L'informe forense d'Aurora Picornell confirma que la seva mort va ser violenta: tres trets al cap i cops per tot el cos

PalmaL'informe forense de les restes mortals de les Roges del Molinar, que van ser trobades a la fossa de Son Coletes a Manacor, i entre elles s'inclou Aurora Picornell, ha estat incorporat a la causa judicial contra el president del Parlament, Gabriel Le Senne, que està investigat per delicte d'odi per esquinçar una foto seva durant una sessió del Ple del Parlament. Les conclusions de l'informe revelen que la mort de Picornell va ser violenta i presenta tres lesions per tret al cap i diferents lesions arreu del cos per cops.

L'Associació Memòria de Mallorca ha presentat aquest document a la causa contra Le Senne que confirma la mort violenta de Picornell, símbol de la repressió franquista a Mallorca.

L'informe estava en poder del Govern i del Jutjat de Manacor i es va elaborar quan es van trobar les restes de Picornell al cementiri de Son Coletes –sempre que es troben restes de víctimes s'interposen denúncies acompanyades dels corresponents informes forenses– i ha passat al jutjat d'instrucció número 1 de Palma que ara instrueix la causa contra el president de la Cambra balear.

L'informe recull que Picornell va rebre tres trets al cap, concretament, a la cara, la templa i l'occipital, cosa que indica que va poder ser rematada. Els autors de l'informe assenyalen que el cos presentava fractures als braços i les cames, prova d'una gran violència exercida abans de l'execució. Des de Memòria de Mallorca han justificat l'aportació d'aquesta prova en el tràmit habilitat pel jutge instructor a aquest efecte, en el fet que després de la declaració la setmana passada de Gabriel Le Senne als jutjats de via Alemanya, el lletrat del president de la Cambra, a parer seu, tractés de desacreditar la condició de víctima de Picornell fent referència a la seva vida privada. "S'està posant en dubte que Aurora Picornell fos una víctima", han lamentat.

Queixa al jutjat

Des de Memòria de Mallorca han expressat el seu malestar i el dels familiars de les víctimes per com s’ha filtrat la informació a la premsa local. Són conscients que es tracta d’un informe ja públic i no estan en contra que es publiqui la informació que conté, però han presentat un escrit de queixa al jutjat perquè entenen que no és permissible que es filtri una prova aportada a un procés judicial, en fase d’instrucció, de documentació molt sensible.

Le Senne expressa "tranquil·litat"

Preguntat per la qüestió durant la roda de premsa després de la reunió de la conferència de presidents de parlaments autonòmics (Coprepa), Le Senne ha expressat "tranquil·litat i normalitat" davant la incorporació d'aquesta prova al sumari, tot i que ha preferit no aprofundir en més valoracions sobre la qüestió i centrar-se en la Coprepa.

El nou president de la Coprepa, el president de l'Assemblea de Madrid, Enrique Ossorio, també ha evitat referir-se a aquest assumpte i a l'incident amb les fotos d'Aurora Picornell. A més, ha assegurat que desconeixia la polèmica.

Els fets al Parlament

El 18 de juny d'enguany, quan el Parlament debatia si iniciava el procés per derogar la Llei de memòria democràtica, una proposta del seu partit, Le Senne va arrencar de l'ordinador portàtil de la vicepresidenta segona de la institució, la socialista Mercedes Garrido, una fotografia d'Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pascual, afusellades la Nit de Reis del 1937.

L'associació Memòria de Mallorca i els descendents d'aquestes tres activistes republicanes, juntament amb les també assassinades Catalina Flaquer –mare de les germanes Pascual– i Belarmina González, van denunciar el president del Parlament per entendre que en trencar i llançar a terra els retrats de les víctimes del franquisme va cometre un delicte d'odi. A aquesta denúncia, tramitada pel Jutjat d'Instrucció 1 de Palma, s'hi van sumar altres organitzacions civils i polítiques com el Partit Comunista, del qual va ser una destacada militant Aurora Picornell, convertida en símbol de la repressió falangista a Mallorca i de la restauració de la memòria democràtica després que les seves restes van ser trobades el 2021 en una campanya d'exhumacions al cementiri de Son Coletes de Manacor.