Llengua

"Illetas", "Santa Ponsa" i "Paguera": Calvià ja castellanitza els topònims

La Llei de normalització lingüística estipula que l'única forma oficial és la catalana

Una de les piulades amb topònims en castellà de l'Ajuntament de Calvià.
2 min

PalmaL'Ajuntament de Calvià, governat pel PP i Vox, castellanitza topònims i noms de carrers en les seves comunicacions amb la ciutadania. Així es pot veure a X, on si un cerca pot trobar referències a "Santa Ponsa", "Paguera", "Illetas", "calle Río Sil" o "calle Ramón de Moncada". També és habitual que es facin publicacions en què es mesclen indistintament noms en català i en castellà. Per altra banda, el nom de perfil és Ajuntament de Calvià - Ayuntamiento de Calvià. Aquest darrer fet, expliquen fonts del Consistori, es deu a la voluntat de "posicionar-se bé a xarxes, perquè amb el nom només en català Google no ens mostrava". Ara bé, asseguren tenir la voluntat de, almenys, escriure Calvià, amb l'accent català.

Les mateixes fonts asseguren que la norma general és emprar la toponímia en català, que la Llei de normalització lingüística fixa com a única ofical: "Però es pot colar algun nom en castellà". Les piulades, expliquen, es fan de manera manual, sense traduccions automàtiques. Per tant, qui posa el topònim en castellà i incompleix la Llei, ho fa a consciència.

L'Obra Cultural Balear ha reaccionat amb duresa a la castellanització: "No només són ridículs i provincians amb l’esperpent del Saint George, el PP de Calvià també va contra l’ordenament jurídic, amb l’aprovació d’un Reglament lingüístic il·legal, contra el qual l’OCB recorrerà, i ara, per xarxes, infringint la Llei de normalització i el Decret de toponímia".

Calvià, territori hostil per al català

Cal recordar que a Calvià el català es troba en una situació de vulnerabilitat especialment acusada. Recentment, el Consistori va aprovar un reglament que preveu l'ús "indiferent" del castellà i del català a l'administració local. Aquest canvi s'ha produït després que s'aprovàs fa 35 anys el reglament de normalització lingüística que regulava el català com a llengua vehicular del consistori, com la gran majoria d'ajuntaments de Mallorca.

Entre altres motius, l'equip de govern va argumentar la necessitat de modificar l'anterior reglament pel "canvi demogràfic" que ha patit el municipi durant les darreres dècades i apunta al percentatge de població d'origen estranger i al progrés tecnològic, entre d'altres. També va apel·lar a la necessitat de "garantir la llibertat dels ciutadans" pel que fa a l'ús de les llengües oficials quan es comuniquin amb l'Ajuntament.

stats