José Hila: "La immensa majoria de la ciutat no té turistes"

José Hila es troba a un any d'acabar la seva segona legislatura com a batle de Palma. Tot i que es mostra satisfet per haver complert el programa electoral i "haver fet passes" en la limitació turística, sembla que les polèmiques continuen envoltant la ciutat, com les darreres notícies sobre la Policia Local, la massificació en alguns barris i la festa de l'Orgull d'enguany.

L'actualitat ens obliga a demanar per l'accident de la Policia Local que va deixar una persona morta. Segons les darreres informacions, el vehicle circulava a una velocitat excessiva i el policia imputat per homicidi imprudent ha declarat que havia notificat problemes en una roda. En teniu constància, d'aquests fets?

— Són temes seriosos i s'ha de ser objectiu. Aquest tema està judicialitzat i serà el jutge qui arribi a les seves conclusions. La policia ha fet la seva investigació i l'ha posada en mans de la justícia; no podem estar comentant el que diuen uns i altres.

La Guàrdia Civil també s'ha fet càrrec de la investigació. Ha estat per assegurar-ne l'objectivitat?

— No sé qui se n'ha fet càrrec perquè això no ho direm nosaltres, sinó la justícia. Jo crec que l'objectivitat l'aporta cada professional que faci la seva feina. La Policia Local té molts professionals objectius, perquè tota la vida han duit els accidents a Palma (quan no es produeixen en autopista).

Aquesta setmana entrant es du a terme el judici del cas Cursach, en el qual han estat implicats alguns membres del cos municipal. Quedarà per sempre com una taca a la Policia Local de Palma?

— No, la Policia Local de Palma no té cap taca, en tot cas seria una persona concreta. Crec que totes les institucions estan per damunt de les persones; si no, no hi hauria cap institució lliure de taca avui en dia.

Tot just ens trobam a les portes de la temporada turística i ja veim molta gent a Ciutat. Palma està massificada?

— Què és la ciutat? Si parlam del centre històric, hi ha molta presència de gent. Si parlam dels barris, no. La ciutat és molt gran -la vuitena d'Espanya- i hem de concretar espais concrets; crec que la immensa majoria de la ciutat no té turistes, sinó que n'hi ha en zones molt concretes. Es fa feina perquè aquests turistes siguin de qualitat, per no augmentar-ne el nombre, sinó la despesa, perquè la gent tingui feina (amb bones condicions laborals). Per això és una bona notícia el vol directe des de Nova York, perquè du turistes dels que ens interessa.

Què us sembla l'acord que limita els creuers?

— Molt bé. Som l'única ciutat d'Espanya i pràcticament d'Europa que ha regulat tota la seva oferta turística i hi ha posat un límit. No n'hi ha cap més. Hem regulat el màxim de creuers, vàrem prohibir el lloguer vacacional en pisos (crec que no ho ha fet cap altra ciutat) i vàrem limitar -mitjançant la modificació del Pla General- l'obertura d'hotels nous. Palma és l'única ciutat que ha fet aquesta passa valenta. Ens volem desfer dels turistes que no ens interessen, com són els que venen a beure. Aquests, no els volem.

En unes declaracions recents, ha semblat que titllàveu de queixosos els veïns de Santa Catalina. Què vàreu voler dir?

— No volia dir això i no ha sortit a cap altra banda. Cadascú fa les interpretacions del que jo volia explicar. A Santa Catalina hi ha turistes i residents perquè el tardeo el fan els residents. Per tant, hem posat la policia a treballar i, per primera vegada, hem integrat el barri al dispositiu d'estiu perquè hi hagi més presència policial. A totes les ciutats hi ha un barri que es posa de moda i la gent hi va passar una estona. Ha passat, continuarà passant i sempre hem fet el mateix: l'actuació policial es nota i la situació es rebaixa. Ja ens ha succeït en altres barris de Palma. La policia ja està posant moltes sancions, així que, si la deixam fer feina, es notarà.

