Incert panorama alimentari
Mateu Morro analitza el panorama agrari i rural que ens espera
Un trasbals inesperat
El preu dels aliments a l’estat espanyol ha pujat un 13,5% en un any
A partir de la pandèmia hem entrat en un greu trasbals del mercat alimentari mundial. Als efectes de la crisi sanitària, s’hi han afegit els de la guerra, ja que tant Rússia com Ucraïna tenen un pes important en el mercat alimentari. Abans els preus de les matèries primeres ja havien arribat a un màxim històric, a causa de la interrupció de la cadena de subministrament i als preus dels factors de producció (adobs, alimentació animal, fitosanitaris, energia i carburants...). Les matèries primeres agrícoles han arribat a un preu màxim al març, per baixar un poc al juny i juliol, amb el desbloqueig dels ports de la mar Negra. Amb aquest batibull, el preu dels aliments a l’estat espanyol ha pujat un 13,5% en un any. Des de principi de 2021 fins al juny del 2022 l’oli ha pujat un 56%; els cereals, un 17%; els lactis, un 16%, i la carn, un 10%.
Panorama desolador
El 2021 hi hagué 828 milions de persones en el món que patiren fam crònica
Si ho miram en una perspectiva global, el panorama és desolador. Segons la FAO l’any 2021 hi va haver 828 milions de persones en el món que patiren fam crònica, 46 milions més que el 2020 i 150 milions més que el 2019, abans de la pandèmia. Uns 2.300 milions de persones patien inseguretat alimentària moderada o greu el 2021. Un desastre humanitari que tira per terra les pitjors previsions. I les dades són anteriors a la guerra a Ucraïna, que ha empitjorat les coses. La situació alimentària és greu als països de baixos ingressos que depenen de les importacions, perquè el cost de les importacions d’aliments als 62 estats més vulnerables ha pujat 24.600 milions de dòlars i afecta 1.790 milions de persones. Però la doctrina predominant a Occident insisteix a augmentar la despesa en armes i desregular els mercats d’aliments.
Agricultors més pobres
A la vegada, disposam de més pocs aliments i més cars
Els preus en el mercat minorista són elevats i els costos de producció encara ho són més. Els agricultors tenen difícil compensar els majors costos amb el preu que cobren pels aliments que produeixen. Els preus pugen, però la part d’aquesta puja que arriba al productor és ínfima. Per això els ingressos dels pagesos, que ja eren baixos, minven més encara. Per aturar les pèrdues no tenen més remei que abaixar la producció. La situació que en resulta suposa una doble càrrega per al sistema alimentari mundial: per una banda, els agricultors són més pobres i, a la vegada, disposam de més pocs aliments i més cars. Les corporacions que controlen els mercats mundials s’estan fent d’or, però els pagesos i la població més vulnerable ho està passant malament.
Una cadena alimentària injusta
En la tessitura del “campi qui pugui” sempre guanya el més fort
En el marc de la Unió Europea hi ha una política agrària (la PAC) que juga un cert paper equilibrador, però que des de fa anys s’ha desproveït, en aplicació de la doctrina ultraliberal que regeix la UE, d’eines d’intervenció en els mercats alimentaris. Els mercats, d’acord amb aquestes creences, es regulen tots sols, encara que això impliqui abocar mitja humanitat a la inseguretat alimentària i provoqui la destrucció de milers d’explotacions pageses. Perquè en la tessitura del “campi qui pugui” sempre guanya el més fort. Certament, a l’estat espanyol, hi ha en vigor una Llei de la cadena alimentària, modificada el 2020, que estableix que els preus dels aliments fixats en els contractes s’han de basar en els costos de producció, però aquest criteri no es compleix en una gran part dels contractes.
Cap on anam?
Les tensions polítiques i militars no permeten ser gaire optimistes
És difícil preveure com evolucionarà un panorama tan inestable. L’estiu, marcat per la bona campanya turística, pot donar pas a una tardor no tan alegre, que en l’aspecte alimentari, tant global com local, pot agreujar les situacions esmentades. Les tensions polítiques i militars no permeten ser gaire optimistes. La Unió Europea es veurà empesa des de molts de fronts, amb un greu problema energètic, i si es vol forçar l’agricultura europea a competir en el mercat desregulat mentre s’incrementen fora mesura els costos, hi haurà un nou èxode agrari. Els pocs pagesos que queden se n’aniran. Les respostes s’hauran de cercar a fer possible un nou model alimentari que respongui a les necessitats de la població i que sigui sostingut per les polítiques públiques. La nova PAC hauria d’anar en aquesta direcció.