Els infants amb al·lèrgies alimentàries cada pic són més

PalmaJoan i Llum són pares de tres infants: Marina, de cinc anys, i els bessons Lluc i Jan, que en tenen dos i mig. Quan els dos petits varen començar a menjar sòlids, varen descobrir que Lluc era al·lèrgic a alguns d’ells. “Als 6 mesos, a mesura que li introduíem aliments, va començar a tenir episodis de vòmits molt forts, quedava exhaust. Inicialment pensàvem que era un virus, però tot d’una ens vàrem adonar que succeïa massa sovint i vàrem veure que allò no era normal”, expliquen. Després d’una sèrie de proves i de visites a l’hospital, varen confirmar que era al·lèrgic a tres aliments: l’ou, el peix i el kiwi. “Són tres aliments que hem hagut d’eliminar completament de la seva dieta i també, seguint la recomanació del pediatre, de la del seu germà bessó. Això ha suposat, per exemple, cuinar molt més, perquè molts dels productes que compres duen ou; hem hagut d’aprendre a fer-ho de manera diferent, fent servir substituts com la farina de ciuró per lligar hamburgueses o pilotes, i també haver de dur nosaltres el menjar a l’escoleta, per evitar riscos. Ara ja ha entrat al protocol d’alerta escolar i tenen preparada la medicació per si l’haguessin de fer servir”, conten.

El cas de Lluc no és, ni prop fer-hi, un fet aïllat. Actualment es calcula que entre un 6% i un 8% dels infants de les Illes Balears (uns 14.000) pateixen qualque tipus d’al·lèrgia alimentària. Aquest és un percentatge que no ha deixat de créixer d’ençà que se’n fan proves de detecció. I si bé és cert que el nombre de proves que es realitzen també ha crescut i que la seva sensibilitat és major, aquest factor no és suficient per explicar l’increment de casos. “La pujada era constant, però s’ha potenciat els darrers 20 anys de manera progressiva: els càlculs dels experts són que l’any 2050 la meitat de la població tindrà algun tipus d’al·lèrgia alimentària”. Qui ho afirma és el doctor Jose Antonio Gil, pediatre de l’àrea de Pneumologia i Al·lèrgies de l’hospital Son Espases, per qui la higiene és un factor clau a l’hora d’explicar aquest augment. “Fa 40 o 50 anys no teníem les mesures d’higiene que tenim ara: ens dutxam més i ens rentam més les mans que abans, per dir-ne dos exemples. I tot això fa que el sistema immunològic, que abans s’havia de dedicar molt més a combatre microbis, ara es pugui especialitzar a crear reaccions davant determinades proteïnes. Si a això hi afegim que de cada vegada consumim més ultraprocessats i més aliments nous, que abans no formaven part de la nostra dieta, podem tenir una aproximació als principals motius pels quals ha pujat tant el nombre d’al·lèrgies entre la població infantil. I continuarà augmentant”.

La llet i l’ou

Si bé qualsevol aliment pot produir una reacció al·lèrgica, n’hi ha dos que són els que més en provoquen entre els infants balears: la llet i l’ou, seguits del peix i el marisc. L’alta incidència en les al·lèrgies a aquests aliments té a veure amb la seva presència a la dieta mediterrània. “Com més en contacte estam amb un aliment, més probable és que provoqui una reacció al·lèrgica”, explica el doctor Gil. “És per això que als països anglosaxons, per exemple, l’aliment que més al·lèrgies provoca és el cacauet, molt més present a la seva dieta. També és per aquest motiu que s’explica que en els darrers temps hàgim detectat els primers casos d’al·lèrgies a aliments que abans no consumíem a les Balears, com poden ser llavors com el sèsam i la xia o algunes fruites exòtiques”. Tanmateix, el grau i les característiques de les reaccions al·lèrgiques depenen de cada persona i de cada aliment. “Hi ha des de reaccions més lleus, que poden ser afectacions a la pell o urticària, fins a d’altres de més severes, com la temuda anafilàxia, que és una dificultat respiratòria brusca i potencialment letal. Entremig hi ha infants que pateixen trastorns digestius, com els vòmits i la diarrea, o d’altres que tenen tossina, mucositat nasal o altres símptomes”. El protocol, en tots aquests casos, és eliminar l’aliment en qüestió de la dieta de l’infant i iniciar una sèrie de revisions per valorar si l’al·lèrgia es manté o va minvant.

