“La immigració té avantatges que tots hauríem d’aprofitar”

PalmaLa cursa d’obstacles que hagué de fer Mohamad Berro (Alep, 1994) per arribar sa i estalvi a Mallorca no l’hauria de viure mai cap persona, vingui d’on vingui. Malauradament, la seva història és una entre tantes que hagueren de viure milers de sirians que, en esclatar la guerra l’any 2011, es veieren obligats a deixar la seva terra per cercar-se la vida a un altre lloc. És la cara més fosca de la realitat que es viu diàriament a la Mediterrània. Compromès amb les seves conviccions i de somriure aferradís, considera que conèixer una altra cultura i gent nova l’ha fet millorar com a persona. “Es tracta d’aprofitar el que t’ofereix la vida”, apunta.

Guerra. Just en acabar els estudis a la universitat, amb el país immers en la guerra civil, l’obligaren a allistar-se a l’exèrcit. Això i el perill que suposava viure en un país en guerra el varen fer prendre la decisió d’anar-se’n de casa. “Jo no volia partir, però tampoc no volia allistar-me a l’exèrcit ni matar ningú”, lamenta. “Després de viure cinc anys en guerra, amb tants de morts i patiment, vaig pensar que l’única manera de continuar viu era partint”. Així, Mohamad se n’anà de Síria a només vint-i-tres anys i amb la incertesa de qualsevol que abandona ca seva per supervivència.

Exili. “La meva idea era anar a Turquia, però viure allà era complicat i després d’estar-hi un temps vaig decidir anar cap a Europa a cercar una vida millor”, explica. “Vaig agafar una pastera cap a Grècia amb l’objectiu d’enfilar cap a Finlàndia, però vaig tenir mala sort, havien tancat la frontera”, continua. Després de viure un any a Grècia en males condicions, va aconseguir sortir del país a través d’un programa de refugiats que li va reconèixer l’asil a l’estat espanyol. Fonts de Madrid li varen dir que tenia un lloc a Mallorca. “No sabia ni on era”, diu.

Mallorca. “En arribar, vaig estar uns mesos a un centre d’acollida. No va ser una època fàcil, ens va costar adaptar-nos”. Però el seu caràcter inconformista i lluitador va fer que no es rendís i, a poc a poc, va conèixer gent, va començar a treballar, va aprendre l’idioma i, fins i tot, es va continuar formant. “Des del primer moment em varen acollir i tractar bé, m’han ajudat molt per arribar on som avui”, explica agraït. Així va ser com, mentrestant, conegué Marga, una jove artanenca amb qui ha tingut la seva primera filla, Sira. “Tot plegat, per a mi ha estat com tornar a néixer”, reconeix. Un dels trets que caracteritza Mohamad és el caràcter resilient, que l’ha fet avançar malgrat tot.

Oportunitat. “Conèixer una altra cultura i gent diferent m’ha fet renovar i millorar els meus principis, sense perdre mai les meves arrels”, apunta. Cal tenir en compte que, en tots aquests anys, no ha pogut tornar al seu país i, tot i que la situació bèl·lica considera que s’ha atenuat, lamenta que la gent ho passa molt malament per la manca de recursos. “La postguerra pot ser més dura que la guerra, ja que passar fam és pitjor que viure entre bombes”, assenyala. Pel que fa a Mallorca, considera que la migració pot ser un factor clau per al desenvolupament social. “Crec que tant les persones migrants com la societat d’acollida ho haurien d’aprofitar”