Les Illes defineixen per llei les festes il·legals i les sancionaran amb fins a 300.000 euros

El Govern, el Consell i els ajuntaments d'Eivissa han acordat modificar la llei que regula aquestes activitats

Festa covid al xalet il·legal
19/04/2022
2 min

PalmaLes festes il·legals tindran, per primera vegada a les Illes, una definició per llei. Es consideraran festes il·legals totes "les reunions o esdeveniments multitudinaris d'oci i entreteniment, amb ànim de lucre, celebrats en espais que no tenen consideració d'establiment públic i que es comercialitzen fora dels canals convencionals". Així ho han decidit el Govern, el Consell i els ajuntaments d'Eivissa aquest dimarts, per mitjà d'un acord que també modificarà la Llei d'activitats de les Balears.

Les institucions autonòmiques i insulars han decidit enfortir les mesures per combatre les festes il·legals amb un canvi de la Llei 7/2013 del 30 de novembre. Així, a banda de dotar de definició les festes il·legals, s'establiran sancions més dures tant per als participants com per a tota la cadena de persones implicades en l'organització, amb multes que aniran dels 300 als 300.000 euros. D'aquesta manera, queden prohibides aquestes celebracions a qualsevol immoble, espai i sòl, independentment de la classificació urbanística.

Sancions relacionades amb les festes il·legals
  • De 300 a 3.000 euros Falta lleu per participar en aquestes festes.
  • Multa de 3.000 a 30.000 euros Falta greu per organitzar, comercialitzar o anunciar aquestes festes i també per participar-hi si es fan en espais naturals protegits o habitatges.
  • Multa mínima de 100.000 euros Falta molt greu per als propietaris dels espais on se celebrin aquestes festes.
  • Dels 30.000 als 300.000 euros Falta molt greu per organitzar, comercialitzar o anunciar festes il·legals en espais naturals protegits o habitatges.
  • S’inclou com a agreujant si hi ha o no molèsties als veïns, la qual cosa pot fer que la quantia de la multa vagi més cap al màxim que al mínim

Quant a la data prevista per aprovar aquesta regulació, la consellera de Presidència del Govern, Mercedes Garrido, ha apuntat que la intenció és que sigui "de manera relativament ràpida" perquè "quan s'acostin més les dates d'estiu pugui ser una normativa en vigor i es pugui començar a aplicar". "En breu, la podrem aprovar en el Consell de Govern", ha manifestat Garrido. Una vegada rebi el vistiplau, ha afegit, "seran els ajuntaments els responsables de l'aplicació" d'aquestes noves mesures.

El Consell, més "ambiciós"

Segons la consellera, aquestes mesures han estat resultat d'una reunió que el Govern va mantenir fa dos mesos amb el Consell i els ajuntaments d'Eivissa "per trobar una regulació efectiva contra les festes il·legals". "Volem enviar un missatge clar i contundent que aquest tipus d'activitat es perseguirà i es sancionarà", ha avisat la titular de Presidència, qui s'ha mostrat conscient del possible efecte de l'aixecament de restriccions covid. "Esperam que l'activitat de festes il·legals no sigui tan intensa com l'any passat", ha afirmat.

No obstant això, el president del Consell d'Eivissa, Vicente Marí, ha reconegut que la seva intenció era ser "més ambiciosos" i que volien "mesures més contundents, que permetessin actuar en el moment de la festa". "Però hi ha qüestions d'encaix legal que no ho han permès, perquè hi ha drets bàsics i constitucionals que ho impedeixen", ha aclarit Marí. Sigui com sigui, el president insular s'ha mostrat satisfet, atès que "és una problemàtica que s'ha agreujat" i que "ha fet necessari un marc legal regulador per perseguir-la".

Proliferació de festes il·legals

El Govern adverteix de la "proliferació" de les festes il·legals, "sobretot les que es fan en habitatges i determinats àmbits de sòl rústic". Així mateix, assenyala que no només suposa una "competència deslleial", ja que també impliquen "un important risc per a les persones que hi participen, perquè els indrets on es duen a terme no tenen els elements de seguretat i protecció requerits", apunta l'Executiu en un comunicat. A més, generen "impactes en l'ordre públic i en la convivència ciutadana, generen molèsties i renous, problemes de mobilitat i d'accés de serveis essencials i són un potencial focus d'altres activitats il·lícites".

stats