La incertesa plana sobre els veïns de l'edifici calcinat de València
Tres mesos després de l'incendi, que va deixar 10 víctimes mortals, encara no se sap si es podrà reconstruir l'estructura
ValènciaProvisionalitat i neguit. Aquestes dues paraules són les que més bé defineixen el dia a dia dels antics residents de l'edifici del barri de Campanar de València que el 22 de febrer van contemplar atònits com en menys d'una hora les flames devoraven el seu immoble, de 139 pisos. El balanç va ser de deu persones mortes i quinze de ferides. Tres mesos després de l'incendi, encara queden moltes preguntes per respondre. La principal: si els veïns podran tornar a ocupar els seus pisos. Qui ho haurà de contestar són els peritatges que han fet l'Ajuntament, les companyies asseguradores i un despatx contractat pels propietaris. Si tot va bé, la incògnita es pot resoldre en les pròximes setmanes.
El desig dels propietaris afectats, que han constituït l'associació Aproicam, és que l'immoble es rehabiliti. "Som optimistes", subratlla Enrique Salvador, vicepresident de la plataforma. "No preveiem cap altre escenari", insisteix. Primer caldrà comprovar que l'estructura no estigui massa danyada i que el cost de refer-la no sigui massa elevat. L'assegurança, en aquest cas, s'ha de fer càrrec de la reconstrucció sempre que el preu no superi el 50% dels 26,5 milions d'euros de la pòlissa. Tot i aquesta xifra, des d'Aproicam apunten que el límit "no està clar" i defensen que caldria sumar-hi les cobertures de les assegurances de cada veí. "S'haurà de veure", remarquen.
L'espera dels veïns
¿I, mentrestant, on viuran els propietaris i inquilins? En aquests moments hi ha 80 famílies allotjades en un edifici cedit per l'Ajuntament de València i un altre grup que, amb una ajuda de la Generalitat d'un màxim de 1.500 euros, han llogat pisos. En el seu moment, la conselleria també va concedir als afectats pel foc entre 6.000 i 10.000 euros per a la compra de productes de primera necessitat i els va eximir d'alguns impostos i taxes.
Tot i que, a priori, les ajudes podrien semblar elevades, els residents lamenten els retards en els pagaments. Així ho certifica Àlex Chiva, un dels veïns afectats, que ha optat per llogar un pis i que destaca que dels tres mesos —març, abril i maig— fins ara només n'ha cobrat un de l'administració. Les queixes més importants van dirigides, però, al govern espanyol, a qui retreuen la restricció de les ajudes per zona catastròfica, destinades només als afectats amb ingressos per sota dels 1.200 euros mensuals. "Només dues famílies se n'han pogut beneficiar", alerta Salvador.
Disputes entre propietaris i inquilins
La situació de les víctimes de l'incendi es podria agreujar a l'agost, quan acaba la moratòria dels bancs per al pagament de les hipoteques. A partir d'aleshores, els propietaris hauran de tornar a abonar els préstecs pels habitatges calcinats mentre continuen pagant el lloguer dels pisos on viuen de manera provisional. Per això confien que totes les ajudes es prorroguin. "Està previst que s'ampliïn sis mesos, però si hem d'esperar dos anys o més perquè l'edifici es reconstrueixi caldria trobar una solució per a tot aquest període", emfatitza el portaveu d'Aproicam. "Aquesta situació ens genera incertesa i inquietud", explica Salvador, que subratlla que "la preocupació" entre els afectats és "molt gran".
El clima de solidaritat generat envers els residents s'ha vist enterbolit en les últimes setmanes per les discrepàncies entre els propietaris i els inquilins. Aquests últims, que han vist com els seus contractes s'han cancel·lat arran del sinistre, han creat una altra associació, Ardic, i reclamen part dels 100.000 euros recaptats durant una campanya de micromecenatge per ajudar les persones afectades. Des d'Aproicam —la plataforma de propietaris— defensen que des d'un inici es va explicar que l'objectiu era "la represa de la vida al barri, i això implicava reconstruir els habitatges".
Via judicial aturada
Tampoc sembla fàcil l'entesa en la via judicial, després que un jutjat de València arxivés la investigació perquè va considerar que l'origen del foc va ser fortuït. Aproicam i els familiars d'algunes de les víctimes mortals han fet un recurs en contra de la decisió. I, pel que fa a la prevenció, encara hi ha hagut menys avenços. Al febrer, l'Ajuntament de València va anunciar l'elaboració d'un cens d'edificis amb façanes similars a la de l'immoble cremat, però encara no se n'ha sabut res. Mentrestant, algunes comunitats de propietaris ja busquen solucions. És el cas de la coneguda com a Torre de França, la segona més alta de la ciutat. Els arquitectes de l'edifici han recomanat canviar les plaques de la façana, de la marca Alucobond i amb cor de polietilè, el material plàstic que es creu que podria haver alimentat el foc en l'incendi de Campanar. Temen que la catàstrofe es repeteixi.