Per què les Illes no preveuen tenir cap Centre d’Internament d’Estrangers?

PalmaL’allau de 12 pasteres, amb prop de 200 persones a bord, que varen desembarcar a les costes de Mallorca i Eivissa el cap de setmana passat ha fet que es qüestioni si les Balears tenen els recursos suficients per fer front a aquestes situacions. A diferència d’altres indrets com ara Barcelona, València i les Canàries, les Balears no disposen de cap Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), on els migrants arribats en situació irregular esperen a ser deportats. Així, tots han de ser reubicats a la Península una vegada les autoritats els han obert l’expedient de devolució. Però per què ara, quan el 2021 –amb 929 migrants arribats en pastera– va pel camí de superar les xifres del 2020, les administracions tampoc es plantegen crear cap CIE?

Després que l’any passat s’assolís el màxim històric –amb 1.464 persones arribades en aquest tipus d’embarcacions–, l’onada del cap de setmana passat ha suposat un nou rècord en xifra de pasteres interceptades en una mateixa tongada. En aquests casos, la Policia Nacional ha d’identificar els estrangers i tramitar-los una infracció a la Llei d’estrangeria. Mentrestant, els pot detenir fins a 72 hores als calabossos de les seves dependències, on l’espai és limitat. Això ha fet que aquesta setmana els agents hagin habilitat el garatge d’una comissaria de Palma per allotjar-los, tal com s’ha pogut veure a les imatges difoses per un sindicat policial, segons ha pogut saber l’ARA Balears. Aquest i altres sindicats –el Sindicat Unificat de Policia (SUP), el Sindicat Professional de Policia (SPP), la Confederació Espanyola de Policia (CEP) i la Unió Federal de Policia (UFP)– varen aprofitar també la visita del ministre de l’Interior a Mallorca, Fernando Grande-Marlaska, per fer pressió i reclamar millores en aquest sentit. Entre altres qüestions, demanen “infraestructures adequades per atendre aquestes persones i que les instal·lacions compleixin les mesures de seguretat”.

Però ni la Prefectura de la Policia Nacional, ni la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears, ni el Govern autonòmic creuen que sigui necessari crear un CIE. Les administracions veuen suficient obrir un centre d’atenció temporal per donar resposta a aquestes situacions, el qual finalment s’ubicarà a Son Tous. Fonts de la Policia Nacional asseguren que fets com els del darrer cap de setmana “són puntuals”, encara que són conscients que si, en lloc de 200 estrangers, n’haguessin arribat el doble, no ho haurien pogut controlar de la mateixa manera. Per això, ja havien demanat anteriorment “ajuda” a la Delegació “per cercar un lloc amb instal·lacions temporals per tal d’utilitzar-les en el moment que arribassin nombrosos migrants”. 

Després de setmanes de negociacions, aquest divendres la Delegació del govern espanyol a les Illes va comunicar que l’Executiu balear ha acordat cedir un espai de l’antic quarter de Son Tous de Palma per ubicar-hi un centre d’atenció per a migrants de manera temporal i excepcional:els estrangers hi podran estar un màxim de 72 hores. Aquest emplaçament, que tindrà un equipament desmuntable, està pensat per utilitzar-lo en cas que el nombre de persones arribades en situació irregular superi l’aforament de les comissaries i no sigui possible atendre-les en dependències policials. Alhora, la Policia Nacional continuarà utilitzant les seves dependències i només recorrerà a aquest espai quan sigui necessari. Cal recordar que, en un principi, la Delegació havia proposat fer servir per a aquestes funcions un solar de l’Aranjassa. Però la controvèrsia que va provocar la proposta, sumada a l’oposició dels veïns, va tombar el projecte.

Resposta desproporcionada

“Tot i que per nosaltres és un volum molt important i és una notícia que preocupa, en comparació amb el conjunt de les fronteres del país no és una xifra que requereixi una estructura permanent avui en dia”, argumenta la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo, en referència al flux migratori de les Balears. “En el nostre cas, tenim capacitat encara perquè arribin i hi quedin com a màxim 72 hores –que pràcticament no les passen– i després parteixin cap a la Península gràcies a la feina coordinada amb la Creu Roja i el Govern”, afegeix. “Tenim una arribada massiva dos pics a l’any i per això hem de fer un CIE? –es demana Calvo–. Jo crec que la resposta és desproporcionada”. 

Sigui com sigui, recorda que tampoc han rebut cap indicació del Ministeri de l’Interior per crear un centre d’aquestes característiques a l’Arxipèlag. A hores d’ara, hi ha set CIE al territori espanyol: el d’Aluche (Madrid), La Piñera (Algesires), Sapadors (València), Sangonera la Verde (Múrcia), Barranco Seco (Las Palmas), Hoya Fría (Tenerife) i Zona Franca (Barcelona). Però “a les Balears no s’ha fet ni una confirmació de ruta”, explica Calvo en relació amb les connexions entre els països d’on procedeixen les pasteres i l’Arxipèlag. “Ho haurem de veure d’aquí a uns anys. És una tendència a l’alça, però no sabem quan s’aturarà”, assenyala.

Així i tot, la delegada del govern espanyol assumeix que “els sindicats tenen dret a exigir millores en les seves condicions laborals”. Calvo és conscient de la situació que s’ha viscut aquesta setmana: “És vera que hi ha aspectes que es poden millorar, però nosaltres som capaços d’oferir un tracte digne”. “La gent estava en un pàrquing habilitat, com si fos una nau, on els matalassos estan nets i desinfectats i l’aire es regenera, com en un avió”, diu la delegada del govern de l’Estat. Ara bé, reconeix que disposar d’altres infraestructures ho pot facilitar tot.

En la mateixa línia que la policia i la Delegació del govern espanyol, el Govern autonòmic es mostra contrari a crear cap CIE a les Illes. “Malgrat que hi hagi una ruta oberta”, no és motiu “suficient” per fer-ne un, indiquen fonts de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat. A més, recorden que “els migrants que arriben a les nostres costes no venen amb la intenció de quedar aquí: el que volen és anar a la Península, moltes vegades per després prendre camí cap a altres països d’Europa”. A títol personal, la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, tampoc troba adequat fer un centre d’aquestes característiques. Santiago apunta que estan “en contra del model de CIE tal com avui està establert”. Per la consellera, “s’ha de millorar moltíssim i s’ha de pensar d’una altra manera”.