Per què és important que els adolescents s'equivoquin més que els adults?

Es calcula que, de mitjana, els adults prenem unes 35.000 decisions cada dia. Aquest valor no tan sols inclou les que fem de manera conscient, per exemple amb relació a aspectes laborals i familiars, què mengem o quina roba ens posem, sinó també les més automàtiques i inconscients, com caminar o girar el cap. Lògicament, aquest valor pot variar molt entre una persona i una altra i entre dies diferents en funció de l’estil de vida o les activitats que fem. El nombre de decisions que hem de prendre durant l’adolescència és, tanmateix, significativament menor. Es calcula que els adolescents només han de prendre entre 6.000 i 10.000 decisions diàries, tot i que també pot variar molt en funció de factors com la complexitat de l’entorn social, escolar i familiar on es desenvolupen.

En qualsevol cas, moltes de les decisions que prenem són raonablement encertades, però també ens equivoquem en moltes ocasions. Un estudi publicat a Plos Biology, signat pel psiquiatre especialitzat en infantesa i adolescència Lorenz Deserno i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca alemanys, finesos i dels Països Baixos, ha demostrat per què el nombre d’encerts en les decisions que es prenen durant l’adolescència és menor que durant l’adultesa. Els resultats que han obtingut poden ser extrapolats més enllà d’aquesta dada, i permeten valorar la importància de l’adolescència com a etapa crucial de la vida i en relació amb la mateixa evolució humana, i també de determinades condicions com ara el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).

Més temps per aprendre

La capacitat de prendre decisions encertades davant qualsevol situació augmenta a mesura que ens anem fent grans i agafem experiència. Dir això no té res d’estrany ni d’innovador. Els aprenentatges que anem fent durant la vida i les experiències que vivim són utilitzades pel cervell com a font d’informació a l’hora de prendre decisions noves. Per això, de mitjana, els adults prenem millors decisions que els adolescents, ja que hem tingut més temps per aprendre. La novetat d’aquest estudi és que explora altres motius d’aquest increment en l’eficiència de les decisions. A més, analitza les conseqüències que se’n deriven, que poden incidir en la supervivència evolutiva de la nostra espècie, la qual cosa fa que ens hàgim de replantejar la importància dels errors que es cometen durant l’adolescència o en determinats processos neurodivergents com el TDAH.

Per fer aquest treball, els investigadors van demanar a un grup de 93 voluntaris d’ambdós sexes d’entre 12 i 42 anys que duguessin a terme tres tests diferents que permeten valorar l’encert en les decisions que es prenen d'acord amb l’experiència que s’acumula en anar avançant en aquests mateixos tests. De manera molt resumida es demana als voluntaris que prenguin una sèrie de decisions partint d'unes informacions prèvies, i se’ls indica si han encertat o no la decisió. En algunes ocasions, però, la informació que se’ls dona i el feedback no és complet o és erroni, per reflectir situacions reals que ens trobem en el dia a dia.

Com era d’esperar, el nombre d’encerts va ser més gran en els adults que els adolescents, i la diferència es va mantenir i fins i tot va augmentar a mesura que avançaven dins les proves, malgrat que disposessin de la mateixa informació i feedback. Els autors del treball parlen de “soroll en les decisions” per referir-se al desacoblament que es produeix entre els aprenentatges que haurien de servir de guia per prendre decisions noves més encertades i la selecció que s’acaba fent de les accions futures, que en l’adolescència condueix a la tria d’opcions menys bones.

Explorar noves opcions

No obstant això, i és aquí on rau la importància d’aquest desacoblament durant l’adolescència, aquest comportament permet que explorin opcions noves, la qual cosa té avantatges importants de cara a la humanitat en el seu conjunt, ja que permet que la selecció natural actuï sobre aquestes formes diferents d’actuar. I, des de la perspectiva evolutiva, en un entorn dinàmic i canviant, l’exploració de nous models de resposta comporta un avantatge selectiu de supervivència pel conjunt d’individus, malgrat que impliqui respostes menys bones per a alguns d’ells.

En aquest context, també posa de manifest la importància evolutiva de les neurodivergències com a font de nous comportaments, tot i que molts no siguin, o no semblin, òptims. Per exemple, com indiquen els autors del treball, les persones amb TDHA mostren un “soroll en les decisions” més gran que les neurotípiques, la qual cosa podria implicar un avantatge selectiu pel conjunt de la població humana en èpoques en què es produeixen canvis naturals o socials molt ràpids, com està succeint en l’actualitat. En un context educatiu aquest fet implica que, a banda del respecte que mereixen totes les persones amb neurodivergències, també cal fer valdre la seva importància global en la societat, i fins i tot valorar-les com un bé comú.