Infeccions de transmissió sexual, l'epidèmia que ni el covid va poder eclipsar

BarcelonaEn diuen l’epidèmia fantasma. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) com la clamídia, la sífilis o la gonorrea causen més d’un milió de contagis al dia al món, però acostumen a passar desapercebudes. Perquè no donen símptomes, perquè no es busquen de forma rutinària i perquè, culturalment, patir-les encara s’associa a la promiscuïtat, de manera que fomenta l’estigma i reforça el sentiment de culpa. Però silenciar-les no les fa desaparèixer. I ni tan sols el covid, que va enfonsar la detecció de pràcticament totes les malalties i va paralitzar la vida de mig món amb restriccions a la mobilitat i la interacció social, ha aconseguit aturar la seva propagació. Tampoc a Catalunya. El febrer del 2020 l’atenció primària detectava 537 contagis per cada 100.000 habitants i el juny del mateix any, passat el confinament, la taxa només va caure un 20%. Tot i que les visites mèdiques se'n van ressentir, el descens queda lluny del que van experimentar la resta de malalties que es diagnostiquen al primer nivell assistencial, que va ser d’entre el 35% i el 50%. 

Encara que algunes unitats d'ITS van haver de tancar per la reorganització dels serveis, com va passar amb el centre de referència de Drassanes a Barcelona, les persones amb símptomes de patir alguna d'aquestes infeccions no van deixar d’arribar a les consultes. "Podien trigar més o menys a visitar-se, però ho acabaven fent. I tot i que pensàvem que la pandèmia hauria fet disminuir moltíssim la xifra de visites, també perquè el confinament domiciliari havia de reduir els contactes sexuals, vam veure que només van baixar entre un 17% i un 25%", explica Mireia Alberny, metge de família i responsable de la línia d’ITS i VIH de la gerència d’Atenció Primària de Barcelona (ICS). 

L’impacte del coronavirus en els programes diagnòstics, però, va emmascarar la situació real d’aquestes infeccions, que ja estan invisibilitzades de base. "L’efecte del covid va ser menor en els diagnòstics d’ITS que en els d'altres malalties, però cal ser conscients que només es van continuar detectant les infeccions amb símptomes i la majoria de les ITS són asimptomàtiques, de manera que hem tingut molts casos ocults que només podem detectar amb cribatges o controls rutinaris que es van deixar de fer", lamenta el director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) de Barcelona, Jordi Baroja, que assegura que aquests casos "van caure en picat". "El problema de diagnòstic d’ITS és endèmic, hi hagi covid o no, perquè no hi ha una cultura que fomenti els cribatges", afegeix. Alberny també admet que les persones que es fan proves periòdicament o els contactes de positius que no arrossegaven clínica "no van fer demanda assistencial perquè no la notaven".

L'hàbit dels cribatges

L’evolució de les ITS a Catalunya ha seguit una tendència ascendent des del 2019, quan els casos es van disparar fins als 467 per cada 100.000 habitants, i sobretot a Barcelona (on els diagnòstics fregaven els 700 casos per cada 100.000 habitants). Segons dades del departament de Salut, el gener del 2021 la taxa va caure fins als 400 casos cada 100.000 habitants, però el desembre del mateix any la xifra gairebé s’enfilava de nou fins als 500 casos. "Pensem que aquest any recuperarem les xifres del 2019. I és trist, perquè és el problema de salut pública més preocupant per la seva incidència, que continua augmentant, però també és evitable i tractable precoçment", apunta Alberny. Actualment s’estan registrant 134 casos de clamídia per cada 100.000 habitants (la ITS més freqüent i que afecta sobretot dones menors de 25 anys), uns 60 casos de gonocòccia per cada 100.000 habitants (ha repuntat especialment pel sexe oral, en què no s’acostumen a fer servir preservatius) i al voltant de 30 casos de sífilis per cada 100.000 habitants. 

Segons el director del Programa de Prevenció, Control i Atenció a les ITS de l’Agència de Salut Pública, Joan Colom, les causes d’aquest increment també s'expliquen per la millora de la gestió epidemiològica i l’augment dels diagnòstics que s’han anat fent des del 2016. Per exemple, amb els cribatges. "El repunt no significa necessàriament que tinguem més casos que mai. Ara diagnostiquem millor i molts casos asimptomàtics que passaven desapercebuts els trobem", assegura Colom. L’especialista en salut pública detalla que els centres sanitaris estan fent 350.000 proves anuals d’ITS i els centres comunitaris i ONG, l’altra gran pota de la detecció primerenca, fan 14.000 proves ràpides de sífilis, 17.000 de VIH, així com cribatges oportunistes de clamídia i gonocòccia. "El 20% dels positius que es detecten són completament asimptomàtics i no els trobaríem d’una altra manera", insisteix Colom, que admet que encara falta molta feina per fer. 

En canvi, Baroja denuncia que el sistema actual està encara massa pensat per a la urgència i la reacció davant de símptomes, però la societat encara no ha adquirit l’hàbit dels controls periòdics. "I seria recomanable fer-se almenys un control regular a l’any", afirma. Segons la seva experiència dirigint el CJAS, la cultura de l'autocura sexual no ha quallat a Catalunya, com sí que passa en altres països europeus, malgrat els avenços que s'observen en la franja d'edat més jove, que cada vegada s'interessa més pels seus drets sexuals i reproductius. "Ho veiem en molts estudiants erasmus, que potser només s'estan aquí uns mesos però venen a fer-se controls regulars perquè al seu país està totalment normalitzat", exemplifica. I aquests tests són reveladors, indica: només en proves rutinàries, el CJAS troba un 15% de casos de clamídia i un 4% de gonocòccia asimptomàtics.

Baroja planteja que el problema cal buscar-lo en l'educació sexual bàsica. O més aviat en el seu dèficit. "Encara es vinculen les ITS a la por i la culpa. Cada vegada es fan millor les sessions a les escoles i instituts i s’introdueixen conceptes essencials com l’emoció, el plaer o el consentiment, però en termes d'ITS continuen limitant-se a parlar del preservatiu, que és molt eficaç, però no infal·lible", diu. També assegura que la lògica del risc zero és molt culpabilitzadora. "Hem passat de la moralitat i el pecat a la lògica biomèdica i higienista de bata blanca, però encara cal fer molta pedagogia de les ITS. Són una conseqüència no desitjada del sexe, sí; cal posar eines per evitar-les, també; però hi ha recursos, la majoria són curables i s'ha de poder parlar d'elles com de qualsevol altra malaltia", conclou.