¿És possible desfer-se del desordre?
Hi ha un vincle entre l'acumulació d'andròmines i la salut mental. Us donem alguns consells útils per mantenir la casa en ordre
Una càmera ressegueix tota l'habitació de la youtuber Abegael Milot. El terra gairebé ni es veu i no és perquè faci mal dia sinó que tot està cobert per una muntanya de roba. Hi ha quatre cistelles grans de plàstic apilades, unes plenes de roba i altres d'aparells electrònics. L'escriptori i la tauleta de nit sumen vuit tasses de cafè brutes, a més de dues ampolles d'aigua mig buides i una de tequila amb un cactus a dins. “Avui netejarem la meva habitació de la depressió –diu aquesta estrella de les xarxes socials mentre mira cap a l'habitació–. Em temo que l'única manera d'obligar-me a netejar aquest espai és publicar-lo a internet”.
El concepte habitació de la depressió (en anglès, depression room) és relativament nou i s'ha fet famós gràcies als molts vídeos que s'han anat publicant a TikTok i YouTube i que acumulen centenars de milions de visites. Fa temps que els experts reconeixen la relació entre el desordre i la salut mental.
El desordre que pot acumular-se quan les persones travessen una crisi no és ni un tipus d'acumulació compulsiva ni el resultat d'un mal moment. "El culpable és el cansament extrem", afirma N. Brad Schmidt, professor de recerca en psicologia de la Universitat Estatal de Florida. "Sovint estem tan esgotats físicament i mentalment que no ens sentim amb prou energia per cuidar de nosaltres mateixos i el nostre entorn”, assenyala l'especialista. Una casa desendreçada també pot donar lloc a sentiments d'aclaparament, estrès i vergonya, i ens fa sentir pitjor del que ja estem. I encara que ordenar no curarà una depressió sí que pot millorar el nostre estat d'ànim. Si us sembla impossible mantenir els vostres espais endreçats, us donem uns quants consells per netejar estratègicament i així optimitzar l'energia i l'espai.
Concentra't en la funció, no en l'estètica
A K.C. Davis, terapeuta i autora del llibre How to keep house while drowning, el problema del desordre se li va disparar quan va néixer el seu segon fill, a principis del 2020. “Sempre he estat una persona desendreçada, però funcional a la vegada”. De cop i volta, amb l'arribada d'un altre bebè, la depressió postpart i una pandèmia, Davis es va adonar que, com que no tenia cap mètode d'organització, estava amb l'aigua al coll. Mentre s'esforçava per endreçar casa seva, va començar a publicar vídeos dels seus progressos a TikTok, on ara té 1,5 milions de seguidors. Decebuda amb l'autoajuda, va optar per abordar-ho d'una manera més amable i pragmàtica. Els seus mètodes són realistes i se centren en tenir un espai habitable, però no impecable.
Una de les seves estratègies més populars consisteix en el mètode l'ordre de les cinc coses, la idea que només hi ha cinc tipus de coses en qualsevol habitació: escombraries, plats, roba bruta, coses amb un lloc específic i coses sense lloc específic. Si ens concentrem només en una categoria evitem sentir-nos aclaparats per la sensació que hi ha cent articles diferents per endreçar. Davis aposta per les “tasques de tancament”: sovint no té energia per netejar la cuina abans d'anar a dormir, així que hi fa només unes petites tasques molt concretes que preparen per a la feina i l'èxit del matí. S'assegura tenir suficients plats nets i espai a la zona dels fogons per poder preparar l'esmorzar; buida les escombraries i escombra les molles. “El que sembla una feina grandiosa i interminable, en realitat són només 20 minuts al dia”, explica. Si no tens energia per netejar tots els plats, fes-ho amb els que es necessiten per al proper àpat. Si gestionar la roba és una tasca que requereix molts passos, no cal que la pleguis, les arrugues no li han fet mai mal a ningú.
Fes que casa teva funcioni millor per a tu
Les persones neurodivergents, amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), autisme o altres trastorns de les funcions executives, també solen batallar contra l'excés de desordre. Gairebé tothom té un o dos calaixos d'objectes aleatoris a casa, però aquestes piles de desordre tendeixen a ser més omnipresents en la vida de les persones amb dificultats amb les funcions executives. Lenore Brooks és una dissenyadora d'interiors especialitzada en treballar amb persones neurodivergents. Quan la seva germana, que pateix TDAH, va viure amb ella durant un breu període, Brooks va descobrir que hi havia molts recursos per ajudar els nens amb TDAH o autisme a mantenir-se organitzats, però pràcticament no hi havia res dirigit als adults. Bona part de la seva feina gira al voltant d'ajudar els seus clients a batallar amb un desordre que sembla interminable; tenen la sensació d'estar netejant constantment, però el desordre no se'n va. Segons Brooks, el primer pas és parar atenció als objectes que ordenem amb freqüència i, tot seguit, buscar-los un lloc millor. “Als meus clients els parlo molt de sistemes”, descriu l'especialista: "És important esbrinar per què les coses són aquí i per què el desordre s'hi acumula, i després canviar el disseny o l'organització que la gent està utilitzant a casa seva”. Aquests canvis poden ser senzills, com per exemple pensar un espai per guardar els bolígrafs a l'habitació on realment els fem servir i no en llocs del tot insospitats.
No deixis que comenci el problema
Una vegada que l'espai estigui net i relativament endreçat, cal que intentem dedicar uns minuts al dia a mantenir-lo així i no tornar al moment anterior. Davis recomana programar un temporitzador de 5 o 10 minuts i fer tot el que puguem durant aquest temps. “Em dic a mi mateixa: «No haig d'acabar aquesta tasca, però m'aixecaré vuit minuts i fer-la»”, explica l'experta. Els resultats poden arribar a ser inesperats: “Em sorprenc molt del que aconsegueixo fer”, diu. I finalment cal recordar que val més no obsessionar-se amb l'ordre, que és normal tenir una mica de desordre a casa. El comandament de la televisió, les ulleres o uns sobres amb factures amuntegats al rebedor són "senyals de vida a casa teva”, conclou Lenore Brooks.