Els mateixos veïns han lamentat que no hàgiu anat a les reunions de la Mesa de Convivència per tractar la problemàtica dels barris més turístics. Per què no hi vàreu assistir?

— A mitjan abril ens vàrem reunir amb la Mesa de Convivència i es va traslladar la necessitat de fer una taula amb les àrees implicades (Interior, Sanitat, Seguretat Ciutadana i Model de Ciutat). Em vaig comprometre a convocar-les i coordinar-les, i així ha estat. Aquesta era la segona reunió de la Mesa de Convivència, que s'encarregarà d'estudiar les propostes dels veïns.

Com avancen les obres del carrer Nuredduna?

— Ja han arribat a la plaça de les Columnes. Allà hi ha un assortidor de benzina i també s'ha de llevar. La intenció és tenir un eix cívic a la ciutat, que hi hagi més passeigs per a vianants i que es connectin les barriades amb el centre i viceversa. Volem que la gent entri als barris. A més, guanyarem espais verds.

Hi haurà terrasses en aquest nou passeig?

— El nou Pla General estipula que no hi pot haver més de tres noves terrasses en cent metres de diàmetre. D'aquesta manera, hi haurà terrasses com pertot arreu, però no n'hi haurà una concentració, que és el que ens dona problemes. Així, hi podrà haver comerços, gimnasos, l'espai de l'hospital Sant Joan de Déu, etc. És el tipus d'oferta diversificada que volem.

El PP denunciava els darrers dies que l'Ajuntament no els havia proporcionat les al·legacions del PGOU. Quina és la vostra resposta?

— El PP ja té les al·legacions. Hi havia un problema de confidencialitat, en part, perquè és un document molt extens, però ja el tenen.

El PGOU ha tingut informes tècnics i del Consell desfavorables. Què ha passat?

— Els informes desfavorables s'han produït en algun punt. Avui en dia, hi ha informes desfavorables en qualsevol actuació perquè s'han de demanar molts permisos. És habitual a l'administració que hi hagi informes que contradiguin algun aspecte, i més en un pla general que es renova cada 20 anys i que passa per totes les administracions possibles. Ara s'estan revisant les al·legacions i, segurament, moltes es tindran en compte.

Educació també hi va presentar esmenes. S'havien previst les zones dedicades a les escoles?

— En un PGOU sempre es preveuen els solars on aniran escoles i totes les dotacions públiques. Una altra cosa és que Educació consideri que no n'hem posades suficients en alguna zona de la ciutat.

Els veïns de Son Sardina s'han mostrat en contra de la macrourbanització que es considera per al seu nucli. Quina opinió teniu de la seva protesta?

— Aquest PGOU no macrourbanitza res. És el pla general més contingut des de fa temps. No hi ha macrourbanitzacions, sinó desenvolupaments. Volem que la ciutat creixi poc, però ha de créixer i no ho farà per on ja està construïda, sinó que ho ha de fer als barris que estan al límit. Supòs que hi hauran presentat al·legacions i s'hauran de revisar, però és evident que Palma ha de créixer per algun lloc.

S'ha limitat aquest creixement?

— Moltíssim. Palma ha crescut amb uns 120.000 habitants amb l'antic PGOU i amb aquest es preveu que el creixement sigui d'entre 50.000 i 60.000 habitants en 20 anys.

A Son Sardina ha revifat el debat sobre la seva independència. Hi estaríeu d'acord?

— No. Palma és el municipi que inclou tots els nuclis i barriades de Ciutat i dividir no té sentit avui dia. Al contrari, hem d'estar més junts que mai i escoltar tothom. A l'Ajuntament li toca trobar un equilibri entre la gent que vol habitatge a preu assequible i els que volen que no es construeixi res més.

Palma té un gran problema d'aparcament. Vós volíeu fer més aparcaments a les galeries de la plaça Major, però els socis i el ple ho varen impedir.

