La immunoteràpia obté el primer gran èxit contra els tumors cerebrals més agressius

BarcelonaEntre les formes de càncer que fins ara s’han mostrat més refractàries a qualsevol mena de teràpia destaca molt per damunt de qualsevol altra el glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent i també el més agressiu. La manca reiterada de resultats positius podria tenir una alternativa viable gràcies al desenvolupament d’un anticòs monoclonal capaç d’activar la resposta del sistema immunitari, que, al seu torn, elimina les cèl·lules cancerígenes. El fàrmac, desenvolupat al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha iniciat recentment un assaig clínic en fase 1 després de superar amb èxit els estudis preclínics al laboratori amb models animals. Els resultats es publiquen avui a la revista Molecular Cancer Therapeutics, de l’Associació Americana per a la Investigació del Càncer.

Joan Seoane, investigador Icrea del VHIO i líder de la recerca, confia que els "bons resultats" que s’han observat a les fases prèvies d’investigació es reprodueixin ara amb l’assaig clínic i "en relativament poc temps". "No tenim eines efectives contra el glioblastoma", lamenta. Ni basades en quimioteràpia "ni encara menys" en immunoteràpia. Els models desenvolupats prenen com a punt de partida una mutació específica present en les cèl·lules del tumor que no s’ha trobat en cap cèl·lula sana. Aquesta especificitat s’ha aprofitat per dissenyar un anticòs biespecífic que, per una banda, s’uneix a la proteïna anòmala codificada pel gen mutat i, per l’altra, a cèl·lules T del sistema immunitari. La unió afavoreix la recaptació de les cèl·lules immunes, que són les que eliminen les cèl·lules cancerígenes. Dit d’una altra manera, l’anticòs fa que les cèl·lules del tumor siguin sensibles a l’acció de la immunitat.

L’anticòs s’uneix per un extrem a un receptor de membrana específic del glioblastoma (l’EGFRvIII) que es troba en un 25% en aquesta mena de tumors cerebrals. "Tot i que ho sembli, no és en absolut un percentatge baix", assegura Seoane, que destaca, en primer lloc, la manca de teràpies efectives, i, d'altra banda, el que ve a ser "un pas més en les teràpies de precisió". Així mateix, considera que el treball és "una prova de concepte", ja que obre la porta a buscar mecanismes similars pel 75% que encara no tenen solucions efectives. Aquest 75% es podria trobar rastrejant altres receptors de membrana o fins i tot buscant a l’espai que es troba entre les cèl·lules. "El que queda clar és que, si aconseguim unir un extrem de l’anticòs al receptor mutat i l’altre a cèl·lules del sistema immunitari, obtenim resultats extraordinaris", diu l’expert. Tant que fins ara no s’han detectat efectes secundaris de cap mena en els casos publicats.

L’absència d’efectes tòxics es fonamenta en l’especificitat de la mutació. Els resultats s’han obtingut de l’estudi de cèl·lules de glioblastoma cedides per 63 pacients afectats per aquesta forma de càncer. Majoritàriament, els pacients són de l’Hospital Vall d’Hebron i de l’Hospital Clínic de Barcelona. De la mateixa manera, l’anticòs emprat als experiments "s’ha construït" amb cèl·lules T de cada pacient, de manera que el fàrmac resultant és una immunoteràpia personalitzada. El medicament, en què col·labora la farmacèutica Roche, ha de superar ara les diferents fases d’assaig clínic per verificar la baixa toxicitat, la seguretat, la dosificació adequada i la resposta esperada. Podria estar disponible en un termini de quatre anys.