Els incendis forestals ja han cremat més territori aquest 2023 que durant tot l'any passat

PalmaEn aquests primers quatre mesos del 2023 ja s'han cremat més hectàrees (ha) forestals que durant tot el 2022. De fet, durant l'any passat es varen generar 80 incendis que varen cremar 11,3 ha, mentre que enguany ja s'han cremat 16,7 ha corresponents a 38 incendis, segons les xifres del Servei de Gestió Forestal. La majoria (29) han estat a Mallorca, mentre que la resta, a Eivissa (7) i Formentera (2). Per contra, a Menorca encara no se n'ha generat cap.

Cal tenir en compte que el 2022 va ser un "any excepcionalment bo", segons ha explicat el cap del Servei de Gestió Forestal, Joan Santana. Va ser el millor any en termes d'incendis forestals d'ençà que es tenen registres i "serà molt complicat tornar a tenir un any igual", ha assegurat. Per tant, tot i que és cert que aquest 2023 ha estat pitjor que l'any antenrior, s'ha de dir que s'ha cremat menys territori que la mitjana històrica corresponent al mateix període.

Els efectes de la borrasca Juliette augmenten el risc d'incendi

Són tres els factors que enguany marquen la campanya de risc d'incendis: la manca de pluges, les altes temperatures i els efectes del temporal Juliette. Les dues primeres situacions comencen a ser habituals a les Balears i han fet canviar el comportament dels incendis: "Ja fa devers set anys que veim que són més virulents i que tenen comportaments que no són propis de l'abril, sinó del juny o el juliol", ha explicat Santana. El fet és que, mentre que abans hi havia onades de calor puntuals, "ara estam immersos en un estat de calor permanent i és quasi un miracle que no es produeixin més incendis", ha puntualitzat.

Pel que fa als efectes de Juliette, la borrasca del passat març deixà als boscos de Mallorca milers de tones d'arbres caiguts que comprometen l'estat de les faixes contraincendis i alhora augmenten la quantitat de combustible. "Les estructures de defensa s'han tornat a carregar de cop i això no ens garanteix que estiguin plenament operatives a l'estiu. En cas d’un possible incendi forestal, sobretot a la serra de Tramuntana, però també al Llevant, podríem tenir una situació compromesa", ha assegurat el tècnic.

La pressió humana

No només la meteorologia influeix el risc d'incendi, sinó també la pressió humana que s'exerceix en el territori i cal tenir en compte que a les Illes, durant la temporada de més perill de foc, la població es dobla. "La petjada humana fa que el territori sigui més vulnerable i està clar que la natura està per gaudir-ne, però fer-hi activitats augmenta la probabilitat d'incendi i sobretot, complica la seva extinció perquè a aquesta tasca s'hi ha d'afegir la de protegir els participants", ha explicat Santana.

La campanya de risc d'incendis s'avança pel canvi climàtic

Davant aquesta situació, des del Govern s'han plantejat, amb vista a l'any que ve, avançar el dispositiu especial de la campanya de risc d'incendis forestals, encara que reconeixen que "és molt complicat perquè hi ha molta normativa vinculada al tema de poder fer foc". Pel que fa a la campanya d'enguany, ja ha arrancat uns dies abans, "davant les condicions extremes de calor que s'esperen i la quantitat de gent que estarà per la natura".

Comença oficialment dia 1 de maig, però per a aquest cap de setmana ja s’ha avançat parcialment la incorporació del personal, concretament la d’una brigada helitransportada a Mallorca i la d’una brigada terrestre a Eivissa. S’ha avançat, a més, quinze dies la incorporació d’un avió amfibi a Eivissa. "Ens estam intentant adaptar a aquesta nova situació", ha assegurat Santana, davant les mesures que s'han pres per a aquest cap de setmana.

Així, a partir d’aquest proper dilluns i fins al 15 d'octubre no es pot fer foc en terreny forestal ni a menys de 50 metres. Per fer foc a la franja que va dels 50 als 500 metres de terreny forestal cal sol·licitar una autorització administrativa.