Indiqui el seu grau de satisfacció

PalmaUn panell d’AENA, d’aquests que l’empresa instal·la per indicar que fa obres, o reformes, o millores a tal o tal punt d’un aeroport, envolta un urinari del lavabo d’homes. Sabem que es tracta del lavabo d’homes perquè el model d’urinari és el que està pensat per orinar (el que vindria a ser pixar) drets. “Disculpin les molèsties, estam treballant per a millorar”, diu el text del panell, en lletres blanques damunt el fons majoritàriament blau d’un paisatge paradisíac que ja ens permet començar a pensar en l’estiu, que al cap i a la fi ja és més a prop i cada vegada és més llarg. En conseqüència, la temporada turística també s’allarga i arriba. El text incorre en aquest ús abusiu de la perífrasi formada pel verb ‘estar’ seguit d’un gerundi, que d’un temps ençà trobam a tot arreu: allò que vol dir aquest “estam treballant” perfectament es pot expressar amb un “treballam”. El “per a millorar” també es pot simplificar: “per millorar”. No són incorreccions, però sí maneres emfàtiques de dir les coses. Vivim temps de molt d’èmfasi, fins i tot als urinaris.

AENA és una empresa pública (sobre això hi hauria molt a comentar) que ha aconseguit dur a la vida presencial alguns elements de la vida virtual, o digital. Les emoticones, per exemple. En alguns punts de l’itinerari que els viatgers han de fer a través dels aeroports (agafar un vol en realitat és una espècie de gimcana, en què s’han d’anar superant proves fins que s’assoleix l’objectiu), podem trobar unes peanyes amb uns taulers que duen caretes dibuixades, a imitació de les que es fan servir per als missatges electrònics. Hi ha una careta enfadada, una de seriosa, una de neutra, una de contenta i, finalment, una careta molt contenta, o entusiasmada. A sota de cadascuna d’elles hi ha un botó perquè puguem escollir la que correspongui a la nostra valoració del servei (de la prova de la gimcana) que acabam de deixar enrere. “Com valora el tracte que ha rebut en aquest control de seguretat?”, “Digui, per favor, quina opinió li han causat aquests lavabos”. Coses així. Se suposa que, segons com hagi estat la teva experiència (també vivim en un temps d’experiències), pitjaràs el botó d’una careta, o l’altra, o l’altra.

Els aeroports d’AENA (sigles que volen dir Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) són llocs on se sol dur al límit la paciència de les persones, i això explica que quasi sempre els usuaris es decantin per pitjar el botó de la careta més enfadada. N’hi ha que, en comptes de pitjar-la amb un dit, hi descarreguen un cop de puny i tot. Són maneres comprensibles d’exterioritzar el malestar i la frustració que poden causar les aglomeracions de persones, els serveis deficients, les mesures de seguretat arbitràries i enfitoses. Això, per no esmentar els vols amb retard, amb excés de passatgers o directament cancel·lats sense explicacions, o amb explicacions inacceptables. I no els esmentam perquè les xacres relatives als vols sovint no són imputables a AENA, sinó a les companyies aèries, encara que això no sigui cap consol per a l’usuari/víctima, que es troba desolat i emprenyat –una vegada més– enmig d’un aeroport d’AENA.

Qui en paga les conseqüències

Tanmateix, qui paga les conseqüències del nostre enuig (la nostra emoticona amb la careta enfadada) serà qui menys s’ho mereix. No les pagarà Maurici Lucena, que és el president d’AENA, ni cap dels molt ben remunerats membres del consell d’administració de l’empresa, entre els quals es troben persones tan estimulants i agradables com Josep Antoni Duran i Lleida (és un exemple que em ve al cap, però n’hi ha més). No seran aquestes persones qui hagin de respondre del que surti de les maquinetes amb les emoticones. Ho faran les senyores que fan nets els lavabos. Les que torquen gotes, i el que no són gotes, de rajoles, portes, piques i voreres de tassa de vàter.

Uns altres, que no són les dones de la neteja ni els membres del consell d’administració, pensaran constantment maneres de millorar els aeroports. I hi instal·laran panells per fer-nos-ho saber, tapant la cosa a millorar i després destapant-la quan s’hagi acabat la millora, com si fos un truc de màgia. Les millores, les obres, les molèsties, es produiran sempre durant la –cada vegada més curta– temporada baixa. Per no molestar els turistes, que són, naturalment, el bé a protegir. Les millores no s’han de fer mai perquè les gaudim els indígenes, que som irrellevants, sinó per complaure els turistes. Vostè, limiti’s a indicar el seu grau de satisfacció. I si està descontent, ja castigarem alguna empleada.