Les Illes s’enfronten al turisme de pandèmia amb dèficit de policies

PalmaAmb viatges d’estudis encara a les Illes, els anglesos picant a la porta i el sus dels creuers donat des de fa un mes, les plantilles policials es mantenen intactes a les Balears. Mentre que els cossos municipals estan en dèficit d’efectius des de fa anys per la llei Montoro –que dificultava incorporar nou personal–, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han de compensar les vacances de la plantilla amb el reforç de prop de 300 agents de la Península per fer front a l’estiu. Si abans de l’arribada de la pandèmia les temporades turístiques ja disparaven tant la població com la criminalitat, ara el coronavirus ha tensat encara més la feina dels agents, a la qual s’ha afegit haver de controlar les mesures covid.

El president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Toni Salas, xifra en uns 700 els efectius que falten a les plantilles de les policies locals de l’Arxipèlag, dada que va en augment perquè el personal cau any rere any. Segons la Memòria d’Activitats de les Policies Locals de les Balears més recent, a les Illes hi havia 2.286 agents municipals el 2019: 218 menys que el 2018 i 270 menys que el 2017. Això fa que un quart dels municipis amb més de 20.000 habitants de l’Arxipèlag –3 dels 13 que hi ha– incompleixin el decret 40/2019 del Govern, que estableix que han de tenir almenys 1,5 agents per cada 1.000 habitants. Aquests són Ciutadella (1,47), Inca (1,47) i Santa Eulària del Riu (1,39). Maó (1,55) i Marratxí (1,51) es troben al límit, i Palma (1,78) només supera de dos punts la xifra de referència. En canvi, Calvià (3,66) i Alcúdia (2,52) són els millor dotats.

“Falten agents. Hi ha ball de bastons entre els municipis més grans i els petits. Els agents es mouen per millorar les condicions laborals”, adverteix Toni Salas, que assenyala que això descompensa les plantilles. Efectivament, els municipis de menys de 20.000 habitants en surten pitjor parats. Gairebé la meitat –15 dels 35 que hi ha– tenen menys d’1,7 policies per cada 1.000 habitants, taxa mínima que han de tenir les localitats d’aquestes dimensions. Per això, el president de la FELIB ha demanat reunir-se amb la consellera de Funció Pública, Mercedes Garrido, amb la intenció de demanar “recuperar l’autonomia local i financera a l’hora de crear les places que es creguin convenients”. Salas afegeix que l’envelliment de les plantilles és un altre dels problemes als quals s’enfronten els cossos municipals. Per exemple, en el cas de la Policia Local de Palma, l’edat mitjana és de 52 anys. “Hi ha agents de 52 anys cap amunt que no pots posar a patrullar i que a segons quines feines no poden anar. Però computen igual com a agents”, assenyala Salas, que també és batle de Costitx.

Així, alhora que el creixement de la població de les Balears continua accelerant-se, el nombre de policies locals davalla. Des del 2018, la comunitat autònoma ha sumat una mitjana d’uns 20.000 habitants per any, mentre que els anys anteriors havien pujat a raó de 10.000 per any. “Amb l’increment de població, en proporció som menys personal i més vells”, denuncia el portaveu del CSIF (Central Sindical Independent i de Funcionaris) de la Policia Local de Palma, Agustí Sánchez. A més, “quan ve l’estiu, la població flotant de Palma creix notablement, i això fa que no donem a l’abast per poder cobrir tota la demanda de serveis que hi ha diàriament”, afegeix Sánchez. Durant la darrera temporada alta –entre maig i octubre– de referència (2019), va haver-hi una mitjana de 5.000 telefonades més per mes que en temporada baixa –de gener a abril, i novembre i desembre–. El funcionari admet que “l’àrea de Seguretat Ciutadana de Palma està fent feina per incrementar el nombre de policies”, però cal que això s’acabi de materialitzar. A hores d’ara, la plantilla la componen uns 700 municipals, més “els 120 que fan el curs de capacitació i estan en fase de pràctiques”, comenta Sánchez.

