Immobles públics 'morts' i a l’espera d’una segona vida

CiutadellaHi va haver un temps que tot regidor d’Esports promovia la construcció d’un poliesportiu i no se’n trobava cap de Cultura que no impulsàs la creació d’un museu o una sala polivalent. Era l’època de les obres faraòniques, d’un aeroport a Castelló i dels duros a quatre pessetes de la corrupció. Fins que la crisi econòmica obligà a estrènyer l’Administració, que passà a estar més centrada en com mantenir el seu patrimoni que en multiplicar-lo.

Però amb el temps, i sobretot amb l’arribada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) i dels Fons Europeus, els ajuntaments, consells i governs autonòmics tornen a aventurar-se a engreixar els seus béns immobles. L’Administració tira de talonari per evitar que propietats destacades es privatitzin i torna a fer revifar l’enginy per crear-se noves necessitats i augmentar l’atractiu dels seus pobles.

Ara com ara, a Menorca la compra d’edificis a mans públiques no atura. El Consell acaba de formalitzar l’adquisició de l’Aeroclub i de l’antiga seu de Correus a Maó, dos immobles emblemàtics que corrien el risc de ser privatitzats, però que encara no tenen un ús definit. L’operació de compra de Correus, iniciada per l’anterior equip de govern després que l’edifici quedàs buit l’any 2018, ha costat 1,1 milions i la idea és que es destini a serveis públics. Pel que fa a l’aeròdrom de la carretera de Sant Lluís, l’adquisició serà ferma aquest mes de gener, després de pagar al Ministeri de Defensa prop de 3 milions d’euros. L’acord permetrà mantenir l’activitat de l’aviació esportiva, un objectiu que havia quedat amenaçat pels 45.000 euros de lloguer que Defensa pretenia cobrar a l’Aeroclub Mahón i que aquesta entitat veia inviables per a la seva subsistència.

Correus, Aeroclub i Sa Tanca

Hi ha altres béns, com l’antiga nau de la Seat a Maó, que fa més de sis anys que estan a l’espera. O immobles a mig construir com el de Sa Tanca, que havia de ser el centre comercial de referència a l’entrada de Sant Lluís i que, ferit per la crisi econòmica i la indefinició política, s’ha convertit en un incòmode maldecap per a l’actual govern municipal. Ni tan sols els pressupostos de l’Ajuntament del 2025, que s’acaben de confeccionar, preveuen cap futur immediat per a l’edifici. Ho confirma la batlessa, Loles Tronch, qui l’ha oferit sense gaire èxit al Govern balear i a la Conselleria d’Habitatge, “però ningú hi està interessat”.

Sí que tenen ús decidit els antics quarters militars del Castell, que durant anys es va reclamar des de la ciutadania que poguessin ser per al poble. El problema, però, és que la històrica compra es va fer a principi de l’any 2019, ara farà sis anys, i la seva transformació en un geriàtric i un centre integrat d’FP ha hagut de superar el desacord entre les forces polítiques del municipi, que han rebaixat l’abast del projecte.

Ara bé, cap cas resulta tan cridaner al Llevant de l’illa com el de la Sala Augusta de Maó. Antiga fàbrica de sabates, garatge, pista de patinatge i cinema, passà a ser municipal el 1984. L’Ajuntament la va remodelar, però tot just la va mantenir oberta un parell d’anys com a sala polivalent, ja que va haver de ser clausurada en detectar-hi aluminosi. I així roman des de fa dècades, després que hagi fracassat el darrer intent de convertir-la en seu del Conservatori Professional de Música i Dansa de Menorca.

Al centre de l’illa, el projecte que fa més temps que espera és el que transformarà l’antiga base de telecomunicacions de l’exèrcit nord-americà al cim de l’Enclusa en una casa de colònies i Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera. El Ministeri de Medi Ambient va comprar aquests terrenys el 2007 per 350.000 euros, però 18 anys després Menorca ha perdut els 7 milions que hi havia destinat el Govern autonòmic de les inversions estatutàries i ara ha de recórrer a la nova Llei de Reserva de la Biosfera per tal de poder finançar-lo. El Consell ha fet almenys la primera passa i ha invertit en la neteja de les instal·lacions per evitar que es continuïn degradant.

A Ciutadella, l’antiga terminal portuària quedà en desús el 2011, arran de la posada en marxa del nou dic exterior de Son Blanc, i des de llavors s’ha passat 13 anys sense que es mogués ni una sola pedra. Aquest mes, però, han començat per fi les obres per aixecar al seu lloc un futur centre integrat de Formació Professional especialitzat en hostaleria i turisme.

L’antic local de Ca Savi, contigu a la seu del Consell insular a Ciutadella, també haurà hagut d’esperar vuit anys a veure iniciades les obres. L’esquerra promogué el 2017 un concurs d’idees per definir-ne els usos, però el casal d’entitats que inicialment s’hi volia obrir mai no s’arribà a dur a terme. Finalment, l’any que ve començaran les obres, pressupostades en 1,8 milions d’euros, per convertir-lo en el centre d’interpretació de la Menorca Talaiòtica, declarada Patrimoni de la Humanitat.

Endesa i el Sindicat de Felanitx

La situació no és exclusiva de Menorca. Les altres illes també acumulen prou ‘morts’ immobiliaris sense ús. A Mallorca, farà sis anys que el Consell va comprar l’antic Sindicat de Felanitx amb la idea de transformar-lo en la cirereta cultural del poble, però des de llavors no ha fet més que invertir-hi una xifra superior als 3 milions per a la seva compra i manteniment sense posar encara les bases del projecte.

D’altra banda, el 2021 s’acordà la compra de la central tèrmica d’Endesa al port d’Alcúdia, unes instal·lacions en desús i protegides com a Bé d’Interès Cultural (BIC) on l’Ajuntament vol promoure un projecte d’economia verda –Alcúdia Tech Mar– a favor de la descarbonització, però que encara no ha vist la llum.

En tot cas, ara la compra més imminent que s’anuncia és la de l’edifici de Gesa a Palma, que l’Ajuntament de la ciutat espera tancar abans que acabi l’any per un preu de 25 milions d’euros. El seu ús definitiu, però, no posa d’acord els socis de govern. El PP el vol transformar en un museu d’art modern i contemporani, mentre que Vox entén que ha d’acollir oficines administratives.

Can Ros, Torres i Sa Senieta

Per la seva banda, les darreres compres públiques a Eivissa també són posteriors a la pandèmia. El 2021 el Consell destinà una partida de 900.000 euros a l’adquisició del Museu Etnogràfic de Can Ros i el 2022 es proposà dedicar 2,8 milions a comprar l’antic cinema Torres de Sant Antoni que, davant la insistència de l’Ajuntament, el Consell pensa pagar amb fons europeus.

A Formentera, el Consell comprà el 2017 la finca i la casa de Sa Senieta per 2,5 milions d’euros amb l’objectiu de fer-hi un museu de l’illa, però set anys després, només s’ha pogut invertir en el manteniment de l’immoble, que està catalogat. Tot i ser una reivindicació històrica de la majoria dels partits, el projecte museístic encara no s’ha pogut desenvolupar.