Les Illes, la segona comunitat que més gasta en béns essencials

PalmaLes Illes Balears són la segona comunitat que més gasta en béns essencials –habitatge, alimentació i transport. Així ho revela l'anàlisi El cost de la vida i estratègies familiars per abordar-lo, que ha presentat la Fundació Foessa (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) , amb la col·laboració de Càritas, aquest dijous a Palma. En concret, aquestes despeses considerades "essencials" representen un 65,1% del total de les llars illenques, la xifra més elevada de l'Estat per darrere de Castella-la Manxa (amb un 65,3).

Un altre dels paràmetres que calcula l'estudi és la despesa en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles. En aquest cas, la despesa de les Illes sí que és la més alta de tot el territori espanyol, un 37%. A banda d'això, es calcula –a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)– que les famílies de l'Arxipèlag destinen un 16,2% de les despeses a aliments i begudes no alcohòliques, i un 12% només en transport.

L'informe fa incidència en "la pressió sobre les despeses de l'habitatge". "Els preus han augmentat en la majoria de les comunitats autònomes. Aquesta realitat fa que l'increment dels subministraments sigui el que més pesa en termes relatius, però que de manera estructural i permanent s'explica, fonamentalment, des de la pressió que els preus del lloguer exerceixen sobre les famílies i que continuen llastant les economies domèstiques", argumenta.

Fins a un 80% en necessitats bàsiques

En aquesta línia, la Fundació Foessa alerta que la situació de les famílies amb menys recursos ha empitjorat en aquesta nova crisi de la inflació provocada per la guerra d'Ucraïna. Així, adverteixen que si a l'anterior crisi de la covid les famílies més fràgils destinaven 60 euros de cada 100 a cobrir les despeses d'habitatge, alimentació i transport, necessitats bàsiques, aquesta xifra arribarà als 80 euros a final d'any.

Davant això, incideixen, les famílies fan servir estratègies per estalviar, com ara "reduir o renunciar a menjar fresc, a medicaments, al menjador escolar per als fills; reduir el consum d'electricitat, la compra de roba; deixar de comprar accessoris sociosanitaris com ulleres o pròtesis". El membre de l'equip de Foessa Thomás Ubrich ha lamentat aquest dijous en roda de premsa que això té "conseqüències negatives directes per a les famílies".

Càritas es prepara per a un nou impacte

Per tot això, Ubrich ha fet una crida perquè s'atenguin les famílies amb infants i ha assenyalat, en referència a la urgència de l'habitatge, que les actuals xifres d'habitatge públic són "raquítiques i insuficients" per atendre les necessitats de la població. El tècnic de Foessa ha reclamat mesures "urgents" per combatre els efectes immediats d'aquest encariment, però també mesures de prevenció en matèria de salut i educació.

Per la seva banda, la secretària general de Càritas Mallorca, Raquel Ríos, ha alertat que la pujada de preus continuarà augmentant el nombre de famílies que sol·liciten ajuda a la institució. Ríos ha assenyalat que ja s'està observant una "precarització" de les famílies i una "cronificació" de les seves situacions de pobresa. "Les famílies dia dos ja estan a final de mes i, quan paguen les despeses de la casa, acudeixen a demanar ajuda per a la resta de necessitats", ha explicat.