Així, l’arribada massiva d’estudiants de la Península, sumada a la flexibilització de les restriccions sanitàries, ha posat a prova els recursos de la Policia Local de Palma. Des del juny, tenen dispositius específics per dissoldre les botellades que es fan tant a la Platja de Palma com en alguns polígons de Ciutat. “Treballam conjuntament amb la Policia Nacional, però hi ha molts de punts on cal anar i no som suficients”, explica Agustí Sánchez, que argumenta que és difícil fer guàrdia durant tota la nit per vigilar que la botellada queda del tot dissolta. “Quan hem finalitzat el servei, avisam que tornam a estar disponibles per si n’hi ha d’altres on hem d’anar. Així com hi ha botellada a la Platja de Palma, n’hi ha en parcs i places, que tal vegada no tenen tanta repercussió. A part, hi ha més demandes per altres molèsties”, assenyala. A banda de tot això, han de fer front a “la circulació dels cotxes de lloguer i a la delinqüència que ve amb el turisme i que dona molta més feina, relacionada amb el renou i la venda ambulant”, recrimina.

Cossos de l’Estat

La situació entre les forces i cossos de seguretat de l’Estat no és gaire diferent. La delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, va anunciar aquesta setmana que arribaria una remesa d’uns 300 efectius a repartir entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per fer front a la temporada d’estiu. La realitat és que ara també comencen els períodes de vacances dels agents, tot i que Calvo va desmentir que aquest increment fos per cobrir les lliurances. “S’intenta evitar que la concentració de vacances afecti just en el moment de màxima activitat. Intentarem treure el màxim suc als 300 efectius, que no arriben per suplir vacances, sinó per reforçar la feina”, deia la delegada estatal en una roda de premsa. Aquesta xifra és la que l’Arxipèlag sol rebre “en una temporada a l’ús”, va detallar. Calvo es va comprometre a “fer arribar la petició que n’arribin més, però no serà fàcil, perquè tot el territori espanyol està patint”, va aclarir, i va culpar de la situació les polítiques del Partit Popular de fa una dècada. “Fa deu anys que no hi ha hagut un increment de plantilla. No invertir en l’administració pública té un preu”, va manifestar.

Les plantilles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tampoc han crescut gaire els darrers anys. Després d’incrementar-se durant la crisi econòmica, el 2013 varen començar a decaure. El 2018 va arribar amb 225 agents menys que els que hi havia el 2013, malgrat que del 2019 al 2020 han tornat a créixer: de 1.579 a 1.644. En canvi, la xifra de guàrdies civils va davallar l’any passat de 2.093 a 2.039 efectius, segons dades del Ministeri de l’Interior. En total, el secretari provincial de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), Zoido Muñoz, apunta que “falten entre 200 i 300 agents de la Guàrdia Civil a les Balears” de manera permanent. Per això, “la gent que ve d’operació estiu és per compensar el personal que fa vacances i l’increment és mínim”, explica Muñoz. 

L’AUGC reclama des de fa anys que s’ampliïn les plantilles de la Guàrdia Civil, perquè les Illes són “una destinació que ha deixat de ser atractiva” a causa de “la insularitat, els problemes d’habitatge i el preu de la vida”, adverteix el secretari de l’associació. Si bé cada any es convoquen noves oposicions d’aquest cos, la majoria de guàrdies que arriben a l’Arxipèlag solen canviar de destinació una vegada acaben el període de pràctiques, segons Muñoz. Sigui com sigui, les places que es convoquen “no supleixen les de la gent que es jubila, de manera que el dèficit ha anat augmentant”. Aquesta situació preocupa especialment durant l’estiu, i més ara, que han de sumar la delinqüència al “control que cal fer a causa de les normes sanitàries”, diu l’agent, que assegura que fan “tot el que es pot amb aquestes limitacions”.