La immigració irregular frega el màxim històric a Espanya

BarcelonaEn tot el 2024 han arribat 63.970 immigrants de forma irregular a l'Estat, segons el balanç provisional que ha fet públic aquest dijous el ministeri de l'Interior. Són 7.188 arribades més (+12%) que l'any passat i la xifra d'enguany pràcticament iguala el màxim històric, viscut l'any 2018 amb l'entrada de 64.298 persones després d'anys de clara davallada arran de la crisi econòmica. Tot i això, el balanç que ha compartit aquest dijous la Moncloa és provisional, i el definitiu acostuma a augmentar lleugerament el nombre d'arribades, així que el 2024 podria ser, finalment, un any de rècord. El mes amb un nombre d'arribades més alt va ser el novembre, amb gairebé 10.000.

Les dades totals del 2024 i del 2018 (el màxim històric) són pràcticament calcades en nombres absoluts, però canvien molt els llocs i les maneres amb les quals arriben les persones de manera irregular. El que sí que assoleix un rècord històric és el nombre d'arribades d'immigrants il·legals per via marítima a les Illes Canàries, i aquesta és la principal diferència amb el 2018. Aquest any ho han fet 46.843 persones (pràcticament el 73% del total d'entrades), un 17,4% més que l'any passat, que ja va ser de rècord. En canvi, fa sis anys la gran majoria dels accessos van ser per via marítima a la Península i les Illes Balears (54.703), mentre que només 1.307 persones van arribar a les Canàries.

El balanç, doncs, consolida la via canària com un dels punts d'entrada a l'Estat més actius: hi han arribat més del 70% de tots els immigrants irregulars d'Espanya i el 75% dels que ho han fet per via marítima. El primer dia del 2025 ja van arribar en embarcacions precàries a les Canàries 196 persones, dues de les quals van perdre la vida al mar. El ritme del 2024 en aquest arxipèlag va ser de 128 arribades cada dia. A tot l'Estat, aquesta mitjana puja a 175. L'augment a les Canàries provoca que disminueixin les arribades per mar a la Península i a les Illes Balears: han entrat així a l'Estat 14.431 immigrants, un 6,5% menys que el 2023.

L'augment de la immigració irregular a l'Estat coincideix amb un altre màxim gairebé històric: des del 2006 la immigració no era el principal problema per als espanyols, i en el baròmetre del CIS de setembre es va repetir aquesta situació. Els últims anys les preocupacions principals han estat l'atur, els problemes econòmics, la corrupció –sobretot a partir del 2013–, l'habitatge i també la independència de Catalunya, sobretot arran de l'1-O. Ara, el 30,4% situen la immigració com a fet més preocupant, tornant a la percepció de 20 anys enrere. Llavors, es va viure la crisi dels cayucos, amb l'arribada de 31.000 migrants en poc temps.

L'any 2024 va acabar amb un Nadal marcat pel rescat de gairebé 600 migrants en 24 hores a les Canàries. També ha estat l'any amb el naufragi d'un cayuco amb una seixantena de persones a bord. Augmenten les arribades i també creixen, lamentablement, les morts. Ho constata el balanç anual de l'ONG Caminando Fronteras, fet públic abans d'acabar el 2024. L'informe Monitoratge del dret a la vida 2024 situa el 2024 com l'any més mortífer des que recompten les víctimes de les rutes migratòries per arribar a Europa travessant el Mediterrani (2016). Des del gener fins al 15 de desembre del 2024, quan es va tancar el recull de dades per a l'informe, en aquestes rutes han mort 10.457 persones, l'equivalent a 30 cada dia. La gran majoria, 9.757 persones, van morir a la ruta atlàntica cap a les Canàries.

Ceuta i Melilla

El balanç que ha fet públic aquest dijous el ministeri de l'Interior també constata un augment de les arribades per via terrestre a Ceuta i Melilla, sobretot a la primera de les ciutats autònomes: hi han entrat 2.647 persones, un 114% més que l'any 2023. La immigració centra bona part del debat públic i també polític. Al Congrés s'està negociant una nova llei d'immigració que està posant a prova la relació entre el PSOE i Junts, amb el PP, pressionat per Vox, desmarcant-se de la nova norma.