Per què els infants no han de tenir pantalles al llit?
BarcelonaUna bona part dels pediatres aconsellen que, durant els primers mesos, la criatura dormi amb la mare o la persona que en pot tenir cura. Fent collit s'aconsegueixen tot un seguit d'avantatges per a la criatura. Però gairebé mai es té en compte que la mare o els pares tenen el costum de consumir pantalles de nit, al llit. Per tant, si es fa collit, la criatura està envoltada de pantalles: els mòbils, la tablet, el portàtil o l'smart TV dels pares, mentre s'adorm o quan està al pit de la mare, o quan ja està adormida.
Quan els infants són més grans, els pediatres aconsellen que, per una bona higiene del son, cal anar a dormir amb una rutina diària (que ajudi a abaixar bioritmes), al llit propi, a les fosques i sol. Evidentment, sense cap pantalla des d'una hora abans (com a mínim!) d'anar al llit. Si al repte d'acompanyar tots aquests canvis hi hem de sumar la "desaparició" de les pantalles que havien estat quotidianes al dormitori dels pares, ho tenim més difícil.
Ajudar una criatura a relaxar-se, donar-li l'afecte i la seguretat que es requereix quan s'ha d'adormir pot no resultar fàcil si la criatura no s'ha mogut lliurement durant la jornada, si està excitada, si no ha pogut comptar amb els pares, però també pot ser complex per als adults si estan massa cansats (tenen pressa) o no poden prioritzar les necessitats de l'infant a les seves.
Així, tenim molts pares que fan ús de les pantalles com a "acompanyants" o "substituts" en les rutines d'anar a dormir: explicant contes amb suport digital o deixant l'infant tot sol amb un dispositiu en funcionament.
Per què són totalment desaconsellables les pantalles abans d'anar a dormir?
- Perquè la llum blava que emeten fa que el nostre organisme no segregui la melatonina necessària per entrar en somnolència.
- Perquè la velocitat tan ràpida amb què es presenten els continguts (canvi de pla imatge cada 2 o 3 segons) excita, en comptes de tranquil·litzar.
- Perquè la pantalla anul·la o eclipsa la presència de l'adult (que pot estar acompanyant l'infant) i governa l'atenció de la criatura. De manera que poc s'adona que està acompanyat.
- Perquè l'acompanyament amb presència plena d'un adult, o per mitjà d'objectes simbòlics, que doni afecte i seguretat és la condició per poder relaxar-se i agafar el son.
- Perquè un dia o altre, quan l'infant sigui més gran, haurem de limitar totalment la presència de pantalles connectades a internet al seu dormitori.
- Perquè hi ha formes molt (però molt més!) enriquidores d'acompanyar una criatura perquè s'adormi: per exemple, les cançons de bressol cantades per l'adult (no provinents d'un dispositiu) o els contes amb imatges, els contes explicats de viva veu.
Al llibre Les no-coses, el filòsof Byung-Chul Han ens fa fixar en el fet que fins ara l'objecte que els infants portaven al llit era tou i adaptable: un osset de peluix, una nina de drap, una manteta... I ara és una tauleta o pantalla, dura, rígida i que demana que siguis tu qui s'hi adapti i, en conseqüència, que es desvetlli!!! Tot un símbol de l'ambient en què viuen i s'adormen els nostres infants.
