Enric Subirats: “És imprescindible la bona coordinació entre el rescatador i el professional sanitari”

PalmaEnric Subirats és director emèrit de la Càtedra de Medicina de Muntanya i del Medi Natural i Simulació Clínica de la Universitat de Girona, metge i guia de muntanya.

Per què és important que hi hagi evidència científica sobre la medicina de muntanya?

— L’evidència científica millora la presa de decisions, redueix la incertesa, augmenta la seguretat del pacient, optimitza els recursos sanitaris i promou l’avenç mèdic. Els projectes de recerca del nostre equip han permès conèixer millor la patologia del medi natural, les dificultats del rescat, estandarditzar molts procediments en el maneig dels pacients i fer les formacions més reglades en l’àmbit internacional.

La medicina de muntanya, a part de beneficiar l’activitat de muntanya en si, pot repercutir en altres camps?

— Sí. Per exemple, alguns dels coneixements sobre la fisiologia en situacions extremes s’han aplicat a la medicina de pacients crítics, com la insuficiència cardíaca i respiratòria, el xoc i els traumatismes greus. Respecte a altres camps, alguns estudis s’han aplicat a l’entrenament d’esportistes de rendiment alt i a tecnologies com la telemedicina, entre d’altres.

Si passam a parlar de rescats, quina evolució hi ha hagut en els procediments des dels vostres inicis?

— L’evolució ha estat molt similar a gairebé tots els països. Primer, els mateixos muntanyencs s’organitzaven voluntàriament per fer el rescat, després es va professionalitzar, més tard van venir els helicòpters, amb el temps s’hi va incorporar una grua, fet que va representar una millora en seguretat tan gran que avui es fa difícil imaginar un grup de rescat sense helicòpter amb grua, i finalment s’hi van incloure els professionals sanitaris. Per tant, el sistema modern seria disposar d’un helicòpter amb grua i amb tripulació formada per un pilot, un operador de vol que pot ser segon pilot, rescatadors responsables de la seguretat i professionals sanitaris per a l’atenció a l’accidentat. I això no ho tenim sempre ni a totes les zones de muntanya.

Significa que hi ha demandes per part del sector?

— En estar descentralitzades les competències, la normativa varia a cada comunitat autònoma. A Catalunya el departament d’Interior i Seguretat Pública ho assigna a Bombers. A d’altres comunitats ho fa el GREIM, Protecció Civil o Bombers. No hi ha homogeneïtat. Per això és tan imprescindible la bona coordinació entre el rescatador i el professional sanitari.

A les Balears, per exemple, es treballa per la sanitarització dels grups de rescat. Per què és important?

— Fer arribar l’assistència sanitària fins a l’accidentat disminueix la mortalitat, les seqüeles i el dolor, amb la consegüent disminució de la despesa sanitària i social. Potser per això dona tranquil·litat.