L’imam Es-Satty i els misteris que no resoldrà el judici del 17-A

Barcelona¿Era l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty confident del CNI durant els atemptats de l’agost del 2017? ¿Era el cervell dels atacs terroristes? Són dues preguntes de les moltes que encara envolten Es-Satty, la figura més controvertida del 17-A. El judici a l’Audiència Nacional, lluny d’intentar aclarir els misteris que queden, continua centrant les declaracions en els tres únics acusats i no aprofundeix en la resta. Però això no evita que, molt de tant en tant, s’escapi alguna menció a Es-Satty i el seu paper en la massacre. I tot malgrat el jutge Alfonso Guevara, que no deixa gaire marge per a aquesta qüestió.

Serveis secrets

L’imam presumia de relacions amb el CNI que no s’han aclarit

“Un cop el vaig veure parlant amb unes persones, que després em va dir que eren agents secrets espanyols”, manté el president d’una comunitat islàmica belga on Es-Satty volia fer d’imam a principis del 2016. Sense que estigués previst, dilluns va ser el primer dia del judici -i segurament l’últim- en què Es-Satty va centrar la sessió. No només per la declaració belga, que abans ja havia ratificat un guàrdia civil que l’havia investigat, sinó per la seva relació amb la comunitat islàmica de Ripoll i el seu pas per Castelló després de sortir de la presó per tràfic de drogues.

Però sembla que s’hagi prohibit esmentar la vinculació Es-Satty-CNI, ja que si no fos per Bèlgica ni se n’hauria parlat. Esclar que el judici ja va començar amb aquesta intenció i no es vol jutjar per assassinat cap acusat. Es donen més detalls al sumari de la causa judicial de la relació de l’imam amb els serveis secrets espanyols -perquè es recull que el CNI i la Guàrdia Civil van visitar l’imam a la presó de Castelló- que en el que s’ha explicat fins ara a l’Audiència Nacional. Tampoc intervindrà cap testimoni que concreti, d’una vegada per totes, quins contactes va tenir Es-Satty amb el CNI i fins quan. La veritat que tant anhelen les víctimes continuarà a la llista de deutes amb la comissió al Congrés que alguns partits no van voler.

Un lideratge difús

Va conduir el grup de Ripoll però no se sap si seguia ordres d’algú

De seguida es va donar per fet que l’imam era el “cervell” dels atemptats -aquesta ha sigut la paraula que més s’ha utilitzat-, però a mesura que ha passat el temps aquest lideratge s’ha esvaït una mica. No es qüestiona que Es-Satty va conduir la cèl·lula de Ripoll, tot i que el seu rol és una mica ambivalent. D’entrada, tres dels joves que formaven el grup, en l’esglaó just per sota de l’imam, consumien propaganda jihadista abans que Es-Satty s’instal·lés al seu municipi. Per això es diu que l’imam va ser un catalitzador i no un radicalitzador; és a dir, els nois ja tenien interès pel jihadisme i n’estaven convençuts.

Però qui va idear el pla d’atemptar? ¿És realment Es-Satty l’autor intel·lectual dels atacs? No és tan fàcil de respondre perquè dels viatges que va fer l’imam a Bèlgica i al Marroc, en aquest últim país poc abans dels atacs, la investigació no ha aclarit res. Tampoc de les estades a França d’altres terroristes. No consten contactes de la cèl·lula amb combatents de l’Estat Islàmic, i això genera dubtes de si Es-Satty -i la resta del grup- rebien ordres d’algú extern a qui no s’ha identificat.

Afany radicalitzador

Ja havia intentat captar dos joves i des del 2014 volia atemptar

El que sí que ha demostrat el judici és que la radicalització d’Es-Satty ve de fa molt temps, i prova d’això és el seu intent de captar dos joves conversos a l’islam el 2014 a Castelló, quan acabava de sortir de la presó i ja feia d’imam. Llavors ja va manifestar que volia atemptar, però no se’l van prendre seriosament: “Pensava que no estava bé. Era un paranoic”, va dir al judici un dels nois a qui va intentar radicalitzar mostrant-li vídeos de l’Estat Islàmic.

Contrast de sospites

A Ripoll no el qüestionaven però a altres llocs causava recels

A la mesquita belga van sospitar d’Es-Satty quan deia que parlava amb els serveis secrets i no facilitava el seu certificat d’antecedents penals, i van alertar la policia. En canvi, a Ripoll no van comprovar els antecedents, i els responsables de la mesquita on va treballar abans dels atemptats van declarar dilluns que l’imam tenia “dues cares”. Fins al 17-A no havien qüestionat Es-Satty i el portaveu de la comunitat va ratificar, com havia dit, que la Policia Nacional els havia visitat tres vegades, unes visites que havien emmarcat en la normalitat.

Però l’imam no havia sigut tan ben rebut en altres llocs perquè, a part de Bèlgica i Castelló, havia causat més recels. El llibre Sense por de morir. Els silencis del 17-A recull que Es-Satty també va intentar, sense èxit, fer d’imam a Balaguer i Berga.

Dubtes en espiral

La seva figura provoca incògnites en tot el que l’implica

La foscor d’Es-Satty ha provocat que els elements vinculats a ell acabin sempre en preguntes i poques respostes. Què hi feia la seva furgoneta, després de l’explosió d’Alcanar, aparcada a Sant Carles de la Ràpita? Com es va comprovar que les restes d’Alcanar eren d’ell? Sobre aquesta última pregunta, els forenses van explicar dijous que el perfil genètic d’una orella trobada a Alcanar coincidia amb mostres localitzades al pis i a la furgoneta de l’imam, tot i que no es va poder determinar que pertanyessin a ell. Per saber-ho, calia que un familiar aportés l’ADN. Aquesta prova es va fer al Marroc i estava previst que els forenses que la van dur a terme declaressin al judici, tal com ho havia proposat l’advocat dels pares del nen de Rubí mort a la Rambla. Al final, però, no hi parlaran perquè el Marroc ha demanat que responguin per escrit, amb una comissió rogatòria, al·legant que falta una “base legal reguladora” per intervenir per videoconferència. No s’espera que la resposta arribi abans que acabi el judici.