— Tots els grups municipals, excepte els socialistes, varen apostar per unes galeries comercials i nosaltres ja vàrem avisar que això era molt complicat. Ara bé, nosaltres no serem un entrebanc per a la majoria. Apostàvem per l'aparcament perquè n'hi ha demanda i ens permet eliminar cotxes del carrer. Era fàcil perquè tenim una empresa que fa aparcaments i allà n'hi ha de privats (i els particulars també han de posar doblers per fer el que s'hagi de fer allà dins). De moment, donam l'oportunitat a les galeries comercials. El temps dirà si l'opció queda descartada.

Alguns varen dir que es va limitar l'accés al centre sense tenir un transport públic adaptat a la nova norma.

— Nosaltres no hem limitat res al centre. Dos terços del centre són ACIRE; per tant, estam xerrant d'un terç de la ciutat on no es limita l'entrada, sinó que s'ha d'aparcar en soterrat -i en aquesta zona hi ha molts d'aparcaments-. Evitam que la gent faci voltes per cercar aparcament. Aquesta és la proposta que feim ara. De tota manera, hem impulsat el transport públic; hi ha més autobusos que mai al carrer, els hem renovat, hem integrat la targeta ciutadana amb la intermodal, feim més carrils bicis i el projecte del tramvia està en marxa. El projecte de sostenibilitat amb el transport públic està en marxa no només a Palma, sinó a tot arreu. A més, Europa torna a exigir que la sostenibilitat és la resposta a les ciutats europees i així ho deixa clar amb els Next Generation.

En quin punt es troba el projecte del tramvia a Palma?

— Ara ja no depèn de nosaltres. Juntament amb el Govern, hem presentat el projecte al govern d'Espanya. L'Estat l'ha inclòs entre els projectes que tenen opció a pressupostos Next Generation i ara ja depèn d'aquesta opció.

Quan començaran les obres de la plaça d'Espanya?

— Sempre intent explicar que avui dia en les obres públiques l'Ajuntament ja no marca les dates. El Consistori sap quin dia comença el procediment administratiu, però no quan acaba, perquè es poden plantejar molts recursos. Per això ja no parlam en dates, sinó en períodes. Aquesta obra s'adjudicarà i a finals d'any es podrà començar en algun moment. També és una obra que s'esperava des de fa anys.

Continuant en la línia sobre el futur de Palma, creis que el districte d'innovació de Llevant es convertirà en un agent gentrificador?

— El que s'hi està fent és obra nova i volem que això no quedi únicament en un barri d'habitatge de nivell mitjà-alt, així com estava projectat fa 20 anys. Volem que sigui també un espai de feina i de creació d'ocupació i talent dirigit a innovació. No es tracta de l'urbanisme que s'ha fet sempre a Ciutat. A més, la gent dels barris del voltant hi tindran una oportunitat de feina. Allà també hi ha escoles, instituts, equipaments municipals culturals... és un espai que ho té tot per no ser una urbanització de luxe, sinó un lloc per al talent. Esper que els joves de la Soledat i el nou Llevat hi tinguin també una oportunitat.

Us preocupa que els fons d'inversió comprin a Son Gotleu?

— No crec que comprin a Son Gotleu. Ara mateix, hi ha molts d'habitatges de bancs, però ve de molt enrere, de quan va explotar la bombolla immobiliària. Ara, aquests pisos passen dels bancs als fons, així com ha passat arreu d'Espanya. Allò que em preocupa i m'ocupa és la problemàtica de l'habitatge a les grans ciutats. Hem de fer feina per solucionar-ho. Crec que l'habitatge s'ha de convertir en el cinquè pilar de l'estat del benestar. Igual que es posen molts de doblers públics en educació, sanitat, pensions i dependència, s'ha de fer el mateix amb l'habitatge. Fins ara, estava en mans del sector privat i crec que el sector públic hi ha d'entrar. Això suposa construir habitatge públic -ja s'ha començat, com per exemple Son Busquets- i donar les eines per limitar el preu de l'habitatge a escala autonòmica i local. A més, crec que s'ha d'innovar en la legislació i la construcció. Venim de governs que venien solars destinats a fer habitatges per fer-hi hotels, i d'això, no en fa tant.

