Les Illes són la comunitat amb la taxa més alta de menors delinqüents

PalmaLes Balears varen ser el 2020 la comunitat autònoma amb la taxa de delictes comesos per menors més elevada de tot l’Estat. De mitjana, es varen comptabilitzar 17,9 infraccions penals per cada 1.000 habitants d’entre 14 i 17 anys al llarg de l’any passat. Aquesta ràtio només la supera la ciutat autònoma de Ceuta, amb 52,7 infraccions penals per cada 1.000 habitants d’entre 14 i 17 anys. En xifres absolutes, a l’Arxipèlag es varen registrar 874 delictes comesos per persones de menys de 18 anys i més de 14, segons les xifres que va fer públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE) dia 15 de setembre.

“Aquestes comparacions són molt simples. Es limiten a dividir el nombre de delictes per la població, sense saber què hi ha darrere”, adverteix la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago. La membre del Govern no creu que els menors de les Balears siguin necessàriament més conflictius que els de la resta de l’Estat, sinó que aquí “detectam millor la delinqüència que a altres comunitats autònomes”.

Santiago assenyala que a les Illes hi ha programes específics per lluitar contra aquest fenomen, com ara el policia tutor. Es tracta d’un membre de la Policia Local amb formació específica en l’entorn escolar que ajuda a resoldre les conductes de risc dels menors d’edat dins l’àmbit educatiu i social. Aquesta figura va quedar recollida de manera oficial en el primer Programa de Policia Local i Joventut del 2010 arran de les demandes d’alguns centres i municipis en concret per fer front als conflictes entre joves. Més tard, el 2015, es va crear un manual tècnic per implantar el policia tutor als municipis interessats.

Juntament amb això, la consellera apunta que es poden donar altres factors, com ara que “el sistema judicial sigui més sancionador que altres jutjats o fiscals de menors”. En aquest sentit, cal tenir en compte que a les Balears no només es detecten més els delictes comesos per menors d’edat, sinó que també es condemnen en una proporció elevada. Les Illes també són la comunitat autònoma amb la proporció més elevada de menors d’entre 14 i 17 anys condemnats per cada 1.000 habitants del mateix rang d’edat, amb una taxa de 10. La comunitat autònoma que la segueix per darrere és Canàries, amb una ràtio de 8,1. En xifres absolutes, la justícia va condemnar 485 menors illencs el 2020.

El perfil majoritari d’aquests menors és el d’un al·lot de 17 anys espanyol i no reincident. Segons les dades de l’INE, la majoria dels condemnats –391– eren espanyols, mentre que la resta –94– eren estrangers. Pel que fa al sexe, 365 varen ser homes i 120, dones. El rang d’edat de més delinqüència es troba entre els 16 i els 17 anys. Dels 485 menors condemnats, 142 tenien 17 anys, 137 en tenien 16, 118 en tenien 15 i els 88 restants, 14 anys. A més, es dona el fet que 305 havien comès un delicte i 180 n’havien comès dos o més. En bona part dels casos –294– es va adoptar una mesura judicial contra els delictes, però en els altres 191 varen ser dues mesures o més.

Mesures educatives

Davant aquestes situacions, l’advocada penalista experta en menors Carmen López aclareix que “Protecció de Menors avalua la situació personal i familiar” abans d’imposar cada pena. Sigui com sigui, “són mesures molt més educatives que les que regula el Codi Penal per a majors d’edat”, perquè “l’objectiu és la recuperació del menor d’edat”. A banda dels graus d’internament –tancat, semiobert o obert–, també “hi ha altres mesures que tenen molt bon resultat, com ara la llibertat vigilada, les mesures socioeducatives o els treballs en benefici de la comunitat”, subratlla.

“No hi ha una mesura millor o pitjor, això depèn de les circumstàncies de cada un”, adverteix López, qui recorda que “pel mateix delicte, diferents menors poden tenir penes diferents”. Per això, es fa una “tasca d’investigació de la seva situació i s’informa la Fiscalia i els advocats perquè cerquin la millor mesura possible”. A banda d’això, pot passar que el menor hagi de pagar responsabilitat civil pel delicte comès. En aquest cas, “els pares responen davant les quantitats imposades per responsabilitat civil o indemnitzacions”, puntualitza la penalista.

A les Balears hi ha tres centres per a joves d’entre 14 i 20 anys que compleixen mesures judicials de diversos graus d’internament. Són Es Pinaret (Marratxí) i Es Fusteret (Palma) –de règim tancat– i Es Mussol (Palma) –de règim semiobert. En total, apleguen 70 places, gestionades per la Fundació Institut SocioeducatiuS’Estel, que depèn de la Conselleria d’Afers Socials.