Les Illes, a prop del col·lapse: Falten un 30% de funcionaris estatals

CiutadellaLes Balears són la comunitat autònoma amb major augment poblacional, amb més de 300.000 nous habitants en els darrers 20 anys. I són també la que més creixerà. Segons una projecció de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), arribarà al milió i mig d’habitants en poc menys de 15 anys.

La immigració ha empès en un 90% aquest creixement, que no ha vingut acompanyat de reforços en l’estructura administrativa i de serveis. La conseqüència és un major retard en tràmits i ajudes i una major desprotecció de la població. Ho avisen els sindicats, que reclamen des de fa dècades més incentius a la insularitat per tal d’arrelar i consolidar les plantilles de funcionaris. Però el poc pes polític de les Illes a Madrid fa que, en lloc de solucionar-se, el problema es vagi agreujant cada vegada més.

Fernando Martorell, secretari del sector d’Administració General de l’Estat d’UGT, assegura que, tot i que el col·lectiu de treballadors a tots els cossos i serveis és de 10.500 persones entre totes les illes, encara falten per cobrir un 30% de les plantilles. Tot això sense tenir en compte que aquestes gairebé no s’han incrementat, mentre que la població ha crescut un 20% en poc més de 10 anys. “El pitjor –diu– és que som un col·lectiu ja major quant a edat, la mitjana supera els 50 anys, i, si no es posa remei, en 10 anys serem una gran quantitat de treballadors els que ens jubilam”, alerta.

Carmen Eugenio, del CSIF, en posa un cas concret. “Gairebé el 80% dels treballadors de la Seguretat Social ens retiram en cinc anys”. Encara més, també el 80% de la plantilla de les presons és de fora, i la inestabilitat és forta igualment a l’administració de Justícia o a la seguretat aèria. “Estam molt cansats d’explicar la situació a polítics de diferent color polític i d’haver d’organitzar protestes perquè ens facin cas”, afirma. La principal reivindicació és la d’una suficient compensació de la insularitat que mai no arriba. “Només es mal tapen forats”, es queixa Eugenio. “Ens sentim completament desincentivats”.

Obligats a malviure per l’habitatge

Fernando Martorell, que exerceix com a portaveu dels 23 sindicats representats a la plataforma per la insularitat constituïda a les Illes, diu que “la clau és que la majoria ve aquí forçat. L’Estat treu molta oferta pública, però no serveix de gaire. Per a molts, és el seu primer destí i l’habitatge és tan car que es veuen obligats a malviure i compartir pis. Així que les Illes som com una espècie d’acadèmia de formació per a ells. Durant dos anys els ensenyam a fer la feina i, a la primera que poden, se’n van”. El darrer concurs de trasllats convocat per Justícia abans de l’estiu “va ser prou revelador. Se’n van anar 90 treballadors i només en van entrar 4”.

El dirigent ugetista es posa a si mateix com a exemple. “El meu és un cas ben il·lustratiu” de la problemàtica. Pertany al grup C1, l’intermedi dels funcionaris, cosa que li suposa una indemnització mensual per residència de 76 euros. “Per contra, a Tenerife i a Gran Canària cobren 300 euros més, les illes menors d’aquell arxipèlag, 750, i els residents a Ceuta i Melilla, 1.150. Que per què no se soluciona? Això és el que ens demanam tots. Les dades són incontestables, però la solució mai no arriba. És el joc polític. Només ens fan cas quan són a l’oposició”.

En què ho nota el ciutadà? “Per exemple, a la Seguretat Social som tan pocs que tardam entre sis i vuit mesos a aprovar el pagament de l’ingrés mínim vital, que la gent necessita amb urgència, i arrossegam 10.000 pagaments indeguts per la pandèmia, però no tenim personal suficient per reclamar-ne la devolució”.

I, és clar, Fernando Martorell entén que el ciutadà s’acabi enfadant, “i sempre ho pagam els mateixos. És el més frustrant de tot. El ciutadà se sent mal atès i descarrega la seva frustració damunt els funcionaris que, em cregui, feim tot el possible perquè l’administració no col·lapsi. Però on abans hi havia tres treballadors, ara només n’hi ha un. I la situació t’acaba desmotivant, s’acumulen les baixes per estrès i se’ns fa una bolla”.

Els cossos de seguretat també pateixen greument el problema de la insularitat. “Estam malament, molt malament”, diu David Pola, secretari provincial de la Confederació Espanyola de la Policia (CEP). Ara mateix hi ha uns 1.700 agents de Policia Nacional entre totes les illes, però en farien falta almenys 600, un 40% més.

“L’Estat ens té abandonats”, es queixa Pola. “A Canàries, Ceuta i Melilla sí que està ben reconeguda la insularitat, però no així a les Balears, tot i que som la comunitat on més ha crescut la població i la delinqüència. Proliferen les estafes per internet –detalla– i enguany ja han arribat més de 5.000 immigrants en pastera. Açò fa que, com que arriben en onades, tot el personal d’Estrangeria o de la Policia Científica hagi d’aturar les seves diligències i investigacions per a dedicar-se a tramitar l’expulsió d’aquestes persones”.

El sindicalista policial creu que “es necessita igualar el nivell de vida amb altres comunitats per a fer que la gent amb talent també vulgui venir a les Illes. Residir a les Balears és molt agradable, però no en l’àmbit professional, i més encara amb la senalla i l’habitatge més cars d’Espanya. Ni creixem en plantilla, ni estam ben retribuïts, ni ben dirigits”.

A les illes menors el problema encara és més greu. “A Menorca i Eivissa és on més costa mantenir les plantilles”, especialment a l’illa pitiüsa. Tant és així que “l’oficina de Trànsit a Eivissa s’ha hagut de tancar molts dies per manca de personal. La dificultat de trobar habitatge és tan gran que algun guàrdia civil ha hagut de viure amb la seva furgoneta estacionada a un pàrquing. Això és insostenible. La gent no vol malviure, sinó formar una família”.