A les Illes, no només es lloguen habitatges il·legals, també barques

PalmaLes Illes Balears estan immmerses de ple en el debat sobre la saturació turística perquè gairebé no queden racons a resguard de la massificació, i la mar no n’és cap excepció. El lloguer turístic il·legal no només es du a terme a terra. De fet, el lloguer irregular d’embarcacions també s’ha incrementat els darrers anys. Basta un exemple per entendre la magnitud de la situació: a Eivissa i a Mallorca hi ha més xàrters il·legals que legals. Segons els càlculs de l’Associació Patronal d’Activitats Marítimes (APEAM), per cada embarcació de xàrter legal n’hi ha 2,5 d’il·legals a l’illa d’Eivissa, i a Mallorca en són aproximadament 1,3. “Lluitar contra el lloguer vacacional il·legal és difícil, però, si l’apartament es mou com és el cas d’una barca, és impossible”, lamenta el president d’APEAM, José María Jiménez.

Les embarcacions que es destinen al lloguer turístic a les Balears han d’estar matriculades en llista sisena–la d’activitats lucratives d’ús comercial– i tenir l’autorització del Govern (declaració de xàrter). Tanmateix, hi ha particulars que tenen la barca matriculada a la llista setena, només per a ús recreatiu particular, i la lloguen igualment. “A cada port n’hi ha un parell i alguns fins i tot ho pengen a internet”, assegura el president de l’Associació d’activitats subaquàtiques de les Illes Balears (Acasib), Pedro Francisco Gil. “És economia submergida. Si qui la lloga és fuster, per exemple, pot facturar els doblers amb el concepte fusta”, afegeix. A més a més, professionals del sector vinculen aquesta activitat irregular amb el lloguer turístic d’habitatges. “Quan els tenen allotjats a ca seva, els diuen que també tenen una barca i els hi lloguen”, assegura el fundador de WeSea Boats, Jordi Julià. Aquesta activitat és difícil de controlar. “Te’n vas a un moll i, si trobes una barca d’aquest tipus, diuen que són una família o un grup d’amics”, exposa el director general de Ports de les Illes, Antoni Mercant.

Segons Jiménez, el problema més greu són les embarcacions que venen de fora. “Arriben a una badia, passen la ubicació als clients per WhatsApp i els recullen a qualsevol lloc. No tenen port base, no tenen l’autorització del Govern i no compleixen la normativa”, denuncia. També remarca “l’opacitat fiscal” d’aquestes empreses. “Estan registrades a Alemanya, però operen aquí. Així que no paguen imposts allà, però aquí tampoc. I, quan acaben la temporada a les Balears, se’n van a les Canàries, on tampoc paguen amarrament. És el negoci perfecte”, diu.

Requisits per comercialitzar una barca

Per llogar una barca legalment s’han de pagar impostos, una assegurança –més cara si se’n fa un ús comercial–, una altra assegurança de responsabilitat civil, la quota d’autònom i un servei de reparacions, entre altres obligacions. Es tracta d’una despesa econòmica molt elevada que qui es dedica als xàrters il·legals s’estalvia.

Gil lamenta que les inspeccions per controlar aquesta activitat són “insuficients”, i critica que “es controla a les persones que fan les coses bé, en lloc d’anar per qui no”. Per la seva banda, Mercant apunta que enguany s’han duplicat el nombre d’inspeccions respecte de l’any passat. “N’hem fetes 184: 51 físiques i 133 telemàtiques, per veure si les barques que promocionen a través de pàgines web estan registrades. En 2024 n’hi haurà aproximadament 150 expedients sancionadors”, subratlla.

Aquests serveis es promocionen a través de xarxes socials i plataformes. L’ARA Balears ha comprovat que a la pàgina web Lista Séptima hi ha llaüts que es lloguen i no estan matriculats on toca. També hi ha empreses que pengen les embarcacions que volen llogar, les quals no figuren al llistat que tenen l’autorització del Govern per fer de xàrters. “N’hi havia una a Sóller que feia propaganda de quatre barques i cap estava registrada”, conta Mercant. Això sí, els anuncis online han canviat. “Abans era més senzill. Si ho cercaves, sortien moltes fotos, i ara, com que saben que és il·legal, demanen que posis la data i les persones que heu de ser abans de res”, explica Jiménez.

Les multes per llogar embarcacions de manera irregular són de tres categories: lleus (entre 120 i 2.000 euros), greus (de 2.001 a 20.000 euros) i molt greus (de 20.001 a 200.000 euros). Dels 109 expedients sancionadors que es varen tramitar l’any passat, 53 varen acabar en sancions lleus i 56 varen ser greus.