Jordi Musons: “És tan important l’educació afectivosexual com les matemàtiques”
BarcelonaJordi Musons és professor de matemàtiques i dirigeix des del 2005 l’Escola Sadako, a Barcelona, un centre fundat el 1968 amb “esperit revolucionari”. Des de fa uns anys, és un dels centres referents en metodologies educatives avançades i ara Musons recull la seva experiència transformadora en el llibre 'Reinventar l'escola'.
Al llibre diu que la innovació no és sinònim de millora educativa, sinó que cal fixar-se en el perquè. Com i per què es va reinventar Sadako?
— Fa quinze anys ens vam proposar canvis substancials sense saber que també passaria a curt termini i a nivell internacional. Vam visitar escoles per Europa que ens van fer veure que hi ha models educatius que es plantegen objectius d’aprenentatge diferents i sobretot maneres d’arribar-hi diferents. Ens vam focalitzar en com arribem a aquests aprenentatges i vam fer un canvi important: apostar per un model de codocència.
De fet, assegura que la solució no és reduir les ràtios. Per què?
— Quan estem malalts volem que ens atengui un equip d’experts, i en docència això és extremadament important. Dedicaria els recursos a treballar en equips multidocents abans que a reduir les ràtios. Des del punt de vista profecentrista, les ràtios petites són còmodes, però no tinc clar que des del punt de vista social sigui una bona solució, perquè s’empobreixen les relacions socials.
Hi ha “negacionistes”, diu al llibre, que es resisteixen al canvi.
— Imagina’t que la sanitat seguís encallada amb el que feien els hospitals a l’inici del segle XX i que un grup de científics diguessin que han trobat una vacuna per al covid però el sistema sanitari digués que prefereix seguir com fins ara perquè això ha funcionat sempre. Doncs això està passant en educació: el sistema té dificultats per adaptar-se al nou context, i docents i famílies encara ens pregunten com surten els nostres alumnes. Tenim infinitat de dades objectives que diuen que el sistema actual és un fracàs! Un 20% dels alumnes fracassen amb aquest model escolar, i ningú pregunta als instituts tradicionals com surten els seus alumnes. Sabem que els pacients se’ns moren, i què fem per canviar això? Si fem el mateix ja sabem que no els curarem.
Afirma que aquests canvis no són possibles si no es flexibilitza la legislació. No tenen prou autonomia?
— Venim d’un sistema educatiu molt rígid i controlador. Aquesta falta d’autonomia impedeix l’empoderament dels equips directius. Totes les escoles amb projectes educatius avançats han hagut de trencar alguna norma. I crec també que a vegades ens hem emparat en el fet que el sistema no ho permetia per no atrevir-nos a modificar els nostres projectes educatius. No crec que el sistema provoqui els canvis, però tampoc m’atreviria a dir que el problema és en el sistema.
Quines normes ha trencat Sadako?
— Hem portat normes fins al límit. Per exemple, l’avaluació. Haver de posar una nota numèrica ens obliga a treballar d’una determinada manera que trenca amb l’avaluació formativa que fem aquí. Això ho han fet moltes escoles, perquè el que està passant no és una dèria de vint centres. El món coincideix que els propòsits de l’educació han canviat!
Com canviaria el currículum?
— L’actual és extens i poc adequat a les necessitats reals. Nosaltres hem hagut de justificar-nos i explicar que és tan important tenir una bona educació afectivosexual com saber matemàtiques. M’agradaria que fos com el dels finlandesos, amb orientacions pedagògiques bàsiques perquè cada escola elabori el seu projecte. Em preocupa molt la confusió de currículum amb llibre de text.
Quina és la peça que ho canvia tot?
— El lideratge institucional. Necessitem organitzacions, persones, governs que inspirin sobre per què cal una nova educació i com s’ha d’aplicar, perquè si no remem a contracorrent i el risc de tornar enrere és molt gran.
Què recomana a les escoles que volen fer processos de canvi?
— Hi ha molta pressa per innovar. Hi ha escoles que en tres anys han canviat aspectes que nosaltres hem trigat divuit anys a canviar. La sensació que no canviar res és dolent té molts riscos, perquè canvies la metodologia sense canviar els propòsits ni la mentalitat docent.