Quan els trens de Mallorca també varen fer la guerra

PalmaVa haver-hi un temps en què Mallorca tenia una xarxa de ferrocarril tan extensa que connectava un gran nombre de pobles de l'illa. En els anys 30, les companyies ferroviàries sofrien una gran crisi econòmica per falta d'ajudes públiques i perquè la competència dels transports privats (cotxes, autobusos clandestins i furgonetes) s'obria pas gràcies a la possibilitat de desplaçament a la carta, a llocs on no podia fer-ho el tren. No obstant això, aquesta tendència es va alterar amb l'esclat de la Guerra Civil, quan el ferrocarril es va convertir en el principal element de l'anomenada resistència passiva enfront dels bombardejos. La historiadora i arxivera Maria Antònia Fernández Pizà analitza a La Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca durant la Guerra Civil: la seva contribució a la defensa passiva de l'illa quina va ser la importància dels trens per a l'economia i els sistemes de transports durant el conflicte que es va saldar amb la dictadura de Franco.

"La defensa activa són els mecanismes que coneixem per respondre basats en l'artilleria i l'armament", comença l'experta, enfront de la passiva, que consisteix a "mitigar l'efecte dels bombardejos" amb altres recursos i mecanismes. Mallorca va caure del bàndol nacional i els atacs marítims –excepte el desembarcament de Bayo– "eren inexistents". Per això, la protecció i prevenció es va centrar en la via terrestre. "Les línies de telèfon estaven poc desenvolupades, per la qual cosa els militars franquistes van aprofitar l'extensa línia que comunicava les estacions de ferrocarril per avisar quan es produïa un bombardeig aeri. Es deia, en castellà, red de acecho, una xarxa d'observació, encara que no ha d'obviar-se que els trens anaven carregats d'armaments i explosius", explica.

El govern de Mallorca tenia "molt ben estructurada aquesta defensa, no sols amb infraestructures viàries, sinó també amb recursos per a la fortificació de la costa de l'illa". El sistema d'avisos era complex i estava pensat fins i tot per al cas que deixàs de funcionar la línia elèctrica. "L'estació de Palma complia un gran paper perquè tenia una sirena a vapor. S'asseguraven poder emetre el senyal d'alerta quan hi hagués una apagada", prossegueix.

La resistència es va completar amb la construcció de nombrosos refugis antiaeris, com va explicar ARA Balears en aquest reportatge. "Es van utilitzar les estacions de tren per protegir la població dels atacs amb la construcció, a més, de noves baixades tant públiques com privades. S'aprovaven tenint en compte que no es comprometés l'estructura dels túnels", afegeix.

El ferrocarril transportava armament, material de construcció per a defenses en el litoral de l'illa i presoners arribats de la Península, condemnats a treballs forçats. "Els traslladaven de l'estació de Palma, on avui hi ha la Intermodal, a campaments del Port de Sóller, Artà, Llucmajor, Campos, ses Salines i sa Pobla", explica l'experta, que treballa actualment per a Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) en la gestió documental i patrimonial.

Dones treballant en els ferrocarrils

El llibre retrata també quina era la situació dels treballadors ferroviaris, que superaven el miler entre els 713 de la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca, els 100 del tren de Sóller i els 300 del tramvia de Palma. En aquests temps de la Guerra Civil, també hi havia entorn de 40 dones treballant en els trens. "Eren, sobretot, guardabarreres, netejadores i expenedores de bitllets; ocupaven les posicions més baixes de l'escalafó i tenien també els pitjors sous", explica Fernández sobre un aspecte del qual ha trobat molt poca documentació. Sí que està recollida la vaga que van promoure treballadors d'esquerres en els dies posteriors a l'alçament nacional del bàndol franquista. "200 empleats es van mobilitzar a través del Consell Obrer Ferroviari. Van immobilitzar trens i tramvies entre el 19 i el 22 de juliol de 1936. Al setembre, el règim va promulgar un decret que va derivar en una gran purga de treballadors. Els sospitosos de ser d'esquerres van ser acomiadats, investigats i alguns, fins i tot, van ser assassinats", conclou l'experta.