"Cap sanitari de fora rebutja venir a les Balears per la qüestió lingüística"

PalmaSegons la presidenta de la Societat Balear i Medicina Comunitària, Lucía Gorreto (Palma, 1972), "la qüestió lingúística no és allò que explica la manca de professions sanitaris a les Illes Balears". "Amb independència dels orígens i al marge del debat polític, els metges volem aprendre català", assegura la representant dels metges de família arran de la polèmica suscitada per l'exempció del requisit del català en el darrer procés d'estabilització de metges i infermeres.

Hores abans que aquest dimecres es reunesqui el Consell Social de la Llengua Catalana, convocat de manera extraordinària per la presidenta del Govern, Francina Armengol, aquesta sanitària assegura que "la qüestió lingüística no suposa cap problema per als professionals, la gran majoria tenen uns coneixements lingüístics que garanteixen l'atenció dels usuaris". "Aquesta polèmica ens fa mal a nosaltres com a col·lectiu de metges. És un debat innecessari que fa que gent de fora no vulgui venir a les Illes per fer-hi feina", assegura Gorreto.

Per la responsable de la Societat Balear de Medicina Comunitària, "hi ha interès entre els metges i infermers per inscriure's als cursos de català que s'organitzen periòdicament a l'EBAP (Escola Balear de l'Administració Pública) o a aquells que el Govern ofereix als mateixos hospitals". "Si es tracta de professionals venguts de fora, la intenció també és aprendre'n. He estat companya de treball de molts de professionals amb aquestes característiques. Ara mateix faig feina amb una metgessa de Madrid al centre de salut del Coll d'en Rabassa. Tot i que fa molt poc que ha arribat, ja té un comprensió bastant elevada de les converses en català, i fins i tot hi amolla qualque paraula. És habitual que els professionals sanitaris ens treguem els nivells B1 o B2", comenta la representant dels metges de família. Pel que fa a professionals originaris d'altres països, Gorreto assegura que es tracta de "sanitaris conscienciats a assumir grans canvis en les seves vides per motius labotals, i que aprendre un nou idioma és un més d'aquests canvis".

"En el meu cas personal, jo vaig estar escolaritzada a les Illes en un moment que la immersió lingüística començava. Vaig estudiar la carrera a Saragossa, i quan vaig tornar, em vaig treure el nivell C1 perquè m'interessava tenir-lo", comenta Gorreto, qui assegura que la presència del català a la sanitat de les Balears va més enllà de la relació entre els professionals i els usuaris. "La comunicació amb el pacient és tan important a l'atenció primària com amb els metges especialistes. Allà on el català no és present és al programari intern o la plataforma digital que els sanitaris utilitzam per gestionar les històries clíniques de cada pacient. Fa vint anys que faig feina a la sanitat pública de les Balears, i sempre he vist que l'e-SIAP (Sistema d'Informació d'Atenció Primària), que és la plataforma en qüestió, utilitza exclusivament el castellà. També és cert, però, que al marge que aquesta eina estigui configurada en castellà, cada professional pot aficar-hi els textos relacionats amb un pacient determinat amb l'idioma que vulgui", afegeix la metgessa.