Els indicadors de saturació continuen en escalada lliure

PalmaTot i que aquesta temporada no serà de rècord per a les Illes Balears a causa de la recuperació d’algunes destinacions competidores com Turquia, Tunísia i Egipte, la saturació als mesos d’estiu és aquí per quedar-hi. Mirem on mirem trobam indicadors que ens constaten que estam en una situació difícilment sostenible, amb creixements que desborden totes les previsions que es podien fer dècades enrere.

Aquest cap de setmana passaran pels aeroports de les Balears prop de 800.000 passatgers, amb més de 5.000 moviments d’aeronaus. Això implica que en alguns moments del dia aterra o s’enlaire un avió per minut a Son Sant Joan. L’aeroport rep els caps de setmana d’estiu una mica més de mig milió de passatgers. Aquest dissabte, per exemple, es mouen 1.076 avions amb 184.000 viatgers. A les altres illes, l’activitat és també molt alta tenint en compte la seva dimensió. Així, Eivissa rep 158.000 passatgers entre divendres i diumenge. Dissabte registra 412 moviments i 58.771 usuaris.

Aquesta dimensió, fins a arribar a 16 milions de turistes, no és qüestió d’un dia ni s’ha provocat de manera inesperada. Tot i les veus d’alarma que s’han aixecat durant diferents moments de l’evolució turística de les Illes, el creixement durant el darrer mig segle ha estat constant.

Aeroports

L’aeroport de Palma rebia durant el boom turístic dels anys 70 prop de set milions d’usuaris. L’any 1990 ja havíem arribat als 11,4 milions. Ja s’aixecaven veus de protesta contra el creixement desmesurat, però sembla que encara hi havia molt de lloc per créixer, ja que el 2000 tinguérem 19,4 milions i el 2010 uns 22,7 milions. L’any passat la xifra va ser de 27,9 milions i enguany estarà als voltants dels 29 milions.

A Eivissa, es va passar dels dos milions de 1980 als 2,4 de 1990 i als 4,4 de l’any 2000. El 2010 ja eren cinc milions i semblava que es tocava sostre, però l’any passat passaren per l’aeroport 7,9 milions de persones. A Menorca, el 1980 es va tancar amb 800.000 passatgers i el 1990 amb 1,5 milions. Deu anys després es va arribar als 2,7 milions i es va baixar fins als 2,5 milions, però es va remuntar i l’any passat hi va haver 3,4 milions d’usuaris.

L’evolució de les tres illes ha estat molt similar, amb un creixement dels 400% entre el 1980 i el 2017, passant dels 9,8 milions del 1980 als 39,2 milions de l’any passat.

Places turístiques

L’evolució de les places turístiques també ha estat important. Així, de les 228.000 places a totes les Illes el 1980, es va arribar a les 410.000 de l’any 2000. El 2017 es varen comptabilitzar 435.000 places hoteleres, però s’han d’afegir les 91.259 places d’habitatges turístics que hi ha registrades a Mallorca aquest estiu. Si hi sumam les 25.000 de Menorca i les 40.000 d’Eivissa i Formentera, ens situam per damunt de les 500.000. Cal recordar que el Consell de Mallorca ha fixat en 430.000 el sostre de places per Mallorca aquesta mateixa setmana.

“Un dels problemes de les Balears -explica el professor de la UIB Iván Murray- és que qualsevol habitatge és susceptible de convertir-se en una unitat de producció turística, fet que dona lloc a l’especulació i a un creixement descontrolat de les places”.

Així, el sostre de 623.000 places que ha fixat l’actual Govern ja s’ha superat, segons els ecologistes, si tenim en compte les que estan planificades i les que permetrà la zonificació turística.

Pressió humana

Tot això es reflecteix en la pressió humana sobre el territori, que el mes d’agost se situa al seu índex màxim. Així, l’any passat es va arribar a una mitjana de 2.011.648, xifra que suposa més del doble de la població resident. Això vol dir que en els darrers 20 anys, aquest indicador s’ha incrementat amb quasi 600.000 persones, ja que el 1997 la pressió sobre el territori el mes d’agost era d’1.423.380 persones.

Un dels problemes és que la darrera onada de creixement ha provocat que la sensació de saturació hagi deixat de ser territori de Palma o de les zones turístiques més visitades. Les zones rurals comencen a patir aquesta situació arran de la popularització dels allotjaments, siguin habitatges vacacionals o petits hotels, als pobles d’interior.

Per exemple, una enquesta realitzada per Gadeso destaca que un 82% dels residents considera que l’illa pateix saturació i un 74% pensa que es produeix un consum abusiu de recursos, com aigua o energia. Segons l’estudi, són majoria els que creuen que hi ha congestió a les carreteres principals (79%), a les secundàries (73%) i a les platges i els seus accessos (76%).

De fet, la zonificació que el Consell de Mallorca està a punt d’aprovar reconeix que ja hi ha 31 zones d’interior saturades, en les quals no es permetran noves llicències vacacionals. Els criteris per definir aquestes àrea han estat la relació entre el nombre d’habitatges vacacionals i residencials, l’impacte d’aquest sector turístic sobre la identitat del nucli i l’accés a l’habitatge, com també sobre els recursos naturals i infraestructures. D’aquesta manera, han entrat dins d’aquesta categoria nuclis com l’Esgleieta, Deià, Banyalbufar, Estellencs, Valldemossa, Randa, Ariany, Orient, Ullaró, Fornalutx, Marratxinet, Sóller, Ruberts, ses Salines i es Llombards.

Arribada de creuers

De tota manera, les ciutats portuàries, sobretot Palma, pateixen la pressió afegida de l’arribada de creuers. Els ports de les Balears rebran el 2018 prop de 2,4 milions de passatgers, un 13,7% d’increment sobre el 2017. Les escales seran unes 863, un augment del 5,37%.

Per ports, de nou destaca el creixement a Mallorca, ja que es preveu un augment del 17,7%, de manera que s’arribarà quasi als dos milions de creueristes, que realitzaran 561 escales. Maó acumularà 139.000 passatgers i 116 escales, una pujada del 21% i del 16%, respectivament. A Eivissa hi ha un important decreixement, ja que el nombre de passatgers cau fins a 304.000, un 9% menys, i les escales, a 175, un 3% menys.