el comportament contrastat de la temperatura en funció del tipus de coberta: les superfícies fosques i artificials (nau industrial i aparcament asfaltat) són les que més s’escalfen, i assoleixen temperatures de fins a 50 °C a l’agost. En canvi, aquelles cobertes amb presència de vegetació i/o làmina d’aigua (pinar de Bellver, sa Riera / passeig de Mallorca i illeta d’arbrat al parc de les Estacions) marquen uns valors de temperatura més suaus.

A més de la mirada mesoescalar del satèl·lit també és possible treballar a altres escales, aplicant una mirada més propera, únicament es necessita una càmera tèrmica. La màgia d’aquests sensors és la capacitat per dibuixar els objectes a partir de la seva temperatura. A tall d’exemple, l’adquisició enguany d’una càmera tèrmica lligada a un programa d’innovació docent ha permès fer una sèrie de sessions amb alumnat de la UIB en les quals han pogut mesurar i analitzar la temperatura de diferents cobertes que formen el mosaic de l’entorn del campus.

En definitiva, agafar consciència que és possible actuar sobre la temperatura ambient del nostre entorn és una primera passa. Es tracta d’imaginar la ciutat o el barri on vivim com un tapís fet a partir de retalls cosits de diferents superfícies o cobertes on una sàvia combinació de retalls marcarà la diferència, i generarà una ciutat més amable i habitable.