La inestabilitat climàtica deixa un any “atípic” per als apicultors

Palma“Climatològicament és un any atípic i això fa que les collites de mel també siguin atípiques”, exposa el president de l’Associació d’Apicultors de les Balears, Gerrit Parra. El 2021, la producció de mel a les Balears va baixar al voltant d’un 35%, una xifra que el situa com un dels anys “més catastròfics” del sector. Enguany, la falta de pluges i la calor sobtada de maig auguren també una temporada “complicada”. “Aquest any és molt atípic, les perspectives són estranyes; no direm dolentes, però sí estranyes”, apunta Parra.

El director del documental El mecanisme invisible, Rubén Casas, que en la seva peça parla de les abelles de Mallorca i de la seva “vital importància”, assenyala que, encara que la falta d’industrialització fa que l’illa sigui un lloc “idíl·lic” per a aquestes espècies, la seva posició dins la Mediterrània la converteix en un punt calent del canvi climàtic. “La calor afecta les abelles i fa que la producció de mel decreixi”, anota. De fet, assenyala que l’apicultor mallorquí Martí Mascaró, que fa de fil conductor del reportatge, ha passat de produir una 2.000 quilos a tenir-ne uns 800. “És greu no tenir mel, no pel producte en si, si no perquè és un indicatiu de com estan els ecosistemes”, adverteix.

Més eixams

Aquesta baixada en la producció de mel es deu, en gran part, a la divisió de les colònies, provocada també per la inestabilitat climàtica. Tant és així que enguany s’han retirat fins al triple d’eixams que l’any passat, apunta Parra. Segons les dades de la Conselleria d’Agricultura, la xifra de ruscs s’ha incrementat un 25% només des del 2019. “Quan es divideixen les colònies, les famílies es debiliten i perden força”, lamenta Parra. “S’enduen molt de menjar per poder crear la nova colònia i això fa que la mel no sigui suficient per guardar-la”, afegeix. Ell compara els eixams amb una casa: les abelles tenen unes despeses fixes que han de cobrir per poder arribar a créixer. Per exemple, necessiten mantenir la temperatura central dels seus nius a uns 35 graus per poder produir mel. “Com més gran és la colònia, més fàcil és cobrir aquestes necessitats”, aclareix.

Casas explica que les colònies d’abelles solen dividir-se entre dues i tres vegades l’any, i ho fan quan ja tenen prou aliment per reproduir-se o quan estan forçades per falta d’aliment. Sobre la necessitat de fer-ho per reproduir-se, el director detalla que la reproducció d’aquestes espècies no és d’individu per individu, sinó que tenen una intel·ligència col·lectiva i unes normes col·lectives. “La seva reproducció és la divisió de la colònia en dos, perquè neixi una nova reina, però perquè això passi les condicions han de ser òptimes”, afegeix.

El que passa és que els canvis meteorològics fan que les abelles “vagin com a boges”. Parra aclareix aquesta expressió i matisa que “no estan fent les coses quan les han de fer”. Segons apunta, és el mateix que s’està veient amb la floració d’algunes plantes, que a causa de les temperatures floreixen més prest o més tard que habitualment. “Les abelles s’estan volent dividir quan encara no els toca, perquè entenen que per la temperatura que hi ha ho han de fer, però quatre dies després baixen les temperatures i s’han separat quan encara no estaven preparades”, apunta.

Els apicultors

L’apicultor de S’Avec Mel Pep Matas indica que la seva collita d’enguany ha anat entre “regular” i “malament”. Ells produeixen mel de dues maneres. La primera consisteix a moure tres remolcs que tenen unes 12 ‘cases’ d’abella cada un. En aquest cas, en funció de la temporada que toqui, col·loquen els remolcs devora ametlers, tarongers o magraners, entre d’altres, perquè les abelles puguin fer la seva feina. La segona manera de produir mel que utilitzen és un sistema fix, en el qual les ‘cases’ de les abelles no es mouen en tot l’any del redol. “Les del remolc solien donar uns 50 quilos de mel per ‘casa’ i enguany han arribat als 30, mentre que les fixes no han passat dels 12 quilos, quan abans en feien uns 20”, explica.

No obstant això, el fundador de Mel Vici, Biel Coll, assegura que, en el seu negoci, la collita d’enguany pareix “bona” en comparació amb la de la temporada del 2021. “L’any passat va ser una de les pitjors temporades dels darrers 20 anys perquè vàrem recollir poca mel, però enguany ha estat un poc millor”, destaca. Aquest apicultor no només es dedica a la mel, sinó que també participa en la venda d’abelles i en la producció de pol·len i pròpolis, entre d’altres. Té unes 500 abelles distribuïdes per diferents zones de Mallorca, però no totes es dediquen a la producció de mel. “El 2021 va ser un any amb molta sequera i la pluviometria no va acompanyar gens, per això la sensació que tenim enguany és millor”, diu.

Per altra banda, l’apicultor mallorquí Miquel Montserrat remarca que és una temporada “peculiar”. “Nosaltres estam venuts a la climatologia, ho tenim tot dins els niguls”, subratlla. Aquest expert recorda que el març va ser un mes amb molta cria, un fet que també va propiciar una mancança de menjar per a les abelles. En el seu cas, les seves abelles han eixamat en un 40% de les caixes. “Els més veterans diuen que l’any passat va ser catastròfic, i aquest pareix que serà un poc millor, però ja veurem com acaba”, assenyala. Montserrat remarca que la producció també depèn de les cures de l’apicultor: “L’ull de l’amo engreixa el porc”.