Les Illes, la tercera comunitat amb més centres d’estètica per habitant

PalmaQuan va obrir –fa 36 anys–, la clínica del metge Alberto Morano era una de les tres o quatre que hi havia a Mallorca. Ara, la xifra supera les 200. Aquest creixement ha fet que les Illes siguin la tercera comunitat amb més centres de medicina estètica de l’Estat per habitant. “Hi ha oferta perquè hi ha demanda”, argumenta Morano, que també és expresident de la SocietatEspanyola de Medicina (SEME). “No tenim pacients turístics, però sí estrangers residents que s’incorporen als tractaments. A més, la població illenca és oberta en aquest sentit”, diu el metge. Segons el darrer informe de la SEME, un 40% de la població illenca s’ha sotmès a alguna intervenció de medicina o cirurgia estètica. Però aquesta proporció coincideix amb la mitjana espanyola, a diferència de la taxa de centres, que és molt superior. A hores d’ara, hi ha 16 clíniques d’estètica per cada 100.000 habitants, just per darrere d’Aragó (17) i Madrid (21). Així, què tenen les Balears per haver-se convertit en una espècie de Meca per als metges d’estètica?

El factor principal és que la Universitat de lesIlles Balears (UIB) va ser la primera d’Europa a crear –el 1997– el primer Màster en Medicina Estètica. Aquests estudis atreuen cada any desenes de metges que, després, queden a treballar. La fita és paradoxal, tenint en compte que laUIBofereix la carrera de Medicina des de fa només un any. Va ser el Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia –amb el catedràtic Andreu Palou al capdavant– que el va posar en marxa. Durant aquests 25 anys, han passat pel màster 1.167 metges, la majoria estrangers (657), de fora de la Unió Europea(593). “Molts d’aquests estudiants venen, coneixen Mallorca i hi queden. Cada any, tres o quatre s’estableixen a l’illa”, explica Morano, que ha estat alumne i professor de màster. “Ens tenen en molta consideració”, diu sobre el paper que juguen les Illes en el panorama estatal. “Crec que a les Balears es practica de les millors medicines estètiques d’Espanya, i això vol dir del món”, afegeix.

Així, aquests professionals troben a l’Arxipèlag un nínxol de mercat. Un 13,9% dels illencs s’ha sotmès a cirurgia plàstica; un 25,1%, a cirurgia estètica –la taxa més alta de l’Estat– i un 7,2%, a medicina estètica, segons les dades de la SEME més recents. “És un camp que dona feina, la gent està col·locada. Pràcticament, tots els que hi volen fer feina en fan”, argumenta el director del màster de la UIB, Andreu Palou. El professor reconeix que és un sector que “mou bastants de doblers”. Això també fa que cada any les places del màster –unes 45– quedin exhaurides poc després d’obrir-se la matrícula, que té un preu de 7.900 euros. “Ja no feim promoció, no ens fa falta”, manté Palou. 

Més clíniques que el 2019

Ni tan sols la pandèmia ha aturat l’auge d’aquest sector, que el 2021 va facturar més de 3.500 milions d’euros a tot l’Estat. El nombre de centres de medicina estètica autoritzats que hi ha a les Illes actualment és un 22% superior al del 2019. Juntament amb l’oferta, la demanda és superior cada any. Així ho confirmen també a la Clínica Juaneda, on anualment fan unes 400 intervencions de cirurgia estètica i més de 1.000 tractaments. Susana García Tomás és coordinadora de la Unitat de Cirurgia Plàstica i Medicina Estètica a la Juaneda des del 1999 –quan es va crear–, i assegura que els pacients no han deixat de créixer. A conseqüència d’això, el personal de la unitat s’ha doblat:varen començar amb 6 persones i ara ja són 12.

Tant a la Clínica Morano com a la Juaneda han començat a rebre pacients molt més joves:l’edat mitjana d’inici ha davallat dels 35 anys als 20 a tot l’Estat. A més, hi accedeixen classes socials més baixes del que era habitual. “Es donen moltes facilitats de pagament, no només està destinat a persones d’alt poder adquisitiu. Molts pacients es financen les intervencions”, indica García. Sigui com sigui, un augment de pit –una de les intervencions més freqüents– es troba al voltant dels 6.000 euros, mentre que les infiltracions –d’àcid hialurònic o bòtox– ronden els 300 o 400 euros.

No obstant això, la coordinadora de la Unitat considera que, “en la grandíssima majoria de casos, no són capricis”, sinó que troba que estan justificats. “De vegades penses ‘Què fa aquesta al·lota aquí tan jove volent-se operar?’. Fins que l’escoltes, veus com de malament ho està passant per una cosa que li crea un complex important i, en moltes ocasions, la limita en el seu dia a dia”, argumenta. Com a exemple d’aquests casos comenta que hi ha joves que arriben “amb malformacions de mama, mames enormes o panxes que semblen d’una senyora de 50 o 60 anys perquè s’han aprimat molt”.

La cara fosca dels retocs

Pacients i professionals són conscients que aquest és un negoci que genera beneficis a costa de les inseguretats d’una part de la població, que és majoritàriament femenina. En aquest sentit, la psicòloga MargaSerra adverteix que, si bé “en un primer moment la persona se sent millor –perquè ha aconseguit el que volia–, és possible que després d’un temps torni a trobar alguna cosa del seu cos que no li agradi i es torni a fer un altre canvi”. D’aquesta manera, pot acabar “enganxat a les intervencions estètiques, per mantenir aquest nivell de perfecció constant del cànon de bellesa”. I les xarxes són el brou de cultiu perfecte perquè això passi. “Constantment estam exposats a una bellesa fictícia, irreal, basada en filtres i Photoshop. Sense adonar-nos-en, estam acceptant aquests patrons com una realitat i, com a conseqüència, ens hi comparam”, alerta Serra.

Per altra banda, la psicòloga veu “lògica” l’aparició dels nous perfils. “Estam en una societat en què cada vegada donam més importància al físic i a l’aparença física. Ara, la gent es vol veure més guapa de més jove. A més, el mal aspecte o les arrugues s’han associat al fracàs. En canvi, un cos esvelt i la bellesa es relacionen amb l’èxit i, fins i tot, les oportunitats laborals o la riquesa”, raona. El que no ha canviat és el gènere més afectat per aquesta pressió estètica. “Encara avui les dones estan més pressionades per complir un cànon de bellesa. Als homes se’ls perdona més tenir panxa o estar calbs. Malgrat això, en els darrers deu anys ha crescut el percentatge d’homes que es fan aquests tractaments”, puntualitza.

En la cara fosca d’aquest negoci tan llépol també es troben els tripijocs dels qui volen treure’n profit. Segons la Societat Espanyola de Medicina Estètica, un 15% dels pacients han patit les conseqüències de l’intrusisme, és a dir, han passat per professionals no autoritzats. Mentre que els casos més lleus han d’anar a un altre centre privat perquè no han quedat satisfets amb els resultats obtinguts en primera instància, els més greus arriben a la sanitat pública per problemes de salut. 

El Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de Son Espases rep una vintena d’aquests casos a l’any, de les prop de 1.000 intervencions que fa anualment. Segons el cap de servei, el cirurgià Jaume Estrada, “les consultes més freqüents són per implants mamaris, que s’han romput”. Davant això, els metges estudien que la persona no tingui cap infecció i li ofereixen treure’ls-hi. Els casos que han crescut lleugerament són els de “pacients que han arribat a urgències amb alguna complicació d’intervencions fetes a Turquia o a Colòmbia”, apunta Estrada. Aleshores, es limiten a “resoldre el problema de salut”.