Les Illes lideren un projecte estatal per treure 2.500 dones de la prostitució

PalmaLes Balears lideren un projecte estatal –de vuit comunitats autònomes i una ciutat autònoma, Melilla– que pretén treure com a mínim 2.500 dones de tot l'Estat de la prostitució amb el finançament de 38 milions d'euros que han demanat als fons europeus. D'aquests fons, que s'haurien de fer servir en un termini de quatre anys, 9 serien per les Illes. El Govern ha presentat aquest dimecres la iniciativa, que porta el nom de Xarxa de comunitats autònomes per una vida lliure de violència per a les dones en contextos de prostitució i eliminació de tràfic i explotació sexual infantil i adolescent.

El projecte l'han presentat oficialment aquest migdia la presidenta de l'Executiu, Francina Armengol, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i la presidenta l'Institut Balear de la Dona, Maria Duran. Ho han fet en una reunió amb la Comissió de Seguiment del Pla Autonòmic per a la Lluita contra el Tràfic de Dones i Nines amb Fins d'Explotació Sexual i l'Abordatge de la Prostitució.

Tot i que per ara hi ha vuit comunitats i una ciutat autònoma que integren el projecte –Astúries, Cantàbria, Castella la Manxa, Extremadura, Galícia, Aragó, Navarra i Melilla–, la porta és oberta perquè e n'hi sumin més, ha assenyalat Mercedes Garrido. La iniciativa pretén oferir a les dones en situació de prostitució un paquet de recursos, que inclouen suport i acompanyament psicològic i jurídic, formació i orientació sociolaboral, atenció als fills, ajuda en l'accés a l'habitatge i oportunitats de treball, entre altres mesures.

Garrido ha apuntat que les Balears ja van començar fer feina en el Pla autonòmic el mes de gener amb la creació de tres grups de feina i esperen rebre el vistiplau de la Unió Europea "en uns mesos" per poder executar el projecte a tot l'Estat. Els fons europeus als quals opta el projecte són els EU Next Generation, que estan destinats a propostes innovadores i transformadores de la societat, amb especial esment a l'atenció a col·lectius vulnerables, les desigualtats, el foment d'oportunitats i a la lluita per la igualtat entre dones i homes.

Per la seva banda, Maria Duran ha detallat que les 2.500 dones que preveuen ajudar són "el mínim" i que l'abast podria ser molt major. Han preferit marcar una xifra més baixa de la que esperen aconseguir per assegurar-se que compleixen amb la proposta que han fet a Europa, atès que els criteris per rebre els fons són molt estrictes.

Un negoci que mou 70 milions d'euros l'any

Armengol ha recordat algunes de les xifres que van treure a la llum l'Estudi sobre prostitució, tracta i explotació sexual a les Illes Balears, presentat per la Universitat de les Illes Balears l'octubre de 2020. "La prostitució és un negoci que mou més de 70 milions d'euros l'any a les Balears, on hi ha unes 2.300 dones en aquesta situació", ha advertit la presidenta. A més, segons l'anàlisi de la UIB, "cada any hi ha 90.000 homes que paguen per consumir prostitució", ha recordat la cap de l'Executiu.

L’estudi també recull que "entre el 30% i el 50% de les dones en situació de prostitució a les Illes poden ser considerades víctimes de tràfic" i que "gairebé nou de cada 10 deixarien la prostitució si poguessin", segons ha apuntat Armengol. A més, un 75% de les dones entrevistades van declarar que havien patit violència psicològica en el darrer any, un 49% violència física i un 25% abusos sexuals o violacions.

El projecte vol atendre la realitat de cada una de les comunitats autònomes que hi col·laboren. "Són comunitats que van des de la Mediterrània fins al nord, passant pel centre de l'Estat. Hi ha situacions de prostitució molt diferents, com per exemple de frontera –en el cas de les comunitats que confronten amb Portugal o França–, de carretera o de turisme sexual", com passa a les Balears, ha indicat Garrido.

Un projecte en tres blocs

Així, el projecte s'estructura en tres blocs. "El primer és comú a totes les comunitats autònomes i consisteix a un estudi de la normativa existent i bones pràctiques legislatives, de les quals se'n derivaran propostes", ha explicat la consellera. A més, comptarà amb "una diagnosi acurada de la prostitució a cada territori i un estudi de la pornografia", ha afegit.

El segon bloc i principal conté "el rescat a les dones", amb el qual es vol donar assistència i suport a un total de "2.500 que estiguin en situació de prostitució o tracta i que manifesten la voluntat de deixar-ho", ha dit Garrido. És aquí on es contempla el programa integral, amb ajuts per "habitatge, ingrés mínim vital, accés a un lloc de feina, formació i integració". Amb aquest objectiu, preveuen crear "aules d'alfabetització digital", perquè puguin aprendre, per exemple, "la llengua castellana o llengües cooficials de les comunitats autònomes".

Finalment, el tercer bloc aborda "els canvis de valors que ha de fer la societat", amb l'objectiu d'engegar "un pla d'acció per la sensibilització i conscienciació per a tots els ciutadans i, en concret, pels homes prostituïdors", ha afirmat la consellera d'Igualtat. També tenen la intenció de "sensibilitzar les dones, perquè la prostitució és una forma de violència cap a totes les dones". En aquest sentit, "els joves seran prioritaris", atès que són els principals receptors de pornografia gràcies a les xarxes socials, ha indicat la membre del Govern.

Amb tot, la presidenta de l'IBDona ha recordat que aquest procés cap a "l'abolició de la prostitució" no acaba de començar, sinó que les Balears tenen des del 2003 "un grup d'estudis de la prostitució". El Pla autonòmic, per altra banda, el va aprovar el Consell de Govern el 10 de maig de 2019 i, "a conseqüència d'això, avui s'ha reunit aquesta comissió". En definitiva, ha manifestat Duran, "un dels objectius estratègics de l'IBDona d'aquesta legislatura és intentar aconseguir que les Balears deixin de ser un destí de turisme sexual".