Com implicar la societat per aturar el feixisme

PalmaDos antifeixistes de renom, l’activista David Karvala i l’advocada i membre del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) Pastora Filigrana, han visitat Mallorca en el marc de les jornades ‘Què és el feixisme avui?’, organitzades per la Plataforma per la Democràcia. Un objectiu de la trobada és crear xarxa. Tots dos pensen que la lluita col·lectiva és el millor antídot contra la visió jeràrquica del feixisme. “És necessari un moviment ampli unitari”, diu Karvala. D’altra banda, coincideixen a remarcar que al contrincant és convenient donar-li la dimensió que li pertoca. “Un veí teu pot dir putos moros, i això vol dir que és un racista, però no que és un quadre d’un grup feixista”, comenta. “Encara que tinguis un parell de veïns votants de Vox, probablement no agafaran un pal i pegaran una pallissa a un migrant”, diu Filigrana, qui també creu que els violents “ara se senten legitimats ”. Karvala diu que la majoria de gent no s’identifica com a antifeixista, però hi ha una part important de la població que rebutja el totalitarisme. Possiblement perquè intueixen que els perjudicaria. “El 99% de la població patiria el feixisme”, afirma contundent.

“L’objectiu del feixisme mateix és dividir el conjunt de la gent, sobretot la treballadora”, afirma Karvala. D’acord amb això, l’aposta és incorporar estratègies que no tinguin només un focus d’acció. “No em crec el discurs socialdemòcrata que diu que això s’arregla als tribunals. Crec que s’han d’utilitzar dins una proposta política més àmplia, sobretot en l’àmbit popular i de carrer”, afirma Filigrana. Pensen també que les accions han d’incorporar l’element lúdic, festiu, atractiu i creatiu per combatre l’ambient d’angoixa i de malestar, brou de cultiu del feixisme. Karvala destaca el moviment ‘Love music hate racism’, en la tradició del moviment Rock Against Racism de final dels anys setanta. També Filigrana recorda que quan varen posar a Sevilla el centre d’FP amb menors estrangers no acompanyats, “per combatre la por que escampà l’extrema dreta, associacions veïnals i el moviment antifeixista feren una festa de benvinguda per als menors”.

Contra la igualtat

Al seu llibre Fatxa, Jason Stanley afirma que “per als feixistes el principi d’igualtat contradiu les lleis de la natura”. Així, no és casualitat que siguin els col·lectius que la reclamen els que estan en el punt de mira de l’extrema dreta també aquí a les Illes. L’any passat, el mes de març, Vox Balears va difondre una falsa pallissa a Son Servera, segons ells protagonitzada per feministes radicals amb l’objectiu de denigrar el 8-M. Quan es va fer evident que era una invenció d’una militant seva, varen rectificar. Més enllà d’aquests fets, Conxa Calafat, portaveu del Moviment Feminista de Mallorca (MFM), creu que “l’agressió més indignant és l’acusació de mentideres i els atacs a la privacitat de les dones que s’atreveixen a denunciar agressions sexuals o violències masclistes”. Mentrestant, Ben Amics constata “un augment de la violència a la via pública, que respon a la normalització i la legitimació dels discursos d’odi”, assegura Marta Egea. El camp de batalla de la ultradreta són les aules. Vox va reclamar el mes de setembre de l’any passat al Parlament poder visitar els centres educatius. “L’intent de Vox d’usurpar les funcions d’inspecció d’educació emparant-se en una funció parlamentària de control de l’activitat del Govern és el darrer episodi d’una actuació sistemàtica i obsessiva contra l’ensenyament”, assenyala Antoni Salvà, docent, que comenta que els exemples més visibles de l’atac han estat “agressions a escoles i instituts en forma de pintades i actes de vandalisme”.

“El feixisme té una vacuna, que és l’ensenyament”, assenyala Salvà. Una educació, diu, que promogui el pensament crític, la llibertat creativa i l’objectivitat científica. “ Els docents han d’estar units i oberts a col·laborar, i l’objectiu, diu, és “aconseguir que els alumnes puguin pensar per si mateixos”. Ben Amics no atura de fer formacions i tallers en els àmbits educatiu i laboral. Això sí, remarca que les dissidències sexuals es combaten cada dia. “Sortir al carrer a emplomar-ho tot, és a dir, ser obertament visibles en l’espai públic, és lluita, és rebel·lia i és l’arma més poderosa que tenim en l’actualitat per lluitar contra la intolerància”, afirma Egea. Des del MFM, Conxa Calafat assegura que “la millor aportació del moviment feminista a la lluita antifeixista serà una visió del món basada en la sororitat cap a les dones i la solidaritat envers tots els col·lectius oprimits”.