Indignació a la comunitat educativa d’Eivissa per la persecució judicial al català

EivissaTres centres escolars d’Eivissa -Es Vedrà, el CEIP Ca Guerxo i el col·legi Mare de Déu de les Neus- hauran d’acreditar el seu projecte lingüístic per ordre del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), segons va avançar El Mundo, després de la demanda d’un pare, Francisco López, qui el 2017 havia iniciat un procés judicial, segons diu, “per no poder matricular el seu fill en cap centre en el qual s’impartissin classes en castellà”. Segons el demandant, aquests col·legis no exposen projectes lingüístics a les seves pàgines web, i pretén denunciar que a les aules públiques de l’etapa d’Educació Infantil a Eivissa no s’imparteix el castellà.

Malgrat l’impacte de la notícia en la comunitat educativa, la veritat és que, per ara, aquests centres no han rebut cap requeriment del TSJIB, tan sols han rebut una notificació oral de la Conselleria d’Educació en la qual s’ha avisat els col·legis de la possibilitat de rebre la notificació. Per aquest motiu, els recorden que tinguin tots els documents disponibles, cosa que, segons indica el director pedagògic i membre de l’equip directiu del col·legi Mare de Déu de les Neus, Alberto Sánchez, ja està feta, diu que són públics i que estan disponibles a la pàgina web del centre.

La notícia ha sorprès especialment aquest darrer el col·legi, ja que el seu programa lingüístic contempla, de fet, que les llengües vehiculars són al 50% català i castellà, i compleix les hores mínimes lectives tant d’una llengua com de l’altra. Així, el document que suposadament requerirà el Tribunal, tant a aquest centre com a la resta, ha estat prèviament a disposició de la Inspecció Educativa i després ha estat acceptat.

De la Conselleria, la delegada d’Educació a les Pitiüses, Margalida Ferrer, recorda que els projectes lingüístics elaborats per cada centre tenen com a missió compensar l’ús deficitari de qualsevol de les dues llengües i emfatitza que la proposta la fa el claustre i que l’aprova el Consell Escolar, format no només per docents, sinó també pels pares i mares de l’alumnat.

Segons Ferrer, la normativa obliga que almenys la meitat dels continguts s’imparteixi en català i que cada programa s’adapti, de manera autònoma i segons els perfils de cada centre, a les característiques de la seva pròpia comunitat educativa. Per aquest motiu, la Conselleria dona la llibertat als col·legis perquè cadascun decideixi com executar el seu projecte lingüístic a fi d’assegurar que després de l’educació obligatòria els alumnes dominin tant el castellà com el català.

Pel que fa a la normativa, Joan Amorós, president de l’Associació Docent d’Eivissa i Formentera, qualifica la situació d’“absurda” ja que els projectes lingüístics estan supervisats per la Inspecció Educativa i, si no complissin amb els mínims que estableix la llei, no serien aprovats. “A més aquests projectes es basen en el Decret de mínims, el qual, al seu torn, es basa en la Llei de normalització lingüística de 1986, basada a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears”, insisteix Amorós, qui postil·la: “Si tota aquesta normativa és legal i ha passat els controls pertinents no sé quin és el problema”.

La delegada d’Educació ha negat, d’altra banda, que, tal com deia el denunciant, no hi hagi centres que imparteixin castellà en l’etapa d’Infantil. A més, assegura que des de la Delegació d’Educació confien en el treball docent de les Pitiüses i, malgrat que considera que aquest tipus de casos fa que les plantilles se sentin incòmodes, Ferrer reitera la confiança de la Conselleria en la seva labor educativa i ofereix tot el seu suport a aquests centres.

Al voltant d’aquest tema, Joan Amorós, que també és director d’un col·legi de Primària a Eivissa, afegeix que assegurar que en l’etapa d’Infantil no es parla castellà és totalment fals i significa desconèixer la realitat de les aules pitiüses: “Dir que el castellà no està a les escoles és mentir, perquè, per la nostra composició social, el castellà està infinitament present a les aules malgrat els nostres esforços a potenciar l’ús del català. Totes les activitats en les quals participen les famílies es fan en les llengües que es parlen a casa, normalment el castellà”. I pel que fa a Primària, Amorós recorda que cada projecte lingüístic és autònom dins de la legislació però, com a mínim, l’assignatura de castellà assegura que efectivament s’aprèn aquesta llengua a les aules.

Respecte de la motivació d’aquest tipus d’accions, des del Mare de Déu de les Neus, Alberto Sánchez lamenta que per diferents prejudicis lingüístics es produeixin fets com aquest. “És una llàstima que cap persona, denunciant o no, no s’hagi adreçat al centre a contrastar la informació”, assegura.

En la mateixa línia, Joana Tur, representant sindical de l’STEI qüestiona l’interès que poden tenir les famílies a perjudicar l’ensenyament dels seus fills, perquè en la seva opinió, l’experiència demostra que “no hi ha hagut mai cap problema amb l’ensenyament en català als nins, el problema està, més aviat, en els prejudicis dels pares”.

Tur, que insisteix, a més, que “no surt ni un sol estudiant de les aules d’Eivissa i Formentera sense conèixer el català i el castellà, per tant, que els pares usin l’ensenyament per judicialitzar la vida dels centres educatius em sembla, perillós”. Joana Tur també reitera que els centres escolars compleixen la llei fins i tot en aquells casos d’immersió en els quals tot el projecte lingüístic és en català -a excepció de les assignatures d’anglès i castellà- “la qual cosa és completament legal”, segons recorda Tur. “Els docents el que volen és fer classes i no perdre el temps justificant el seu treball amb documentació que ja és pública i compleix amb tota la normativa. El nostre punt de vista és que el català ha de ser la llengua de l’ensenyament perquè és la nostra llengua, la qual cosa no es posaria en dubte en cap altre lloc del món.