L'INE delata com el lloguer turístic distorsiona el mercat illenc de l'habitatge

PalmaUn dels debats públics més candents a les Balears abans que la pandèmia ho dominàs tot era la manca d’accés a l’habitatge, i fa anys que es qüestiona el paper que ha tingut el lloguer turístic en aquest problema. Ara, en plena tercera onada del covid-19, un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística delata la ja innegable influència del lloguer vacacional en el preu de l’habitatge. La recerca deixa clar que el 4,98% dels immobles de les Illes no són perquè hi visqui ningú, sinó perquè els turistes hi passin les vacances. Són 29.237 cases que queden fora del mercat residencial, en redueixen l’oferta i, per tant, n’augmenten el preu.

Aquesta distorsió del mercat residencial causada pel lloguer turístic és inèdita a Espanya: enlloc arriba a ser tan important com a les Balears, que multipliquen per quatre la mitjana estatal (1,28%) d’habitatges dedicats a aquest negoci. Les Canàries són la segona comunitat del rànquing, però ja lluny de les Illes, amb un 3,63%; i la tercera, el País Valencià, tot just arriba a l’1,74%. Un exemple prou gràfic: a les Balears hi ha 3.281 habitatges més que en tota la província de Barcelona dedicats al lloguer turístic, però Barcelona multiplica per cinc la població de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera juntes.

Les patronals del lloguer turístic han dedicat tota mena d’esforços a convèncer la població que el seu negoci no és el culpable de com s’ha disparat el preu del lloguer residencial en moltes de les poblacions de les Balears. I no és l'únic responsable, però és evident que és un factor que hi influeix: un 5% que queda fora del lloguer residencial no és poca cosa. També és cert que és difícil acusar el lloguer vacacional dels preus desorbitats de Palma.

Segons les dades de l’INE, la capital és la població de l’Arxipèlag amb un percentatge més baix d’habitatges dedicats a l’allotjament vacacional: un 0,93%. Aquest percentatge està marcat per la prematura prohibició -respecte de la regulació a la resta de les Illes- d’aquest negoci en els edificis de pisos, que el Pacte de Palma va aprovar l’abril de fa dos anys. Però com s’haurien pogut inflar els preus d’una ciutat que ja està saturada si s’hagués donat via lliure al lloguer turístic? És difícil de calcular, però analitzant la situació de la resta de l’Arxipèlag no costa pensar que l’efecte s’hauria notat.

Pollença i Búger

Palma, Consell (1,14%) i Marratxí (1,17%) són els únics municipis que queden per sota de la mitjana estatal de lloguer vacacional. De fet, en xifres absolutes a Palma hi ha 1.702 habitatges turístics: menys que a Sant Josep de la Talaia (1.706), Alcúdia (1.966) i Pollença (2.739). Aquest darrer municipi, Pollença, és un cas a part. I especialment greu. És la segona població d’Espanya amb més de mil habitatges vacacionals amb més proporció respecte del total del parc residencial: el 22,27% de les cases de Pollença es lloguen als turistes, segons les dades de l’INE.

Una altra recerca dels investigadors del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears Ivan Murray i Margalida Mestre ja alertava ara fa dos anys de la situació de Pollença, una població on, amb una renda mitjana de 21.000 euros l’any, el lloguer havia arribat als 1.000 euros mensuals. Els investigadors afirmaven que aquest procés havia fet que part de la població se n’anàs a viure a altres llocs, sobretot a sa Pobla.

L’estudi de l’INE s’ha fet amb una recopilació informatitzada dels anuncis d’habitatges de lloguer turístic que hi havia als principals portals del sector durant el mes d’agost. Un algoritme n’ha eliminat els immobles duplicats i les dades s’han contrastat amb els registres de cada comunitat. Les xifres resultants s’han comparat amb el cens d’habitatges de l’INE, però el cens més recent amb prou de detall és del 2011.

És cert que les cases no es construeixen d’un dia per l’altre, però aquest decalatge pot fer que, en algunes poblacions més petites, les dades quedin un poc distorsionades. Tal vegada això podria explicar la situació de Búger, on els 210 habitatges turístics detectats representarien, segons l’INE, el 29,75% de tots els habitatges disponibles al poble. És el percentatge més alt de l’Estat i, si és exacte, significa que una de cada tres cases es dedica al lloguer vacacional.