Menjadors escolars

Tot això es veu reflectit no només en el dia a dia de les famílies que tenen un infant amb al·lèrgia alimentària, sinó que també repercuteix en els serveis de menjador dels centres educatius. Jaume Terrassa és l’administrador de l’empresa Comensals Menjadors Escolars, que des del 1990 ofereix servei a diferents centres escolars: actualment gestionen els menjadors d’una quarantena d’escoles i una desena d’escoletes, mig centenar de centres en total, on serveixen més de 3.000 menús diaris. “Avui dia el percentatge d’al·lèrgies o intoleràncies és d’entre el 5% i el 8%”, corrobora, “mentre que fa 10 o 15 anys eren casos molt més aïllats, al voltant d’un 2%”. Això ha significat haver d’incrementar les propostes de menú que ofereixen, amb opcions sense ou, sense proteïna de llet de vaca, sense peix i marisc o sense llegum, entre d’altres. També els ha suposat modificar la manera d’organitzar, elaborar i repartir aquests menús: cada plat que conté modificacions a causa d’al·lergògens s’ha d’envasar de manera individual. “En aquests moments tenim una cuina on només es preparen els plats d’aquests menús adaptats a les diferents al·lèrgies i intoleràncies. Són unes instal·lacions que funcionen en paral·lel a les centrals, amb tota una sèrie d’estris que només es fan servir per a aquests menús, a més de tota una sèrie de protocols per evitar que hi pugui haver contaminació creuada, és a dir que, tot i que no hi hagi un determinat aliment en un plat, en puguin arribar restes a través dels instruments que s’han emprat per preparar-lo”. La contaminació creuada és, precisament, allò que es pretén evitar quan els etiquetatges dels aliments envasats inclouen la fórmula “pot contenir traces de”: la normativa obliga a indicar-ho, com amb la resta d’al·lergògens, amb una tipografia o format que el distingeixi de la resta d’ingredients.

La majoria d’aquestes al·lèrgies es detecten abans dels dos anys d’edat, a mesura que s’introdueixen els aliments a la dieta dels infants, i malgrat l’augment del nombre de casos, és habitual que s’arribin a superar. “Amb la llet i l’ou, el 80% dels infants que hi eren al·lèrgics arriben a tolerar aquests aliments abans dels 5 anys. I en el 20% restant es poden dur a terme tractaments de sensibilització que són molt efectius, basats en petites quantitats que s’introdueixen a la dieta de manera molt controlada: la taxa d’èxit és d’un 90%”, segons explica el pediatre José Antonio Gil. El problema, però, és la manca d’oferta d’aquests tractaments.

Recursos insuficients

Avui dia, l’únic lloc on es fan aquests tractaments de reintroducció d’aliments en casos d’al·lèrgies infantils a les Illes Balears és a l’hospital universitari de Son Espases, on de cada vegada reben més sol·licituds per a aquests processos. “Ja fa anys que les consultes d’al·lèrgia pediàtrica de Son Espases estan sobrepassades”, afirma el doctor Gil. “Si un professional d’aquesta àrea hauria d’atendre 15 infants per dia, potser ara mateix n’atén 25. I el problema no és només el nombre d’infants que atenem ara i la sobrecàrrega que suposa, sinó el nombre d’infants que haurem d’atendre aviat: no deixarà d’augmentar i arribarà un moment en què no ho podrem assumir. Fan falta més recursos i una major dotació per fer front a l’augment de la demanda que ja fa anys que arrossegam”.