Per tant, s'ha de limitar el preu de l'habitatge?

— En certs llocs, sí. No a tot arreu. Per exemple, a Son Vida no fa falta. En altres barriades, de condició més humil i obrera, sí que ho hem de fer perquè la gent tingui un lloc on viure dignament i no hagi de partir.

A un any de les eleccions, què queda pendent per fer a Palma?

— Ara mateix tenim moltes obres en marxa. Complirem pràcticament tot el programa de govern i electoral, i això que enmig hem gestionat una pandèmia. En altres legislatures, s'ha deixat de banda tot el que es va prometre quan hi ha hagut una crisi d'aquestes dimensions. Nosaltres no ho vàrem consentir. S'han fet des de les grans inversions (la depuradora, el passeig Marítim, les obres de Son Dureta, Son Busquets i el tramvia, encara que manca que Europa ens doni el sí) fins a les inversions a les barriades i als equipaments culturals i esportius (hem canviat la gespa dels camps municipals, hem fet noves instal·lacions). A més, la ciutat funciona econòmicament bé. Amb vista a la legislatura vinent, hem d'impulsar encara més l'aposta per la sostenibilitat. Igual que quan va arribar la democràcia, les ciutats espanyoles i Palma es varen ficar al segle XX, vivim en un moment en què la Palma del s. XX ja no ens basta i l'hem de fer entrar al segle XXI. Aquesta Palma és sostenible i és un canvi profund pel que fa a mobilitat, espai públic, urbanisme, etc.

Us penediu d'alguna decisió?

— És clar que sí, de moltes. La pandèmia va ser complicada, era una qüestió de prova i error. De vegades t'equivocaves i d'altres l'endevinaves. Els errors són habituals en la política d'avui en dia i els has d'assumir com humans. Ara bé, en l'actualitat qualsevol error es magnifica molt.

Fa setmanes vivíem una crisi interna al grup municipal de Podem, entre els regidors Alberto Jarabo i Sonia Vivas. Vàreu pensar que perillava el pacte de govern?

— No, perquè això és normal en un pacte. En qualsevol vida, en quatre anys passen moltes coses (amb la parella, la família, els amics...) i tothom pot tenir un problema puntual. Però és puntual. El mateix passa amb qualsevol govern de pacte.

Hi ha qui diu que us vàreu posar a favor de Vivas. És així?

— Jo em pos sempre a favor de tots els regidors. El que faig quan hi ha qualsevol problema és la meva feina com a batle: treballar perquè hi hagi acord i que el pacte superi el problema. Això és el que he estat fent durant set anys i crec que amb èxit. Aquesta és una gestió de tantes que m'ha tocat fer.

Vàreu fer de mediador?

— Sí, és el meu paper com a batle.

Les enquestes donen molts de punts a Vox a Palma. Us preocupa?

— Quan arriben les eleccions, sempre hi ha el dubte de com aniran. Crec que, si hem superat una crisi mundial així com ho hem fet (per exemple, ja tenim més gent fent feina que abans), ens anirà bé. Per tant, no em preocupa tant Vox; a qui l'ha de preocupar és al PP. Crec que nosaltres estam fent la nostra part, perquè hem fet tot allò a què ens vàrem comprometre i, a la vegada, hem superat una crisi mundial.

Us lleva el son un pacte entre Vox i el PP?

— Ha de llevar el son al PP.

Creis que es podria revalidar el pacte del vostre partit a les principals institucions?

— Sí. Sabem que s'ha de governar en pacte, ho tenim clar i no ens genera cap dificultat. Crec que les coses van bé i aniran millor en l'any que ens queda.

Per què utilitzau més el castellà a l'hora de, per exemple, dirigir-vos a la premsa?

— Jo som castellanoparlant i és evident que em sent més còmode amb el castellà. En algunes rodes de premsa em fa sentir més segur. Ara bé, intent fer tot el que puc en català per respecte a la llengua i perquè crec que s'ha de fer d'aquesta manera.