Els infants amb necessitats especials, els més perjudicats del curs covid-19

Palma“Els nins vulnerables varen ser els grans oblidats durant el confinament, i ara tornen a ser els més perjudicats d’aquest curs”, afirma la pedagoga Xisca Aguiló. La reducció de ràtios als centres educatius ha implicat que especialistes en Pedagogia Terapèutica (PT), Audició i Llenguatge (AL) i Atenció a la Diversitat (AD) passin a fer de tutors. Amb això, molts infants amb necessitats especials han quedat sense acompanyament educatiu per adaptar les tasques a les seves capacitats.

Fruit d’aquesta situació, a l’inici de curs, vuit entitats formades per famílies amb fills amb necessitats diverses varen crear la plataforma FARSEB (Famílies Afectades per les Retallades de Suport Educatiu a les Balears) i varen entregar a la Conselleria d’Educació un escrit en què denunciaven que almenys 140 famílies havien quedat sense especialista. Ara Educació està valorant, mitjançant la inspecció educativa, quins centres empren PT, AL i AD com a tutors, i es plantegen dues vies per solucionar-ho: reorgantizar l’escola o, si no es pot, contractar més docents.

“Sabem que som moltes més que 150”, defensa Nèlia Sánchez, que forma part de la plataforma. “Valoram positivament que s’estiguin cercant solucions, però lamentam que això no s’hagi previst des del principi. Varen dir que els alumnes vulnerables serien una prioritat, i no ha estat així”. L’Associació de Directors d’Infantil i Primària recorda que molts de centres han hagut d’emprar especialistes com a tutors per la manca de mestres per desdoblar grups.

És el cas, per exemple, del CEIP Vora Mar de Can Picafort. “L’equip de suport ha hagut de prioritzar els alumnes amb necessitats especials i han quedat més desatesos els que tenen necessitats educatives per situacions personals, com ara problemes econòmics. “No hi podem fer res més”, admet la directora Maciana Alomar. Per compensar-ho, dedicaran gairebé tots els recursos que els concedeix el Ministeri amb el Programa de Reforç, Orientació i Suport a oferir serveis externs d’atenció a la diversitat. El centre concertat CIDE, que atén més de 2.000 alumnes, té el mateix problema. Ha creat 12 grups nous per reduir ràtios, però només ha aconseguit un professor més. “Si abans teníem un equip de suport amb una quinzena de professionals, ara n’han quedat dos o tres”, assegura el director, Joan Llabrés.

Enrere amb la inclusió

La pandèmia ha obligat que les famílies que optaven per una educació combinada -uns dies a l’escola ordinària i uns altres a l’especial- hagin hagut de triar un dels dos centres. FARSEB assegura que, preveient la manca de recursos per a l’acompanyament educatiu aquest curs, moltes famílies han triat l’especial per no perdre l’atenció personalitzada. “Les famílies s’han vist perjudicades perquè, després de tanta lluita per la inclusió, senten que tornar als centres d’educació especial és un pas enrere”, diu Aguiló. La pedagoga subratlla que també entra aquí la bretxa econòmica: “Si l’escola pública no els pot donar aquest servei, han d’anar a un centre extern, i no tothom s’ho pot permetre, i menys ara mateix”, reflexiona.

Sense acompanyament a les escoletes

Marga Fornés també forma part de FARSEB. El seu fill té tres anys i una paràlisi severa. A l’escola pública l’atenen adequadament, però forma part de la plataforma igualment. “Sé que és qüestió de sort, em puc trobar en aquesta situació més endavant, i volem que les famílies tinguin un lloc on acudir”, apunta. L’any passat va anar a una escoleta municipal de Palma i rebia atenció d’una especialista del Servei d’Atenció als Alumnes de Necessitats Educatives Especials, que ha desaparegut després de 20 anys en funcionament.

L’especialista en pedagogia terapèutica Mònica Martín era una de les professionals de l’equip. Remarca que aquesta mancança educativa té un cost alt. “És important començar la feina d’estimulació de 0 a 3: es comença a caminar, parlar i menjar sol. Si no es fa, a la llarga hi ha conseqüències”, defensa. L’Ajuntament de Palma argumenta que assumia aquest servei sense ser de la seva competència i que amb les exigències de la pandèmia els recursos es destinen a “garantir la seguretat sanitària i la millora pedagògica”. “Com sempre, 0-3 som els grans oblidats”, tanca Martín.