Impulsa adverteix: sense mobilitat a curt termini l'economia balear entrarà en col·lapse

PalmaLa Fundació Impulsa ha advertit que, si no es lleven en un termini curt de temps algunes restriccions a la mobilitat i a l'activitat de l'actual confinament per la crisi sanitària del coronavirus, l'economia balear pot entrar en col·lapse. Segons un informe que ha elaborat la fundació, el PIB balear ja ha perdut un 2% del seu balanç anual durant les quatre primeres setmanes de l'estat d'alarma (612,4 milions d'euros). En cas de mantenir-se la situació actual durant molt de temps, els efectes podrien ser catastròfics.

Impulsa planteja quatre hipòtesis que relacionen les mesures per pal·liar la crisi sanitària i les seves conseqüències sobre l'economia. En la pitjor de totes, si les restriccions sobre la mobilitat i l'activitat de les empreses es mantenen durant un any o un any i mig, l'economia illenca entraria en col·lapse l'any 2020 i en depressió l'any 2021. Es perdria un terç del PIB i 300.000 treballadors quedarien a l'atur. La cosa no milloraria en el cas d'una reducció gradual de les restriccions, amb la mobilitat exterior i les grans aglomeracions prohibides. En aquest cas, l'informe també apunta a un col·lapse i depressió inevitables, amb la pèrdua d'una quarta part del PIB i 250.000 aturats.

Les altres dues hipòtesis són les que presenten una perspectiva econòmica que permetria deixar de parlar de col·lapse. En cas que es limitàs la mobilitat només de les persones infectades, mesura que implicaria que es fessin tests massius, l'any 2020 seria de xoc econòmic i el 2021 es parlaria de recessió. Es perdria entre una sisena i una novena part del PIB i l'augment d'aturats seria de 75.000 treballadors en el millor dels casos.

El quart escenari és el que Impulsa considera més desitjable. En aquest cas, les restriccions s'aplicarien per zones. Una vegada que es determinassin àrees segures, es permetria la mobilitat interna i s'anirien connectant entre si a mesura que n'hi hagués més. En aquest escenari, la recessió del 2021 s'afrontaria amb una pèrdua de 50.000 llocs de treball i d'una devuitena part del PIB. "Cada vegada que una nova zona fos segura, se sumaria a una altra, fins que fos segura tota l'illa. En aquest cas, ja es podria obrir l'aeroport", explica el director de la Fundació Impulsa, Toni Riera, qui considera que aquest escenari "es podria implementar en tres mesos". "D'aquesta manera, no estaríem 12 mesos amb l'economia en coma. El 2021 serà de recessió, però ja estaríem en un procés d'entrada en la normalitat", afegeix.

Malgrat això, Riera apunta que l'escenari més probable és el segon, el d'una reducció gradual de les restriccions. "Encara que les restriccions s'aixequin de manera gradual, com ha passat ara amb les activitats no essencials, les persones continuaran amb restriccions més o manco elevades, i a més, hi ha una possibilitat elevada de rebot de la malaltia", comenta. Aquesta hipòtesi és "l'escenari que preveuen algunes institucions i que el London College considera més possible", però "no és desitjable des d'un punt de vista econòmic ni sanitari".