Per què les Illes són campiones en agressions masclistes?

PalmaLes Balears s’han consolidat des de fa més de deu anys com la comunitat de l’Estat amb més dones víctimes de violència masclista. Les Illes n’han estat campiones des del 2008, quan el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va començar a calcular la taxa de denúncies per cada 10.000 dones. La ràtio ha augmentat i ha passat de la xifra més baixa, del 2010 -76 denúncies per cada 10.000 habitants-, fins a la més elevada, del 2019 -amb 109,5-. L’any passat es presentaren 6.493 denúncies. Les Balears només han estat destronades per les Canàries el 2009 i el 2010, i per menys de quatre punts en ambdues ocasions.

El llistat de comunitats amb major taxa de dones assassinades per les seves parelles el lidera, igualment, l’arxipèlag balear. Segons les dades de l’Institut Balear de la Dona (IBDona), d’ençà que es registren les morts per violència masclista -el 2003-, a les Illes s’han comptat 37 feminicidis, tenint en compte el de Lillemor Christina Sundberg, la primera i única víctima del 2020 a hores d’ara. Mentre que la mitjana espanyola de feminicidis per cada milió de dones majors de 15 anys és de 3,1, la balear se situa en 4,9, segons el CGPJ. Cal recordar que en aquestes estadístiques només hi entren les dones que havien mantingut alguna relació sentimental amb el seu assassí. Malgrat que els motius d’aquestes xifres no són gaire clars, diverses expertes en gènere coincideixen en alguns factors determinants.

Zones turístiques

“Un dels factors primordials són els moviments turístics”, assegura una de les advocades del punt d’informació jurídica a les víctimes del Consell de Mallorca, Dolores Puertas. Segons la jurista, “un percentatge important de les assistències que es fan durant l’estiu és per gent que està de vacances”. En moltes situacions, matisa, “són atestats policials per requeriments dels mateixos hotels, que notifiquen els fets”.

Si es comparen les denúncies per violència masclista interposades a les Balears per trimestre, es pot observar com el gruix es troba en els mesos de juliol, agost i setembre. D’acord amb el CGPJ, el 2019 es varen registrar durant aquest període 2.033 denúncies, un 31% del total. En canvi, el primer trimestre se’n varen comptar 1.202; el segon, 1.407, i el quart, 1.851.

Tant Puertas com la sociòloga de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Maria Antònia Carbonero coincideixen que les zones costaneres i, per tant, més turístiques no tenen un “entorn comunitari” i manquen d’un teixit social en el qual les víctimes puguin trobar suport. En aquestes àrees predominen els allotjaments temporals, com ara hotels o apartaments, i els negocis destinats al turisme. Això fa que estiguin majorment deshabitades i que, per tant, no s’hi destinin tants recursos pensats per a la població. Aquest context, analitza Carbonero, “propicia el desarrelament i el fet de no poder demanar ajuda”, i dona lloc a “persones molt aïllades que no tenen un context de protecció”.

La directora insular d’Igualtat del Consell de Mallorca secunda aquesta tesi: “Als nuclis urbans que depenen del turisme hi ha menys xarxa comunitària”, afirma, cosa que afecta tant les visitants com les dones que fan feina o viuen en aquests entorns. L’aïllament és un factor de vulnerabilitat que pateixen, a un altre nivell, les dones estrangeres. “El fet de no estar en el seu entorn permet tenir la víctima cada vegada més acorralada”, argumenta Cursach.

Un 40% d’estrangeres

La presidenta de l’IBDona, Maria Duran, destaca en aquest sentit la quantitat de dones estrangeres que hi havia entre els feminicidis comesos a les Balears, concretament 15, que representen un 40% de les 37 dones mortes entre el 2003 i el 2020 a les Illes. Amb motiu del feminicidi número 1.000 comès a l’estat espanyol, l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Poder Judicial va publicar aquest 2020 una memòria per analitzar l’esgarrifadora xifra. L’estudi revela una diferència gairebé d’un punt entre les comunitats costaneres i les interiors. La mitjana de les primeres va ser de 3,4 morts per cada milió de dones majors de 15 anys i el de les segones, de 2,5.

Pel que fa a les estadístiques de denúncies, Duran manté que “hi ha un problema de població flotant no reconegut en les estadístiques del CGPJ”, però considera al mateix temps que “el suport que donen les institucions fa que hi hagi un percentatge més elevat de dones que denuncien”. Per tal de trobar unes dades més fidels a la realitat, l’IBDona ha començat a registrar enguany les dones que han denunciat casos de violència masclista amb informació més detallada, com ara si tenien contractes temporals, si estaven de turisme o si eren residents, avança la presidenta. Malgrat que les dades no estaran disponibles fins al 2021, al servei d’atenció 24 hores de l’IBDona ja ha notat que enguany no han rebut “moltes de les telefonades que les dones estrangeres varen fer durant els mesos de maig i juny de 2019”, diu la membre del Govern.

Població flotant

La directora del Grup d’Investigació d’Estudis de Gènere de la UIB, Esperança Bosch, sospesa com a hipòtesi l’efecte que té en les estadístiques “la població flotant de les Illes” i que “no figura en el padró”. Això fa que les xifres per habitant siguin molt més elevades, com és el cas de la taxa de feminicidis. Les Illes Balears perceben una mitjana de 12,3 visitants estrangers per cada persona censada, segons dades del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública de 2018. D’aquesta manera, es converteix en l’autonomia amb major augment de la densitat de població de l’Estat a causa del turisme. Si bé la densitat de població censada se situa en 226,1 habitants per quilòmetre quadrat, quan es fa el mateix càlcul tenint en compte els turistes, la xifra es dispara fins a les 713,2 persones per quilòmetre quadrat. Aquesta diferència representa un desfasament de 487,1 persones. Tot això fa que les Illes Balears siguin la comunitat amb major increment de població durant els períodes vacacionals, moment en què arriben a superar un 36% l’habitual.

La psicòloga i experta en gènere proposa comparar-les amb les d’una “comunitat similar, que sigui eminentment turística”. El cas de les Canàries és prou semblant al de les Balears, tant en nombre de turistes per habitant com en el percentatge de feminicidis. En ambdós paràmetres ocupa la segona posició de l’Estat, després de les Balears. L’arxipèlag canari ha registrat des de 2003 una mitjana de 4,6 feminicidis per cada milió de dones majors de 15 anys. En aquest padró que es fa servir per calcular la ràtio, però, no s’inclouen els 6,5 turistes internacionals per habitant que reben de mitjana cada any. Les Canàries són també les segones en el pòdium quant a increment de població durant els mesos d’estiu, amb un 14%.

Si es confirmàs aquesta teoria, explica Esperança Bosch, “enguany haurien de davallar les xifres”. Un dels indicadors que permetrien comprovar-ho és el balanç del segon trimestre de l’any de denúncies per violència masclista, que el CGPJ no ha publicat encara. Aquestes dades, d’abril a juny de 2020, han de mostrar quina ha estat la taxa de dones víctimes de violència masclista per cada 10.000 dones, sense la incidència del turisme. De moment, les del primer trimestre continuen situant les Balears com la comunitat amb més denúncies, amb una taxa del 20%.

Ara bé, adverteix la professora de la UIB, “hi ha altres variables que cal tenir en compte, com ara el confinament”, que poden alterar els resultats. De fet, la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat, encapçalada per Pilar Costa, va fer públiques les dades d’atenció de l’IBDona a víctimes de violència masclista durant els mesos de confinament -de març a juny-, en què s’ha detectat un augment del 21% de les demandes telefòniques.